El TSJCV ha fet públic un extracte de la sentència que absol als 14 imputats en el conegut com a Cas Alqueria, entre ells, l'alcalde d'Ontinyent. Així, segons expliquen fonts del TSJCV, el Tribunal considera que no ha quedat acreditada la comissió dels delictes de prevaricació administrativa, malversació de cabals públics i falsedat en document oficial que els atribuïen la Fiscalia i les dues acusacions populars.
La sentència, que consta de 149 pàgines, ha sigut notificada hui dimarts a les parts i no és ferma, ja que contra ella cap recurs d'apel·lació davant la Sala Civil i Penal del tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
Les acusacions mantenien que els màxims responsables de Divalterra van dissenyar un sistema artificiós d'àrees de direcció en aquesta societat únicament per a afavorir a membres, afins o simpatitzants dels partits polítics que dirigien la Diputació, PSPV-PSOE i Compromís. No obstant això, l'Audiència ha conclòs que no sols no ha resultat acreditat que la societat resultara perjudicada econòmicament per el nou model de gestió, sinó que la nova estructura de la societat “va permetre ampliar significativament la seua activitat sense que ho fera el seu pressupost”.
La sentència reflecteix que no va haver cap concurs públic per a cobrir les direccions d'àrea, així com que la selecció dels contractats, “sense perjudici de l'exigència de formació professionalitat, es va fer entre persones conegudes i afins ideològicament amb els partits que havien aconseguit l'anomenat ‘Pacte del Botànic’”. No obstant això, precisa a continuació que no pot tindre's per acreditat que eixa nova estructura “obeïra a la necessitat o voluntat de contractar a determinades persones, com una manera de pagar favors o concedir prebendes”.
"Es van buscar persones que pogueren meréixer la confiança de l'equip directiu”. Per tant, “no és estrany que aquestes persones foren políticament pròximes als partits del govern de la Diputació i del govern de Imelsa”, afig el Tribunal
“Considerem més bé que l'ordre va ser invers. Es va dotar a Imelsa d'una nova estructura que (…) es va considerar més eficaç per al compliment dels fins socials; i es van buscar persones que foren capaces per a l'acompliment”, puntualitzen els magistrats.
En este sentit -raonen- “no menys important que la seua formació i professionalitat, es van buscar persones que pogueren meréixer la confiança de l'equip directiu”. Per tant, “no és estrany que estes persones foren políticament pròximes als partits del govern de la Diputació i del govern d'Imelsa”, afig el Tribunal.
De la mateixa manera, la Sala considera que les persones contractades van exercir un treball efectiu en l'empresa i que no pot dir-se que aquest treball fora “irrellevant o mancat de responsabilitat”.
Els magistrats també descarten que els fets siguen constitutius del delicte de malversació, ja que les persones contractades, amb independència del tipus de contracte que van subscriure, “van complir les funcions corresponents al director/a de les seues respectives àrees”.
Eixa circumstància “impedeix parlar de sostracció o desviament de fons, perquè les quantitats satisfetes estaven pressupostades per al fi a què es van destinar”.
Per tant, segons recull la resolució judicial, “no hi ha hagut perjudici per a les arques públiques, perquè la societat es va beneficiar del treball que els contractats van exercir”.
La mateixa conclusió aconsegueix la Secció Primera de l'Audiència sobre el delicte de falsedat documental, perquè “el contracte respon estrictament a la voluntat de les parts”.
