La situació actual del partit judicial d'Ontinyent queda molt cruament reflectida en l'informe elaborat pel delegat del Col·legi d'Advocats de València (ICAV) a Ontinyent, Rafael Ortiz Mora. Així, el Consell General de l'Advocacia Espanyola ha sol·licitat a tots els col·legis d'advocats que informen sobre els seus partits judicials per a poder conéixer les necessitats en matèria judicial en els diferents territoris.
L'informe realitzat per la delegació de l'ICAV a Ontinyent ha sigut elaborat a partir de les aportacions i comentaris dels lletrats i procuradors que exerceixen a Ontinyent i coneixen perfectament el dia a dia del funcionament de la Justícia en este partit. La descripció que defineix la situació, segons este informe, és de "embós monumental, mai vist en els meus més de 36 anys d'exercici d'esta demarcació", exposa Rafael Ortiz.
Com a exemples d'este embós, xifra els més de 1.000 escrits per proveir, la qual cosa considera que "tenint en compte que la demarcació abasta 80.000 persones, és una xifra veritablement alarmant", exposa.
A això cal sumar el temps que es tarda per part del deganat a registrar i repartir els assumptes. Tota esta situació provoca que hi haja demandes que tarden un any a registrar-se i incoar-se, denúncia l'informe, que també afig que hi ha "sentències per dictar en assumptes la vista dels quals s'ha celebrat més de huit mesos abans" i fins i tot en el jutjat nº4, detalla Rafael Ortiz, hi ha procediments que porten dos anys sense dictar sentència després de dos anys des de la seua celebració.
L'informe també denuncia que en el jutjat nº1 dels 4 funcionaris que porten els assumptes en matèria civil, dos estan de baixa i no es cobreixen els seus llocs.
Un altre exemple de la paràlisi són procediments d'incapacitat que porten 3 anys sense proveir.
Els problemes de no tindre fiscal en plaça
Un altre problema que apunta l'informe és que en no disposar d'un fiscal en plaça, hi ha assumptes que haurien de tramitar-se ràpid, com un divorci de mutu acord, que arriben a retardar-se fins a tres mesos. El tràmit és que des d'Ontinyent es remet l'expedient a la Fiscalia de València, que el remet a Alzira, on el fiscal informa, el retorna a València i de la capital, l'envien a Ontinyent.
El fet de no tindre fiscal en plaça fa que coincidisquen la celebració de judicis ràpids en el jutjat 3 amb els judicis per delictes lleus, per així aprofitar la presència del fiscal, però això provoca que els judicis ràpids no comencen fins que acaben els judicis per delictes lleus, el que causa retards i molta incertesa en les agendes dels lletrats, víctimes i resta d'intervinents. En molts casos, estes esperes es produeixen al carrer, denúncia l'informe, a causa de la falta d'unes instal·lacions adequades.
Un exemple de la falta d'espai és la sala de vistes del jutjat nº3, de tan limitat espai, exposa Rafael Ortiz en el seu informe, que només caben 5 persones. A més, la sala de vistes limita, paret amb paret, amb el calabós, de manera que, denúncia Rafael Ortiz, el detingut escolta perfectament la declaració que prèviament ha prestat la víctima o el denunciant. Unes víctimes que han d'esperar en una sala sense llum natural ni ventilació.
Demanen crear el jutjat nº5 per als casos de violència sobre la dona
En l'apartat de necessitats, l'informe deixa clara la necessitat d'agilitzar el procés per a tindre el nou palau de Justícia com més prompte millor. En segon lloc, demana tindre un fiscal en plaça per a evitar la lentitud a l'hora de tindre informes i les llargues esperes els dies de judici. En tercer lloc, dotar als jutjats del personal de suport necessari, tant funcionaris com jutges i lletrats de l'Administració de justícia, per a desembossar el col·lapse. En este sentit, l'informe demana que quan un funcionari caiga en situació d'incapacitat temporal o permís, la substitució siga més ràpida.
L'informe demana també la creació d'un jutjat exclusiu per a casos de violència sobre la dona, que seria el jutjat nº5, així com la creació d'un sisé jutjat, que seria un Jutjat penal.
A més, proposa separar els assumptes civils (jutjats de primera instància) dels penals (jutjats d'instrucció) com a manera d'agilitzar la tramitació d'assumptes.