- Cóm vius el trasllat a la parròquia de San Rafael?
- Jo porte a Ontinyent 4 anys i uns mesos. Estava de vicari adscrit en la parròquia de Sant Josep d'Ontinyent, després també amb el càrrec de capellà de les monges carmelites. Quan l'arquebisbe em va cridar i em va notificar que em volia enviar ací a la parròquia, la notícia la veritat que la vaig acollir amb molt de goig i amb molta alegria perquè ja coneixia el caminar d'esta parròquia, el renàixer d'esta parròquia. Em sent molt afortunat perquè seguisc i continue ací a Ontinyent. Quan m'ho van notificar, li donava gràcies a Déu perquè, amb tants canvis que hi ha hagut, em sent afortunat en el sentit que continue ací, el temps que Déu vulga. 

- Quina és la teua relació amb l'anterior rector don Pablo Beltrán?
- La meua relació amb ell era molt pròxima, quan jo ja estava ací a Ontinyent com a capellà i com adscrit a Sant Josep, posteriorment ell va arribar com a rector de Sant Rafael i a poc a poc ens vam anar coneixent. Moltes vegades, ell em compartia el caminar d'esta parròquia precisament i el difícil que va ser l'inici per a ell. Quan parlàvem, jo l'animava, li deia que sí, que es veien fruits, que tinguera esperança, i la veritat que va fer una gran labor. Després del temps que ell va estar ací, hem vist com l'església ha començat a renàixer i eixe és l'objectiu nostre també, el de continuar el procés de creixement de la parròquia. 

- Una persona molt volguda en el barri també, no?
- Sí, don Pablo Beltrán es va saber guanyar el carinyo de la gent, va saber entregar el seu do, el seu carisma, la seua manera de ser i la seua proximitat. Això crec que va marcar també el cor de les persones. Crec que eixos nous paradigmes de ser sacerdot ajuden molt al fet que la gent no veja al capellà com algú llunyà, sinó que el puguen veure com un ésser humà pròxim. 

- Com vas viure l'aniversari de les carmelites?
- Estes germanes són una benedicció per a l'església universal però de manera particular per a Ontinyent perquè soc testimoni com a capellà de quantes persones arriben a demanar-los oracions, a buscar un consell o simplement per a trobar un lloc de pau. 

- Parlaves de Pablo com un sacerdot molt pròxim, és esta la línia que vols seguir? 
-El meu carisma és ser pròxim a la gent, estar amb la gent, escoltar-la, fer històries junts, atendre'ls, dedicar-los temps i he vingut amb molta il·lusió de voler donar-me, de voler entregar-me. En els deu anys que porte de sacerdot, m'he adonat que la meua vida no és per a mi, la meua vida és per a donar-la als altres. Quan vius el teu temps dedicant-lo a la gent això és el que em dona felicitat. 

- Eres originari de Nicaragua, quina és la situació de la religió catòlica al país i com arribes a València? 
- En 2021, l'arquebisbe d'ací de València, don Enrique Cañizares en aquell moment, es comunica amb el meu bisbe, monsenyor Rolando Álvarez, que és el bisbe de Matagalpa (Nicaragua) i li oferix una llicenciatura per a estudiar llicenciatura en Teologia Bíblica. El meu bisbe de Nicaragua em crida i em diu que volia que anara a estudiar una llicenciatura, que ens havien donat una beca i que havia pensat en mi. És un conveni, vens amb una beca i després tu exercixes la labor pastoral en una parròquia de València i, llavors, en este cas, va ser carmelites i després San José. En acabar la llicenciatura, a Nicaragua va començar una persecució religiosa i des d'aquell moment, per exemple, en la meua diòcesi, hi ha molts capellans, religioses, laics, que estan exiliats. Dins dels exiliats també està el meu bisbe, que està a Roma. Per eixe motiu continuem ací, exercint la nostra labor pastoral, però jo crec que tot és providencial. Déu sap per què fa les coses. El Senyor ens ha protegit i ens ha cuidat i, com et dic, veient l'acció de Déu en tot això perquè estar en esta parròquia crec que és el Senyor el que ha posat tot en el camí. 

- Sobre les festes del barri, què esperes d'elles?
-Porte pràcticament dos setmanes ací en la parròquia, però del que hem pogut viure de la festa, és palpable la familiaritat de la gent del barri. Tots es coneixen i ells em van coneixent també a poc a poc. Veure eixa familiaritat jo crec que és una de les coses que li dona realç a la festa i que la festa a la mateixa vegada es convertisca en això, en un lloc, primer de trobada, després de creixement en la fe i després és la identitat del barri també. M'he trobat amb molta gent disposada a treballar, gent molt pròxima i, de veritat, amb ganes de viure cada moment. És veritat que, per a mi, suposa un repte, però que ha sigut providencial. Un repte perquè vaig entrar i de ple teníem la festa del Cami dels Carros, després la romeria a Agres, després la festa en honor a Sant Rafael i també les múltiples reunions amb tots els moviments de la parròquia per a conéixer-los i veure el pla de treball. La parròquia està renaixent. Durant el temps que ha estat don Pablo Beltrán s'ha convertit en una parròquia que va agarrant vida cada vegada mes. L'objectiu és continuar donant-li vida, continuar renaixent, continuar potenciant i continuar treballant per al creixement d'esta parròquia.