- Des de quan està a Suïssa i per què va decidir anar-se'n a viure allí?

- A Suïssa va arribar en desembre. Sincerament, he estat des dels 24 anys viatjant i treballant per Europa, i els últims quatre anys els vaig passar com a cap de cuina a Altea. No obstant, em sentia un poc estancat, trobava a faltar viatjar, així que vaig deixar el treball i vaig agarrar un temps per pensar què volia en la meua vida. Em va eixir una oferta de treball a Xangai, però, al final, vaig decidir vindre a Suïssa per les condicions laborals que m'oferien. A més, Suïssa sempre ha sigut un país que m'ha agradat molt per les seues muntanyes, m'encanta esquiar... És un país meravellós. 

- En quines ciutats ha viscut i treballat?

- Amb 24 anys vaig eixir d'Espanya i me'n vaig a anar a Bournemouth (Anglaterra), però em vaig cansar del temps, ja que sempre estava plovent, i me'n vaig anar a Malta. No obstant, Malta és un lloc bonic, però treballes molt i cobres poc. Després, vaig tornar a Anglaterra, perquè van contactar amb mi d'un restaurant on havia treballat i volien que tornara, així que vaig tornar a Bournemouth. Vaig tornar a sentir que estava estancat i d'Anglaterra me'n vaig anar a Alemanya, a Múnich. Allí la qualitat de vida m'agradava molt, però vaig voler canviar. Vaig buscar treball a Roma, on em van prometre unes condicions laborals que després no eren les que esperava. Després d'açò, vaig estar buscant treball i, a través de contactes, vaig aconseguir de nou treball a Anglaterra, esta vegada a Brighton. 

- Va tornar a Espanya en este període?

- Sempre que he pogut, he tornat. Cada dos o tres mesos, mirava un vol i tornava a casa. La meua família i el meu poble em tiren molt. A més, després d'estar quatre o cinc anys viatjant i fora de casa, vaig tornar a Espanya, a Altea. Vaig estar al restaurant el Cranc, considerat un dels millors xiringuitos-restaurants front a la platja. 

Després d'Altea, vaig anar a Barcelona a estudiar un màster d'Alta Cuina i Pastisseria en Bellart, considerada una de les millors escoles de cuina d'Espanya. Quan vaig finalitzar el màster, el també ontinyentí Lenin Busquets em va cridar per treballar en el restaurant Annua, amb dos estrelles Michelin, en San Vicente de la Barquera (Cantàbria). Va ser una època dura, perquè és molt sacrificat treballar en un estrella Michelin. Vaig aprendre molt, però és dur. Després d'açò vaig començar una nova aventura a Altea, on vaig obrir un restaurant amb un bon amic, en desembre de 2020. Va ser una època estressant de la meua vida, així que, després de tres anys, vaig decidir parar. 

- Què va fer en eixe moment?

- Me'n vaig anar a Xina per visitar la meua parella i desconnectar. Encara que ella és italiana, va obtindre una beca universitària per treballar a Xangai. Estant allí, vam anar a sopar a un restaurant espanyol i, parlant amb l'executive xef d'allí, em van dir que feia falta un cap de cuina. Vaig canviar el meu pla de vol i vaig fer una setmana de prova. Em van contractar, però vaig vore que les condicions laborals eren treballar moltes hores i tindre sols 15 dies de vacances a l'any. Així que, vaig rebre l'oferta laboral de Suïssa i comparant, les condicions en Zúric eren molt millors. 

- Com és la seua vida a Suïssa?

- Treballe com junior sous xef en l'hotel Mandarin Oriental de Suïssa, que és una de les companyies de luxes més grans del món. Quant a la meua vida ací, per trobar casa va ser un mal de cap, una cosa que no m'havia passat mai. Si no trobes casa, no pots tindre el permís per trobar treball. Ara mateixa estic compartint pis amb una parella d'Andorra. És un país caríssim; ixes a casa i ja t'has gastat 50 francs sense fer res. El lloguer és car; a més, deus pagar un segur mèdic obligatori, que pot rondar entre els 300 i els 500 francs al mes. A part, hi ha que sumar les despeses de transport públic, que poden ser uns 120 francs al mes, encara que és una meravella, donen molt bon servei. 

- El sou, compensa?

- Sí, compensa molt. Respecte a les despeses que tinc, el sou és tres voltes major, i això que ara mateixa tinc un salari bàsic. Els suïssos cobren una mitjana de 6.000 euros nets al mes. I, si parlem d'un enginyer, cap de cuina, etc., el sou pot ser molt major. Si tens el propòsit de vindre a Suïssa, pots estalviar, i la qualitat de vida i la seguretat són molt bones. A més, la gent és molt respectuosa i no sol saltar-se la Llei. 

- Què troba a faltar d'Ontinyent?

- Trobe a faltar poder quedar amb els amics una vesprada, estar amb la família, el menjar; l'arrós al forn de ma mare, el putxero, etc. De fet, sempre que baixe, m'emporte menjar, ací tinc les meues paelles, l'embotit del meu amic, de la Carnisseria Ramón... 

- Com veuen els suïssos als espanyols?

- Molt bé. En el tema de cuina estem molt ben vistos, com bons treballadors i educats. Sí que ens veuen com molt festers o alegres, però en tots els llocs en els quals he estat treballant tenen molt bona imatge de nosaltres. 

- Amb quin país es queda de tots els que ha estat?

- El lloc que més m'ha marcat ha sigut Anglaterra. Va ser el primer país en el qual vaig estar fora d'Espanya. A més, al menys abans del Brexit, era molt difícil trobar treball allí, una casa, documents per treballar, obrir-te un compte bancari... Arribaves hui i al dia següent ja estaves treballant. No obstant, el país amb millors condicions que he conegut està sent Suïssa.

- Per concloure, té pensat tornar a casa?

- La veritat és que crec que sí tornaré... Encara no ho tinc clar. M'he fixat uns objectius ací, entre ells, arribar a ser cap de cuina quan arribe a tindre un alemany fluït. A més, m'estic creant una marca de càtering per realitzar events privats. A part, Suïssa té avantatges, ja que cada any que treballes ací se't queda una pensió. M'agradaria en un futur tindre fills i criar-los en Espanya, però serà més a llarg termini i tot depén de com evolucione la situació a Espanya.