Carrasco: “El partit de dissabte pot ser un punt d'inflexió” - loclar

- Com està l'equip després de dos partits amb decisions arbitrals molt discutibles, amb dos penals en temps de descompte?


- Dins de que estem dolguts per aqueixos dos partits, crec que hem fet les coses prou bé, hem tingut opcions de guanyar-los, però per xicotets detalls, hem perdut eixos dos partits. Malgrat açò, l'equip està tranquil, sabem que estem treballant bé i competint bé en qualsevol camp. Per açò, la mala sort dels dos últims partits pot canviar, perquè el futbol és així i el que d'una banda et lleva, després t'ho dóna. 
L'equip està treballant dur en el dia a dia i confia en si mateix. Cal seguir i que aquest dissabte els tres punts es queden ací.


- El calendari ha sigut molt difícil per a l'Ontinyent, que s'ha enfrontat ja als sis primers classificats.


- La veritat és que aquesta categoria és molt complicada. Jo no entenc ni de calendaris ni de rivals, tots els rivals són difícils, qualsevol et pot guanyar i a qualsevol li podem guanyar. Fins ara, enfront d'equips contra Mallorca i Elx, els equips amb més pressupost de tota la categoria, hem competit, només hem perdut per la mínima. Hem demostrat que podem competir contra qualsevol.


- Pesa l'escut en les decisions arbitrals?


- Es pot veure així o no. Jo tinc prou empatia amb els àrbitres. Sé que és una labor molt complicada, perquè han de prendre decisions en un o dos segons, potser en estadis grans davant determinats rivals puga influir-los alguna cosa, però tampoc crec que l'equip guanye o no per un àrbitre. Un partit dura 90 minuts. A Elx vam perdre en el 94, però vam tindre 93 minuts per a fer, potser, un poquet més. Pot ser que davant el dubte tiren cap a l'escut que més pesa, però quasi tot depèn de nosaltres. No és just tirar-li la culpa a un àrbitre per perdre un partit. 


- Ha jugat com a central i com a migcampista defensiu. En quina posició se sent més còmode?


- He jugat més vegades de central que de pivot. Jo, encara que sóc central, jugue on siga necessari. Si el míster creu que en una posició puc ajudar, ací estaré jo per a donar-ho tot. Al final, la posició on jugue jo és el de menys, el més important és el grup, que qui estiga ho done tot. Estic content perquè el míster està comptant amb mi, no podria dir on em sent més còmode, perquè en ambdues posicions em sent còmode.


- El dissabte arriba l'Olot, que té els mateixos punts que l'Ontinyent, pot servir per a trencar aqueixa mala ratxa?


- És cert que és un partit important, perquè el següent sempre és el més important. Hem de seguir fent el treball que estem fent fins ara. Serà un partit en el qual tots, equip, cos tècnic i afició, hem d'aconseguir que els tres punts es queden ací, perquè una victòria podria ser un punt d'inflexió per a trencar aquesta ratxa, injusta pel que s'ha vist en els partits, i que l'equip vaja cap amunt, que és on mereix estar.


- A més, en cas de victòria, seria la primera en lliga com a local, una de les assignatures pendents.


- A casa ens està costant molt fer gols, perquè encara que en Copa sí que hem marcat, en lliga ens falta estar una mica més encertats en atac, i açò és culpa de tots. Hem de donar una mica més cadascun per a trencar al ratxa, fer gols i convertir El Clariano en un fortí. Recorde que quan visitava El Clariano amb altres equips em semblava quasi impossible guanyar. Hem de tornar a aconseguir açò, que els equips que vingen ací, sàpien que açò és quasi com anar al dentista. Per a açò, cal estar tots junts.


- Amb quins equips ha jugat en El Clariano?


- Vaig debutar en Segona B amb el Vila-real B precisament en El Clariano i vam perdre. Va ser l'any de l'ascens a Segona. Un altre any vaig vindre amb el Benidorm i vam perdre en el minut 93. És a dir, les dues vegades que vaig venir com a visitant vam perdre i sabíem que era un estadi molt complicat. Açò ha de continuar així, que el públic recolze molt i el rival ho tinga molt difícil.


- Què li va semblar el suport de l'afició a Elx?


- La veritat és que és d'agrair que vingueren a animar. Encara que era un camp molt gran, se'ls escoltava i açò en els moments difícils, açò t'ompli. Quan un està cansat i sent algun crit d'ànim o veu en la graderia samarretes de l'Ontinyent, açò et dóna forces per a seguir corrent. Açò al final suma.


- Transcorreguts uns mesos a l'Ontinyent, era el club el que esperava?


- Moltes vegades a la família i amics li ho dic. Estic molt content d'haver vingut a Ontinyent. Tenia tres opcions i estic molt content d'haver triat Ontinyent. La ciutat em sembla molt bona per a viure, el tracte és molt bo. El club sabia el que era perquè havia vingut ací a jugar. Anys arrere potser haguera preferit signar per un equip amb camp de gespa natural, però no em va importar vindre a jugar en gespa artificial, perquè ací sabia que et fan sentir futbolista, el grup III és molt competitiu. 
El club vol professionalitzar moltes coses. Estan pendent de qualsevol detall per a millorar-lo, des de l'autobús per als viatges, un pícnic per a després dels partits o arreglar una dutxa si s'ha trencat. El club està intentant créixer i açò als qui estem lluny de la família ens fa sentir com a casa. 


- Molts coincideixen a assenyalar que l'any passat, una de les claus va ser el gran grup humà que es va formar. Com és el vestuari enguany?


- De l'any passat continuen només Juanan, Soler i Rober, la resta som nous, però hem format un grup molt bo, i això és una cosa a la que jo li done molta importància, perquè en eixir al camp morim uns pels altres. Formar un bon grup humà, al final de temporada, són molts punts i, gràcies a Déu, açò ací està passant. Hem aconseguit crear bons vincles, ens veiem fora dels entrenaments, el cos tècnic també està sumant molt en aquest aspecte. Anar tots a l'una i portar-se bé és molt important, perquè els onze que eixen al camp han de ser onze amics pels quals ho dónes tot.