Anna Ríos: "Que et diguen que tens càncer és un colp molt fort" - loclar

A l'ontinyentina Anna Ríos, de 58 anys, li van detectar càncer en Nadals de 2019, en una de les revisions rutinàries a la que es va sotmetre. "A partir d'ahí vaig iniciar el procés, que va durar un any, amb operació, quimioteràpia i radioteràpia", comenta. 

"Quan et diuen que van a repetir la mamografia, t'espantes", comenta Anna. "És un colp molt fort perquè la paraula càncer implica automàticament pensar en la mort. Sempre penses que el final està més prop". 

Anna va ser sotmesa a l'operació el 20 de març, en plena pandèmia. "L'hospital era terrible", assenyala. La intervenció no va requerir mastectomia, però Anna tenia 24 ganglis afectats, set d'ells amb metàstasi. "Açò a mi m'espantava", assegura. Per a Anna, el procés ha sigut "un camí de molt d'esforç mental i moltes emocions; ha sigut una muntanya russa", afirma. "Ho vaig passar a casa, no podíem accedir a l'hospital, inclús les cures mes les vaig haver de fer en casa. Però, en la part positiva, jo estava en casa acompanyada per la meua parella i els meus tres fills. En cap moment em vaig sentir sola", afig. 

En maig vaig iniciar la quimioteràpia fins final de 2020 i la radioteràpia, el 22 de gener de 2021. "Mai vull dir que açò era una batalla, perquè a una batalla perden les dos parts. Per a mi, açò ha sigut un procés", assegura Anna. 

Per altra part, entre els punts importants durant el procés es troba la pèrdua de cabell. "Per a mi el cabell és la identitat d'una persona. Perdre'l era mirar-me a l'espill i no reconèixer qui era. Et canvia el rostre", comenta Anna. La seua família li va ajudar especialment en açò. "Em van rapar el monyo. Va ser com el moment d'assumir tots els que ens venia", relata Anna. L'ontinyentina assegura que els seus fills, de 23, 22 i 20 anys, van saber gestionar-ho bé i destaca especialment el suport i la força que li va donar la seua parella. Altre moment dur va ser la quimioteràpia, "quan perds tota la energia", comenta. "El fet de no poder en la meua ànima, t'afona molt. Deus treballar-ho molt", assenyala. 

Altre moment dur per a Anna va ser anar assumint les conseqüències del càncer, "i viure amb això. Estic bé, però ho sé les conseqüències que porte arrastrant", explica. Encara que l'operació va eixir bé, Anna està en tractament encara quatre anys després. "Estes pastilles em provoquen dolors, amb la quimio em va costar llevar-me també el dolor de peus. Tots els dies tinc mal, ací o allà, però forma part de mi. Intente portar-ho amb sessions de Pilates, caminar, intente viure més tranquil·la, sense estrés...".

L'ontinyentina assegura que la seua vida ha canviat "moltíssim" des que va tindre càncer. En este sentit, continua dient que, després del càncer va canviar de treball, va aprovar unes oposicions tan sols cinc mesos després de la quimioteràpia i assegura que ara està "estupendament". Ha exercit 30 anys com a mestra d'Educació Infantil i ara és professora en el mòdul professional de Serveis a la comunitat. "Pot sonar fort, però he agraït haver pogut passar el procés. Ha comportat canvis importants en la meua vida. Portava molt d'estrés al meu treball; no estava gestionant bé la meua vida. El càncer em va fer parar-me, preocupar-me per mi i mirar-me", relata Anna. 

Anna assegura que es va sentir molt recolzada per ANIMA, a pesar que es trobava en plena pandèmia. "La part d'entrendre què em passava i què anava a passar, i el suport d'una persona i un grup que em van fer que mirara endavant... Eixa mirada cap avant és el que m'ha aportat i estratègies per normalitzar el que em passava". I, en este procés, destaca el suport fonamental de Sonia Francés, psicòloga d'ANIMA. "Amb eixe somriure, et deia la realitat, però deies, jo puc", conclou.