D’Ontinyent a República Txeca per amor - loclar

Com ocorre amb molts dels pelegrins que decideixen viure l'experiència del Camí de Santiago, la vida de l'ontinyentí Poldo Linares Gómez també va canviar completament durant l'equador de la seua etapa. Una vegada va arribar a la capital, l'ontinyentí va conéixer a la que hui en dia és la seua actual dona. La màgia del Camí els va unir i, com no podia ser d'una altra manera, poc temps després, Poldo va emprendre una altra aventura: la de començar una relació a distància entre Ontinyent i la República Txeca.

No obstant això, després d'un any de compaginar l'amor i la distància, Linares va decidir preparar les maletes i agafar el vol que el portaria a la que és la seua actual vida des de fa uns quatre anys i mig en el país conegut pel seu suport als artistes, escriptors i l'estil de vida bohemi. “Ens vam conéixer, vam començar a parlar i l'endemà, vam continuar part del Camí junts”, recorda l'ontinyentí.

Encara que els seus destins inicials eren diferents, la seua intuïció va resultar ser tan forta que Poldo va decidir prolongar el seu viatge per a estar més temps amb ella, “vaig retardar els meus bitllets de tren un parell de dies i vaig tornar a casa més tard del previst”, un gest que clarament va segellar l'inici de la seua relació.

Després d'este encontre, l'ontinyentí no va dubtar a visitar la República Txeca un mes després del seu primer encontre. Així, la parella va decidir començar una relació a distància. “Al principi ens comunicàvem en italià. Després de quatre anys i mig, hem passat al castellà”, comenta l'ontinyentí.

La connexió a distància va culminar quan Poldo va decidir traslladar-se definitivament a la República Txeca, on la parella es va casar en plena pandèmia. Des de llavors, Poldo visita la seua ciutat natal una vegada a l'any.

Abans de mudar-se, Poldo treballava en un taller metàl·lic a Ontinyent, ofici que ha continuat en la República Txeca. Es dedica a muntar estructures per a maquinària i, hui dia, col·labora amb empreses importants com Volkswagen. No obstant això, la transició no va ser senzilla. "Em feia por vindre-me'n sense res de treball, però prompte vaig trobar un amic txec que em va obrir les portes al món laboral", comenta Poldo. Este amic, també dedicat al sector metàl·lic, va ser qui el va ajudar a aconseguir els permisos necessaris i a validar el seu carnet de soldador al país estranger.

Encara que els inicis en la República Txeca van ser complicats, especialment a causa de l'idioma i les regulacions laborals, Poldo destaca que la baixa taxa d'atur en el país facilita el canvi radical. "Al principi, els salaris són una mica baixos, però a poc a poc remuntes i hui dia cobre el mateix que a Ontinyent", assenyala.

Quan se li pregunta per la qualitat de vida, l'ontinyentí apunta que la vida en la República Txeca ofereix un ritme diferent del que Poldo estava acostumat a Espanya. "Ací l'horari és intensiu, jo a les 15:00 hores ja he acabat de treballar i això per a mi és tota una sort", explica. Això li proporciona més temps lliure i una millor qualitat de vida. A més, el clima txec, encara que fred a l'hivern, és més moderat en comparació amb els intensos estius espanyols. “Les altes temperatures de l'estiu a la República Txeca duren uns quants dies, però després s'estabilitzen. És a dir, no tenim dos mesos sencers de calor intensa com a Espanya, ací la calor és molt més moderada, la qual cosa fa que l'estiu txec siga molt agradable”, afegeix. El mateix ocorre amb l'hivern, ja que, segons l'ontinyentí, el fred més fort pot durar uns 15 dies. Després d'això, les temperatures s'estabilitzen i, encara que segueix sent hivern, el fred és molt més suportable.

Quant a l'habitatge, Poldo destaca el cost elevat en comparació amb Espanya. La parella viu a Zlín, una ciutat coneguda pels seus habitatges unifamiliars rojos. "Sens dubte, el preu de les cases pot arribar a ser un 20% més car que a Espanya", afirma, destacant que aquest és un dels aspectes més desafiaments de viure a la República Txeca.

Malgrat les diferències culturals i els desafiaments, Poldo valora molt la seguretat i l'estabilitat del país. A més de la jornada laboral intensiva, l'ontinyentí afegeix que "una de les coses que més m'agraden d'ací és la qualitat de vida i la seguretat d'este país. La taxa de delinqüència és molt baixa. Ho és tant que la gent deixa les portes de casa o dels cotxes obertes, sense el segur posat".

Pel que fa a la gastronomia, Poldo assegura que la del país txec és molt diferent del que ell estava acostumat. No obstant això, l'ontinyentí no perd les seues costums ni la seua cultura, ja que conta que sol preparar paella molt sovint. “Òbviament, els ingredients per a cuinar una paella a la República Txeca no són els mateixos que a Espanya. La qualitat de casa es nota”, lamenta. 

Quan se li pregunta pels seus plans de futur, Poldo es mostra molt incert. “Només sé que hui estic ací, no sé què serà de mi demà. No negue que m'agradaria tornar a Espanya. La vida dona moltes voltes i mai se sap. Per ara, tant la meua dona com jo estem molt còmodes a la República Txeca", confessa. Així és com deixa oberta la porta al que puga oferir el destí.

Amb tot això i, una vegada més, aquest capítol d'“Ontinyentins pel món” és un exemple de com les decisions motivades pel cor poden portar a noves oportunitats i desafiaments, i com l'adaptació a una nova cultura pot resultar en un enriquiment personal i professional.