L'ontinyentina Carmen Bataller Casanova, de 33 anys, és mestra d'anglés i ha viscut en diverses parts del món. Durant els seus estudis va realitzar un programa Erasmus a Estocolm (Suècia) i, en acabar la Universitat, se'n va anar a viure a Londres (Anglaterra) per exercir com a auxiliar de conversa, al mateix temps que treballava com a au-pair. Transcorregut un any, va tornar a Espanya i va treballar al British School d'Alzira mentre preparava les oposicions, les quals va aprovar. Té la plaça definitiva a la Vila Joiosa, encara que actualment treballa en una Escola d'Adults a Alcoi.

Després d'això, se'n va anar al Canadà amb el programa “Professorat visitant” del Ministeri d'Educació, i va treballar en una escola bilingüe (anglés-espanyol) durant un any. Defineix l'experiència allí com a “fantàstica” i assegura que “hi tornaria amb els ulls tancats”. Per la seva estada allí va obtindre el premi al Professor Visitant de l'Any en 2019, que atorga el Ministeri d'Educació d'Espanya, i va viatjar a Washington per rebre aquest guardó. Després d'aquesta experiència va tornar a Espanya, a ocupar la seva plaça a la Vila Joiosa. Amb l'arribada de la COVID, es van truncar els seus plans de poder viatjar, i no va ser fins al mes de maig d'aquest any que ha tornat a marxar. Aquesta vegada, a Noruega, on va fer una estada de dues setmanes en una escola que segueix la metodologia Montessori, tant en Primària com en Secundària, a través d'un programa d'intercanvi del Ministeri d'Educació.

Diferències respecte a Espanya
Gràcies a la seva experiència en diferents països, l'ontinyentina ha pogut conéixer de primera mà diferents sistemes educatius. “M'he adonat que no són ni millor ni pitjor, cada país té la seva manera de fer les coses”. A Suècia va ser el seu primer contacte amb un sistema educatiu diferent, encara que reconeix que era massa prompte per a valorar. En aquell moment, en ser tan jove i amb poca experiència, “tot el que veia, ho absorbia, i anava veient el que m'agradava o el que no”, comenta.

Pel que fa a Irlanda i Canadà, explica que, en general, són sistemes educatius menys tradicionals. “Sobretot al Canadà, el sistema del qual conec més, ja que hi vaig estar a jornada completa. Allí realment són els xiquets els qui creen el contingut. Crec que se'ls fa més crítics. A Espanya està canviant, però encara tendim al sistema tradicional”, explica Carmen.

Quant a quina opinió tenen en aquests països sobre els espanyols, Carmen relata que, a Irlanda, on va estar com a au-pair, “ens veuen com a persones super treballadores i molt amables”. De fet, assenyala que la família amb la qual va estar buscava una au-pair espanyola “pel caràcter; ens veuen oberts, molt càlids i propers”, assegura l'ontinyentina. Al contrari, “al Canadà veuen molt lluny Europa”, afegeix l'ontinyentina. “De fet, els estereotips que tenen de nosaltres són més llatins, perquè el més pròxim per a ells és Llatinoamèrica”, afegeix.

La seva aventura a Noruega ha sigut diferent. Ja més adulta, ha pogut conéixer més la seva cultura i el seu sistema educatiu des d'un punt de vista més madur. De l'Educació destaca que la “metodologia Montessori es fusiona amb la natura i les tradicions locals”. Respecte al centre on va estar, “des d'Educació Primària fins a Secundària, el centre integra continguts a través de projectes interdisciplinaris, elimina horaris fixos i fomenta la independència i l'aprenentatge experiencial”. A més, l'ontinyentina remarca que els estudiants també desenvolupen habilitats pràctiques i emocionals. “Una de les experiències que més em va sorprendre va ser la participació diària dels alumnes en la preparació de menjars. Cada setmana, un grup d'estudiants assumeix la responsabilitat de cuinar per a tots, sota la supervisió d'un adult. A Noruega la cuina no és només una activitat, sinó també un component del currículum educatiu”, assenyala l'ontinyentina.

Del país dels fiords i les aurores boreals li va cridar l'atenció el caràcter de la seva gent. “Em van paréixer molt oberts, simpàtics i amb bon sentit de l'humor”, comenta l'ontinyentina. No obstant això, tenen costums diferents pel que fa a la socialització. “Nosaltres tenim més vida social, és més animada. Ens ajuntem amb amics i familiars molt sovint i la “sobremesa” és fonamental. “Allí valoren la natura, l'aire lliure i moltes de les activitats recreatives estan orientades al senderisme, l'esquí o la pesca”.

Dels espanyols “pensaven que fem la migdiada cada dia. De fet, em preguntaven quan la feia, quant durava i com m'organitzava perquè no em pertorbava massa”, comenta. També li va cridar l'atenció la diferència respecte a Espanya quant a l'hora del menjar. “Dinar a les 11:30 del matí”, relata.

Pel que fa als preus, explica que, per exemple, el preu de l'alimentació “està pels núvols, fins i tot per als mateixos noruecs. A canvi, 4 iogurts costen més de 2€, un litre de llet 2,2€ i una dotzena d'ous, uns 4,5€”, comenta. Un altre aspecte que li va cridar l'atenció va ser la quantitat de cotxes elèctrics i híbrids que hi havia, i que “en totes o quasi totes les estacions de servei hi havia punts de recàrrega”.
A més, la distribució poblacional és diferent. “Noruega té una població bastant dispersa a causa de la seva geografia muntanyosa i costanera. Té poques àrees urbanes grans en comparació amb Espanya. Moltes persones viuen en cabanes de fusta, especialment en zones rurals i prop de fiords i zones muntanyoses”.

Després d'aquesta experiència, entre fiords i natura, l'ontinyentina no descarta realitzar una altra aventura. Es defineix com molt inquieta. “M'agrada l'anglés, parlar-lo, conéixer altres països...”, comenta, i, si bé no ha decidit encara on, la seva il·lusió és tornar a experimentar alguna vivència similar. “Estar en un altre país, en una altra realitat educativa, et brinda una perspectiva inestimable per a submergir-te en un sistema educatiu diferent, enriquir la mateixa pràctica educativa i aprendre directament d'altres cultures. Una experiència que no té preu”, conclou l'ontinyentina.