-Per què va decidir marxar-se a França i des de quan hi porta?
-En acabar la carrera vaig veure que molts companys de la meua promoció començaren a preparar els papers per poder treballar allí. En realitat, no tenia pensat venir-me'n a França, però ho vaig fer per si algun dia ho necessitava. Com vaig tenir males experiències laborals a Espanya, vaig decidir aventurar-me en 2014, encara que els primers anys només em quedava uns mesos per poder guanyar diners i experiència i tornava a Espanya per intentar-ho de nou. El 2018 vaig decidir instal·lar-me per treballar a França de manera permanent, sense tants viatges de tornada.

-Quina és la seua feina?
-Soc graduada en Fisioteràpia per la Universitat de València, i tinc un màster en Fisioteràpia Esportiva. Actualment, estic treballant en un hospital públic, especialment amb gent gran amb patologies molt diverses. M'ha sorprès aquesta feina perquè mai vaig pensar que dedicar-me a la Geriatria m'agradaria tant. És gratificant veure com algú que ha caigut i s'ha trencat el maluc pot tornar a caminar gràcies a la rehabilitació.

-Com descriuria la localitat on resideix?
-Visc a Niort, que es troba en el departament de Deux Sèvres, a la costa atlàntica. I reconec que una de les coses que més trobe a faltar és no tenir a prop la mar Mediterrània. L'Atlàntic es troba a 45 minuts en cotxe, però no és el mateix, les platges no són tan boniques, l'aigua no és tan clara a causa de les marees. També té coses per visitar, com el Marais Poitevin, conegut com la "Venècia Verda", caracteritzat pels seus canals i paisatges tranquils. És popular per al turisme ecològic i activitats a l'aire lliure com passejos en barca i ciclisme.

-Què va ser el més difícil a l'hora d'adaptar-se?
-Doncs la veritat és que soc una persona que s'adapta bastant ràpid. Al principi, els horaris dels àpats, especialment al migdia, van ser del més complicat perquè a França es dina abans, però al final t'adaptes perquè el teu ritme de vida canvia. Quan acabes de treballar i veus que encara tens moltes hores per a tu és molt reconfortant. Una cosa a la qual encara no m'acostume és a la falta d'ambient al carrer, les terrasses. Espanya es caracteritza molt per passar hores a les terrasses prenent alguna cosa amb els amics, la gent surt més que a la resta d'Europa.

-L'idioma va ser complicat?
-El meu nivell de francès era bastant bàsic, el que vaig estudiar a l'institut. Jo sempre havia estat molt bona en anglès i pensava que a França parlaria també anglès i que així podria comunicar-me. Però no, no es parla anglès, per la qual cosa vaig haver d'aprendre ràpidament. No vaig fer cap curs i vaig aprendre parlant amb els pacients i companys de feina en els meus primers quatre mesos. Avui dia, continue aprenent, és una llengua molt rica i encara que porte més de 6 anys allí sempre s'aprèn vocabulari nou.

-Com és el nivell de vida? Diria que els sous compensen?
-Que els horaris siguen bastant millors que a Espanya és un punt molt gran per a la qualitat de vida. També tinc moltes més vacances, i tot això va acompanyat del sou. Pel que fa a les coses bàsiques com menjar, gasolina, electricitat… tampoc hi ha una diferència enorme amb Espanya, veient que tot està augmentant de preu. Però és cert que es paguen molts més impostos. Jo, per exemple, pague d'impostos pràcticament el que equivaldria a un mes de salari.

-Com és el mercat laboral respecte a Espanya?
-Bé, puc parlar específicament de la meua professió. Els fisioterapeutes tenim la gran sort de tenir una eixida laboral molt important a França, amb la qual, a més de guanyar diners i experiència, tens la possibilitat de guanyar punts si tens una feina a la sanitat pública, per posteriorment poder optar a tenir una feina a la sanitat pública espanyola. Això va ser el que em va llançar a treballar en un hospital. Una vegada allí vaig veure la qualitat de la feina pel que fa a horaris, vacances, la tranquil·litat que representa tenir un CDI, és a dir, un Contracte de Durada Indeterminada, el que seria tenir una feina fixa. I, a més, tenir la possibilitat de poder canviar fàcilment de feina dada la manca de fisioterapeutes que hi ha. Això és alguna cosa impensable aquí a Espanya actualment.

-Com s'organitza la sanitat? És pública com a Espanya?
-El sistema de sanitat a França és conegut per la seua alta qualitat i accessibilitat. Ofereix cobertura universal per a tots els residents legals, gestionada per la Seguretat Social francesa. Es finança a través de contribucions d'empleats i empresaris, impostos generals i contribucions de jubilats i autònoms. Els pacients paguen una part dels costos, però aquests són en gran part reemborsats. A més, el sistema combina assegurança de salut pública i privada per garantir una cobertura integral.

-Pel que fa a l'habitatge, a Espanya s'està experimentant una forta pujada de preus, tant en la compra com en el lloguer, que no està equiparada als salaris, passa el mateix allí?
-A França tant els lloguers com les compres estan a preus molt alts. Quan es compra un habitatge cal ser conseqüent amb això i saber que es podrà pagar amb el seu salari. És a dir, si jo guanye certa quantitat al mes, soc conscient que el meu salari em permetrà un habitatge de determinades condicions, no podré pagar allò que supere els meus límits. No obstant això, crec que el preu de l'habitatge és més o menys assequible per a tothom. Jo mateixa acabe de comprar-me una casa fa uns mesos i ho he fet sabent quines eren les meues condicions per poder fer-ho.

-Pel que fa a l'alimentació, quin menjar és típica a França o a la zona on resideix? Com estan els preus de la cistella de la compra bàsica?
-El que més trobe a faltar d'Espanya és justament el menjar. M'encanta el menjar espanyol. Cap plat francès es pot comparar a unes bones croquetes de pernil o una bona paella valenciana. Per als francesos, la paella porta sempre a més d'arròs i pollastre, xoriço, marisc i pèsols. Evidentment, encara no m'he atrevit a provar-la i dubte que ho faça. No obstant això, la cuina francesa té molta fama internacional. El meu plat preferit és el confit de pato, que s'utilitza freqüentment a França per a una diversitat de plats. Pel que fa a la cistella de la compra, actualment no hi ha una diferència de preu enorme entre ambdós països, encara que reconec que cada vegada que baixe a Espanya en cotxe, torne amb el maleter ple de la compra dels nostres supermercats. 

-Quina imatge tenen els francesos dels espanyols?
-Doncs la veritat que com en qualsevol país, es deixen portar molt pels tòpics. M'ha passat diverses vegades amb pacients que, en dir-los que soc espanyola, la resposta ha estat "olé, torero". No obstant això, tot de rialles i bon ambient. En general, crec que tenen una bona imatge de nosaltres. Al cap i a la fi, som el país de costat i encara que sempre existeix certa rivalitat i competitivitat, tot és amb molt de respecte i en un ambient cordial. En general, els agrada molt Espanya.

-Què és el que més li agrada del país on resideix? I el que menys?
-M'agraden molt les meues condicions laborals. És pel que vaig venir i és una de les raons per les quals em quede. Quan estàs acostumat a cert nivell de vida, no és tan fàcil canviar-lo per alguna cosa de pitjor qualitat. Però evidentment no és només per això. Ací he pogut aconseguir un equilibri entre vida.