El pròxim dia 29 de juny Alimentació Fuset tancarà de manera definitiva les seues portes. Aquesta botiga tradicional, situada al carrer Sant Antoni d'Ontinyent, és una de les poques que queden dedicades a l'alimentació tal com es coneixien abans de l'arribada dels grans supermercats.
El seu responsable, Vicent Fuset, es jubila després de quatre dècades al servei del barri de Poble Nou des de la seua xicoteta botiga. Recorda Vicent com quan va prendre el relleu de son pare una de les primeres coses que va fer, junt a la seua dona, va ser canviar les portes de la botiga per unes que en aquells dies semblaven molt modernes.
La vinculació dels Fuset al sector de l'alimentació tradicional es remunta a tres generacions, ja que el seu iaio ja regentava una botiga en la plaça de Baix, en aquells dies, centre comercial més important de la ciutat, però en veure l'expansió d'Ontinyent, va decidir traslladar la botiga al carrer Sant Antoni i així prestar servei al nou barri que estava naixent. Per a això va comprar l'habitatge del nº3 del carrer Sant Antoni, molt prop de la plaça de la Coronació, la va enderrocar i la va construir de nou. La botiga al carrer Sant Antoni ja la va obrir el seu fill Pepe, tio de Vicent, que posteriorment tindria la botiga a San José. Va continuar a la botiga el pare de Vicent, que quan es va jubilar va donar relleu al seu fill en 1984. Tenia en aquells dies trenta i pocs anys i des d'aquell moment, Vicent ha tingut cada any més competència de grans superfícies comercials, per la qual cosa va decidir reformar tota la botiga i donar-li un nou enfocament per a assegurar el futur. "I això passava per diferenciar-me dels grans supermercats, portar productes de tota la vida, mantindre les marques clàssiques. En una certa manera, intentar que la gent vinguera per eixes poques especialitats que teníem, per exemple, la venda a granel, que he mantingut. També he sigut molt fidel a les marques de tota la vida i m'he esforçat sempre per intentar tindre allò que la gent busca i que no trobarà en altres llocs. Crec que fins hui ho he aconseguit", explica.
Vicent Fuset reconeix que, d'una banda, és "una llàstima" tancar, però ho fa per jubilació, no perquè no funcionara a botiga. La seua preocupació és que el tancament incrementa un problema del carrer Sant Antoni, explica: la falta de negocis. "S'ha quedat un carrer molt bonic, però el carrer no té comerços i això és una llàstima, perquè tindre comerços dona vida a un carrer, però eixe és un altre tema".

Fuset, que es defineix com un "botiguer", explica que per a un autònom tindre èxit "ha de tindre una dedicació total al seu negoci" i ací creu que radica el problema de per què les botigues tanquen però ningú les reobri. "Has d'estar tots els dies evolucionant, analitzant què demana la clientela, etc...", explica.
Fuset llança una idea: motivar a la joventut al fet que s'arrisque a muntar un negoci. "Jo he gaudit del meu negoci, que com tots, té moments millors i pitjors, però si creus en el projecte, funciona".

Una merescuda jubilació
Vicent Fuset reconeix que encara que ha gaudit del seu treball i del contacte amb els clients durant estes quatre dècades, arriba el merescut moment de la jubilació, que té clar que aprofitarà per a passar més temps amb la seua família, especialment els seus nets, que viuen fora d'Ontinyent; la seua afició, que és la dolçaina i altres activitats a les quals no els ha pogut dedicar el temps que li haguera agradat.

Una clientela agraïda
Vicent Fuset rep, durant l'entrevista, la visita de diverses clientes que passen a saludar i acomiadar-se. "Estic molt content del barri i del poble en general, perquè se'n recorden de mi. Aquestes setmanes venen fins i tot clients que no són tan assidus, però que han volgut passar a acomiadar-se", explica emocionat. Molts d'ells li fan una pregunta: "I això que només portes tu, ara on ho compre?". Precisament, per a donar resposta a esta pregunta, Vicent Fuset ha mantingut contacte amb algun comerç de la ciutat per a aconsellar-los sobre alguns productes que creu que la seua clientela anirà a buscar si una altra botiga s'anima a tindre-los en les seues prestatgeries. El botiguer reconeix i agraeix la confiança depositada al llarg d'estos anys també per entitats com l'Ajuntament d'Ontinyent, Creu Roja i altres associacions que han confiat en un comerç com el seu fins a l'últim moment.
Vicent destaca que les xicotetes botigues de barri s'adapten més a les necessitats dels seus clients i eixa proximitat i tracte humà és el que les diferencia respecte a les grans superfícies. Per això, llança una crida a la societat civil perquè done suport i no abandone el comerç tradicional, del sector que siga, perquè "el tiraran a falta quan no estiga".
El tancament de la botiga, a més, suposarà també la demolició de l'edifici que ha albergat la botiga i el de la casa adjacent per a la construcció, possiblement, vivendes.