Ja es coneixen més detalls del nou IES L’Estació. Un projecte de reconstrucció que fica especial atenció en què, no sols estiga present la vessant educativa, sinó també que la pròpia configuració de l’edifici afavorisca la formació humana i les relacions personals. Així ho explica el arquitecte ontinyentí, autor del projecte, Ramón Esteve. Amb este objectiu, “la idea és generar un àgora que servisca com espai de relació entre els estudiants”, afig Esteve. 

Relació amb l’entorn urbà
Tal i com explica Ramón Esteve en la seua pàgina web, la parcel·la es distribuix en dos nivells amb una diferència de cota de 2’5 metres entre ambdues. L’accés principal es produix des del Camí de l’Estació en el nivell més elevat; una zona àmplia que permet l’arribada a peu, així com de vehicles privats o autobusos i l’arribada d’alumnes en bici, patins i motos. 

La proposta evita encreuaments entre les circulacions peatonals i rodades, facilitant la mobilitat i seguretat dels usuaris del centre. El fet d’unificar l’accés dels usuaris és, a la vegada, una forma de facilitar el control centralitzat. 
El nivell inferior, on es troba el saló d’actes, té accés rodada a l’aparcament per a cotxes, el ús del qual es preveu exclusivament per al personal del centre. Es planteja un segon espai per a desembarcar els vehicles junt a l’àrea de reserva, que per altra part es proposa com espai per habilitar un aparcament temporal. 
Volumetria
L’arquitecte ontinyentí afig que la volumetria del projecte té impacte en la qualitat ambiental exterior, així com en la forma en què es perceben els espais interiors. Per altra part, se separen els usos per obrir un àgora que connecta tota la parcel·la i que a més, recorre a través d’unes pèrgoles que articulen tot el conjunt, generant així espais d'ombra al temps que permeten es desplaçament a cobert entre els edificis. 

El volum que acull la biblioteca, cafeteria i espais d’alumnes i pares s’independitza amb una identitat, forma d’ús i dinamisme distints a les àrees docents. 
Organització espacial
S’aprofita la orientació més favorable per als espais docents d’ús continuat, mentre que en el costat oposat s’ubiquen les zones de suport i nuclis de circulació. 
L’alumnat fa ús d’espais diferenciats, els quals estan ben delimitats per la pròpia arquitectura i els seus recorreguts són, així, controlats. Per la situació i independència dels volums del gimnàs i de serveis generals, es poden utilitzar en horaris diferents al lectiu. Per la seua part, l’edifici del saló d’actes es conserva i rehabilita. 

Estratègia vegetal
Per últim, Ramón Esteve ha tingut en compte que la vegetació té un marcat caràcter autòcton, amb referències a l’entorn de la serra de Mariola i el Pou Clar. S’utilitzen espècies com lledoners (celtis australis), carrasques o pins; així com vegetació de poca altura, pròpia del bosc mixte mediterrani.