Elena Cruz Soriano és una jove ontinyentina que viu a Southampton, Regne Unit, on va arribar com a Erasmus. Actualment, treballa per a una empresa especialitzada en traducció de documentació clínica, el que li ha fet estar molt al dia de tots els avanços contra el covid, entre d’altres investigacions.

- Des de quan viu a Regne Unit i per què va decidir anar-se’n?
- Vaig vindre per primera vegada d’Erasmus i em vaig quedar un any estudiant a la Universitat de Southampton en tercer de carrera. En aquell any, em vaig adonar que m’encantava aquest país i que volia quedar-me per una temporada llarga, així que me’n vaig vindre a fer les pràctiques a una empresa de traducció a Escòcia per a l’últim any de carrera.
Actualment, treballe en Southampton des de casa com a gestora de projectes a una empresa de traducció que s’especialitza majoritàriament en traducció d’assajos clínics. 
Durant la meua estància a aquestos dos llocs he aprés i seguisc aprenent molt sobre la cultura anglosaxona, la seua llengua i la seua gent, cosa que m’ha enriquit molt com a persona. No obstant, he de dir que per molt que m’agrade viure a aquest país, sempre em fa molt feliç tornar a la terreta i en especial a Ontinyent.
- Què destacaria de la ciutat on viu?
- Southampton està situada al sur d’Anglaterra i és coneguda per ser la ciutat d’on va eixir el Titànic. Abans de vindre, també va haver gent que em va dir que reconeixia el nom per l’equip de futbol. A més, la ciutat és prou famosa per tindre una de les millors universitats d’Anglaterra.
- Donat que treballa en una empesa especialitzada en traducció d’assajos clínics, li ha permés conéixer molt prompte i de primera ma els avanços contra el covid? 
- Com he mencionat abans, treballe a una empresa de traducció com a gestora de projectes. L’empresa està situada en Manchester, una ciutat al nord d’Anglaterra però jo treballe des de casa, ja que des del primer moment em van donar total llibertat per a fer-ho i visc prou lluny de Manchester. Aquesta empresa s’especialitza en traducció de assajos clínics (entre altres). Degut a aquesta pandèmia, la demanda de projectes i de clients que es posen en contacte amb nosaltres ha augmentat considerablement, el que fa que l’empresa estiga creixent de manera repentina.
- Ha conegut els avanços contra el covid?
-La veritat es que sí i és una de les coses que més m’agrada del meu treball. He de dir que aprenc una cosa nova cada dia i a més, treballe amb clients de tot el món, cosa que el fa encara més interessant, ja que pots veure com cada país té diferents punts de vista sobre diversos temes relacionats amb la medicina. Treballant en aquesta empresa me n’he adonat que la tecnologia i la ciència avancen i el treball tan dur del personal sanitàri i els científics per a trobar la cura de malalties o, la vacuna per a poder acabar amb aquesta pandèmia. 
- Li han afectat els canvis pel Brexit?
- L’únic que ha canviat per a mi ha sigut el fet que m’he hagut de traure un permís de residència que em permeta tindre els mateixos drets que abans del Brexit. No he tingut l’oportunitat de viatjar molt fora del país des que va passar el Brexit degut a la situació actual, així que tampoc sé com estan les coses als aeroports. També sé que les coses han canviat per a aquella gent que vol vindre a buscar feina ací, ja que si vens a treballar, has de complir en molts requisits que abans no existien per a gent europea, cosa que farà més difícil la lliure entrada de gent que vullga vindre a viure a Regne Unit.
- Què és el que més troba a faltar d’Ontinyent? 
- El que més enyore d’Ontinyent són la meua família, amigues i amics. També trobe a faltar el bon menjar, el bon oratge, o coses tan simples com anar un diumenge amb la família caminant al Pou Clar o escoltar parlar valencià pels carrers. Són coses senzilles que no te n’adones que pots trobar a faltar fins que te’n vas a viure fora. 
Malauradament, amb aquesta situació, no he pogut tornar a Ontinyent tant com m’agradaria, però espere poder tornar este estiu i recuperar el temps perdut!
- Quines diferències ha notat pel que fa a la gestió de la pandèmia entre Regne Unit i Espanya?
- La veritat és que els dos països han gestionat la pandèmia de manera molt diferent. Per començar, ací mai hem estat tancats en casa sense poder eixir. Ací tampoc és obligatori l’ús de mascaretes pel carrer ni tampoc hi ha hagut toc de queda en cap moment. Si que és veritat que des de Nadal, ho van tancar tot durant quasi 4 mesos perquè la situació es va complicar un poc degut a la nova variant. També sé que la major part de la població està vacunada, (almenys la primera dosi de la vacuna), cosa que ha fet que la situació estiga tornant un poc a la normalitat i esperem que seguisca així. 
Cada país ha reaccionat de forma molt diferent davant d’aquesta pandèmia, i això no vol dir que un país ho haja fet millor o pitjor, és una situació difícil i cada país ha fet el que estava en les seues mans per a controlar la situació el millor possible.