- Com va arribar a Alemanya?
- Quan vaig acabar el grau de Biologia en la Universitat de València, vaig barallar opcions i estava entre dos coses: Neurociència i Microbiologia. Finalment, la capacitat de les bacteris de fer qualsevol cosa i adaptar-se a qualsevol ambient em pareixia una cosa meravellosa, així que vaig decidir anar-me'n a Barcelona a cursar el màster en Microbiologia. Tenia clar que volia dedicar-me a la investigació i vaig pensar anar-me'n fora. Vaig estar mirant ofertes i fa tres anys, just per estes dates, estava a Holanda fent l'entrevista per al lloc de treball on estic ara. Està sent una experiència meravellosa, ha aprés molt i he conegut molta gent.
- En quina localitat residix?
- Estic en Greisfwald, una ciutat més o menys com Ontinyent de gran, que es va fundar al voltant de la universitat i que està al costat del mar Bàltic. Jo treballe en l’Institut de Microbiologia de la Universitat de Greisfwald. El meu projecte està englobat dins de la xarxa Marie Skłodowska-Curie (MSCA), que està dins dels projectes d'investigació de la Unió Europea, junt a centres d'investigació de diferents països i empreses. Cada laboratori té un doctorat. Quan vam fer les entrevistes a cadascú ens van enviar a un lloc, per a tres o quatre anys, amb companys que no coneixes de res i amb els quals acabes fent amistat, perquè estan en la mateixa situació que tu.
- Què destacaria d'esta ciutat?
- És una ciutat prou desconeguda per a un espanyol, però és un lloc tranquil, i el més destacat és que, per a un poble com este, que és igual de gran que Ontinyent, les instal·lacions científiques que hi ha són increïbles. Les màquines que tenim ací un cost, per dir una xifra, mig milió, i en tot l'edifici hi haurà unes 30.
- Què és el que està realitzant en concret?
- La meua part és treballar en les coses invisibles de la Biologia molecular. Es pensa que els gens són els que fan totes les funcions i parlem dient "jo em comporte així perquè ho porte en els gens". No obstant, els gens no són els que, finalment fan el treball, sinó són les proteïnes les que porten a terme el treball de les cèl·lules. El que fem nosaltres en concret és mirar les proteïnes que estan al mateix temps dins d'una cèl·lula. Nosaltres fem com la foto sencera.
- Quines aplicacions té?
- Açò es pot aplicar a la producció de proteïnes de manera industrial, el que s'anomena Biotecnologia. Una de les coses que passa a voltes és que les proteïnes són les que estan fallant en moltes malalties. Per ficar un exemple, la insulina en cas de la diabetis, és una proteïna i es produix a nivell industrial en bactèries. Nosaltres treballem en intentar portar la producció de noves proteïnes a bactèries, perquè produir amb bactèries és relativament fàcil, barat i senzill.

- Com és l'equip amb el que treballa?
- Som 15 components. Un dels requeriments per formar part del projecte és que deus estar movent-te d'un país a un altre, per la qual cosa, com espanyol, no puc estar treballant en Espanya. Ací hi ha més espanyols, perquè el científic espanyol es valora bé, encara que en Espanya no tant. A més, hi ha italians, alemanys, un indi, un veneçolà, una turca, un belga, una grega... Tenim un poc de tot (riu).
- Com és la seua vida allí?
- He viscut dos anys de pandèmia ací, i la vida s'ha parat en tots els llocs. Tinc el meu apartament i visc sol, sense compartir, que és un gran avantatge respecte a una gran ciutat. La vida és molt tranquil·la, i la distància social ve un poc ja per defecte, però si fas el teu grup i vas fent coses amb ells, es fa tot més lleuger.
- A què li va costar més adaptar-se?
- El que em va impactar en arribar va ser la burocràcia alemanya. Pareixia que estiguera fent una gimcana tots els dies. En cada tràmit, anaves a un lloc i t'enviaven a l'altra punta de la ciutat. Per altra part, encara que estereotípicament es diu que els alemanys són molt gelats, a mi sempre m'han tractat molt bé i de manera amable, encara que és cert que a l'hora de treballar marquen molt la distància entre el lloc de treball i la vida social. Jo preguntava, per exemple, si els agradava alguna pel·lícula i no et donaven conversa, et tallaven i ja està. També deien que sóc molt 'tocó' (riu).
- Com porta lo l'idioma?
- Amb la pandèmia no he tingut temps per donar classes, i ací treballe amb altre company que també és espanyol. Podem defendre'ns i mantindre xicotetes conserves en alemany, i estem aprenent, però és difícil. Utilitzem principalment l'anglés.
- Què és el que més li agrada d'allí?
- Una de les coses que més m'agraden és que em donen molta llibertat a l'hora de treballar. A voltes, hi ha gent que considera que és horrible, però a mi m'encanta.
- Té data de fi d'estància allí?
- En el moment que acabe el doctorat, me'n aniré. No és que tinga pensat anar a Espanya, perquè la situació científica està com està, però al menys una lloc que estiga millor connectat amb València o Alacant, perquè cada viatge és un dia sencer de vol. Per exemple, ciutats com Copenhage estan més lluny, però les connexions són millors.
- En este temps de pandèmia, ha pogut vindre a Ontinyent?
- Sí, en 2020, quan tot va esclatar, tens la incertesa de què fer. En estiu sí vaig baixar perquè estava tot millor, i va ser un descans poder vore a la família, amics i anar a la caseta, que és molt del poble. Després de l'estiu ja va estar tot més complicat, i des d'agost de 2020 fins maig de l'any següent, no veia el moment de tornar, fins que per a l'aniversari de ma mare vaig baixar. Necessitava un canvi, estar en casa, el menjar...
- Què és el que més troba a faltar?
- Jo la veritat és que isc avant amb el que tinc, amb quatre pals em monte una cabanya (riu)... Però sí és veritat que tindre lluny a la família és una cosa que pesa molt, ja que els iaios ja tenen una edat, que no estàs amb els teus pares i amics, que hi ha canvis i que tu no estàs ahí per vore'ls; el menjar, i la manera de ser de les persones d'Ontinyent i dels valencians en general, eixa forma tan alegre de ser... la trobes a faltar.
- Té pensat tornar de visita?
- Tinc pensat tornar, però com estic en els últims passos del doctorat, el 'planning' està molt ocupat sempre, però crec que finalment també hi haurà que parar i agarrar uns dies. Una opció que et dona el projecte és la possibilitat d'anar a altres laboratoris a fer experiments. Estic a l'espera de vore quines dates em donen per anar-me'n a Regne Unit, i una volta em donen les dates crec que em demanaré vacances.
- Quins plans de futur té a nivell laboral?
- Està clar que la carrera científica és molt complicada, però a mi m'agradaria continuar amb la investigació. Açò porta inestabilitat, però també és un món molt bonic. Treballar en investigació és una de les coses més boniques, perquè estàs descobrint els misteris que hi ha darrere de com funciona la vida. A mi m'agradaria continuar. Potser arriba un moment en què em compensa alguna cosa més estable, però estic obert a continuar en la investigació.