- Què li ha portat a prendre la decisió de canviar de destí?
- Jo soc d'Algemesí i des de fa algun temps, l'anar i vindre em resultava més pesat. Al principi, és una cosa que te la veus feta, però a poc a poc la carretera es fa més pesada. Quan la gent em pregunta per què em vaig, ho resumisc en poques paraules: perquè jo no soc d'ací. Ací entra un poc el cansament, estar més prop de casa i la família. A més, crec que 20 anys és un cicle, em queden aproximadament altres 20 anys en la funció pública i crec que és moment de plantejar altres possibilitats dins de l'administració. La Diputació és un bon destí i, per tant, s'han donat totes les variables per a aquest canvi.
- Quin és el seu nou destí?
- El servei de comarcalització de la Diputació. És un projecte per a crear les oficines de proximitat als municipis, que se situaran en les capitals de comarques. Es pretén assessorar i donar una assistència i assessorament de manera més directa especialment als municipis xicotets. Encara que l'administració electrònica ha avançat, els ajuntaments de pobles xicotets i més allunyats de les capitals necessiten una connexió tant geogràfica com de personal més eficaç.
Cal tindre en compte que més del 80% dels municipis d'Espanya tenen menys de 5.000 habitants, per tant, la funció d'assessorament jurídic, fiscalització i gestió econòmica l'exerceix un mateix càrrec: el secretari-interventor, per tant, necessita ajuda, i eixa funció d'assistència per llei li correspon a les diputacions. Les oficines de comarcalització poden tindre un pes per a millorar la gestió d'eixos municipis.
- Quins assumptes li han suposat més preocupació i treball en estes dos dècades? Venen al cap assumptes com les cassetes, els primers terrenys de l'hospital...
- Qualsevol expedient, llicència, projecte d'obres... té la seua dificultat, però sí que és cert que assumptes com el de les cassetes i l'hospital han sigut els que una major repercussió social han tingut, però no els únics. En estos anys, Ontinyent ha patit un canvi quant a infraestructures, millora de les zones urbanes, de les zones amb valor ambiental, renovació del personal de l'Ajuntament... Tot això jurídicament comporta treball i té la seua rellevància. D'ací a uns anys parlarem de tota la renovació que s'està fent dels centres educatius, a través del Pla Edificant, que finança la Generalitat però ha delegat la gestió en els municipis, i que implica a molts departaments municipals. En les obres del barri antic o zona històrica, el fet que siguen sobre béns protegits també dificulta molt, perquè han de passar per diferents informes de la Generalitat i diversos tràmits que fa que s'allargue en el temps i requereix expedients més tècnics que han suposat més esforços per a tots els departaments.
L'adaptació de les ordenances a la legislació també és altre aspecte, per exemple, quan va canviar el criteri respecte a les plusvàlues va suposar un canvi en les ordenances fiscals. El procés d'estabilització de personal marcat per la llei també suposa un increment de processos selectius, creació de tribunals, etc...
- Entén a la ciutadania quan té la sensació d'un excés normatiu que ralenteix molt els tràmits?
- Sí, l'agilitat administrativa encara és un repte. És veritat que alguns tràmits es poden fer des de casa, però encara hi ha molts que són personals. Això afecta al personal de l'administració però especialment als administrats. És veritat que la llei pretén donar seguretat jurídica i la major garantia, però al mateix temps, això suposa carregar els tràmits sobre la ciutadania. És un repte pendent en totes les administracions, però especialment en els municipis més xicotets. Per això, compartisc eixa visió d'una administració que tendeix a ser més eficaç però a la qual encara li queda molt per a aconseguir l'agilitat desitjada.
- Què s'emporta Rafael Hernández d'Ontinyent?
- Un bagatge professional i personal impressionant. En l'últim ple em vaig acomiadar i vaig destacar diverses coses: el respecte cap a la meua funció i la bona relació amb totes les corporacions. Això és molt important perquè un funcionari puga treballar amb tranquil·litat i centrat en les seues funcions. Sempre m'he sentit molt ben acollit. A més, aquest bagatge es veu reforçat per la dedicació del personal de l'Ajuntament a la funció pública. Sumat tot ha fet que estos quasi 20 anys m'hagen passat ràpid i quan ocorre això és perquè ho has gaudit. Posat tot en la balança, el bagatge professional i personal és molt bo i dura per a tota la vida.
