No hi ha dubte que les xarxes socials i els llocs web com YouTube estan canviant la forma de comunicar-nos entre nosaltres i es pot dir que estan movent el món, interconnectant-lo a la seua manera.
Més enllà dels ídols televisius, en l’actualitat els joves troben els seus referents en els anomenats ‘influencers’ o en els ‘youtubers’. Es fixen en ells, aprenen d’ells, volen ser com ell, i podria inclús en el futur convertir-se en una eixida professional homologada per les pròpies universitats.
La febre ‘youtuber’ ha arribat també a Ontinyent. Sebastián Ortiz García (19 anys), Jorge Silva Gómez (19) i Pau Ferrero Pla (22) estan darrere del canal GeekNook, traduït de l’anglès “rincón del friki”. Van buscar un nom únic, que ningú més en el món el tinguera.

A base de pràctica
Jorge i Sebastián, són amics de la infància, estudien Batxillerat mentre que Pau està treballant. Van començar en este món sense quasi nocions, de manera autodidacta. “No sabíem per on ens movíem. Hem aprés a base de la pràctica i vam descobrir el Copyright a base de reclamacions”, expliquen els joves.
Este projecte porta en marxa quasi tres anys i en estos moments compta ja amb més de 82.000 subscriptors i ha arribat a superar els 34 milions de visualitzacions. Altre dels seus vídeos més vistos va ser un relatiu als ‘7 millors imitadors de cantants’, que compta amb més de 5 milions de visites, o un altre referent a les ’20 errades que no havies notat en els Simpson’, amb més de 3 milions.

En YouTube no val tot

El seu contingut és variat, comenten series, videojocs, pel·lícules, curiositats, missatges ocults, fan miniseries, skecht... Sempre sense ofendre, expliquen. Han descobert també que YouTube té una sèrie de límits. La guerra, la política o qualsevol tipus de polèmica és censurada, ja que els patrocinadors busquen allunyar-se d’estos temes. També el sexe és un tema complicat. El seu vídeo més vist, el dels 34 milions de visualitzacions, va ser esborrat per YouTube ja que parlava d’actors que van iniciar la seua carrera professional en el cine diguérem “no convencional”.  

Un treball que volen que es valore
Quan se’ls pregunta si es pot viure de YouTube comenten que “si tens sort i et meneges, sí es pot”, però comenten que en l’actualitat no és possible. Hi ha uns mínims per a començar a rentabilitzar un canal, i és que són necessaris 1.000 subscriptors i 4.000 hores de visualitzacions en els últims 365 dies. A partir d’ací, els anuncis boten aleatòriament i YouTube, en trets generals, valora sobretot el temps que s’ha vist un anunci. No obstant, YouTube es queda amb la major part dels beneficis. “Clar, és qui mana”, justifiquen. Reconeixen que “els grans youtubers no viuen de YouTube sinó de les marques, que els paguen grans quantitats de diners per traure el seu refresc, la seua camiseta, etc.”.
Darrere del canal no és tot del color rosa. Hi ha moltes hores de treball, d’investigació i d’edició. “La gent pensa que els vídeos es fan de seguida, però no és així”. Els agradaria que es reconeguera més el treball que fan.
Amb l’augment de la popularitat senten cada vegada més responsabilitat amb els seus subscriptors. “Una vegada superes els 10.000 ja no ho veus tant com un hobby, sinó com un treball, un compromís amb els seguidors”, destaquen.
L’ombra de l’ansietat i la depressió per la sobreexposició a les xarxes són problemes que coneguts youtubers com ‘El Rubius’ coneixen bé. Són conscients d’estos riscos i estan aprenent a lidiar amb els comentaris dolents i a saber diferenciar entre els que són constructius amb els que no ho són. Per a ells la clau està “en no angoixar-se”.
El seu somni seria poder arribar a viure d’este canal, per això, estan ficant totes les seues forces i il·lusió. I el seu objectiu a curt termini seria poder arribar als 100.000 subscriptors.