Entrevista a Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana - loclar

- Amb absoluta serenitat. Després de huit anys de govern, tots els indicadors socials i econòmics han millorat. Tenim encara problemes i qüestions pendents, evidentment, però quan fem balanç podem observar que tots els indicadors han millorat i no hi ha cap que haja empitjorat. En el pla econòmic, 400.000 persones més treballant, després de situacions tan complicades com les de la pandèmia i la guerra. Som líders en exportacions; en l'arribada d'empreses estrangeres som la segona comunitat. En indicadors socials, hem reduït el fracàs escolar i hem aconseguit baixar l'índex de desigualtat, i hem multiplicat per 3 les ajudes a la dependència. Crec que la societat està més cohesionada.

Per tant, anem a eleccions i a la ciutadania li podem dir: anem cap a la prosperitat per a tots, mentre hi ha uns altres que proposen tornar enrere. Cal recordar que en 2015 la Comunitat Valenciana era el paradigma de la corrupció i l'atur. En estos moments és una comunitat que molts veuen com un espill en el qual reflectir-se. Hi ha un informe europeu que reflecteix que, quan es pregunta als ciutadans espanyols, on viurien si no pogueren fer-ho en la seua comunitat, la majoria tria la Comunitat Valenciana. En general, la Comunitat Valenciana és una comunitat amable, amb un potencial extraordinari i, per tant, anem a les eleccions convençuts que cal seguir en este camí de prosperitat.

 

- Les dretes espanyoles estan obsessionades a intentar traslladar a l'opinió pública que estes eleeccions tenen a veure amb les eleccions generals, el que és un menyspreu absolut a la realitat de la nostra comunitat. De fet, hi ha un dels dos partits de dreta que està en contra de les autonomies, vol eliminar-les. Volen traslladar el debat nacional a les eleccions autonòmiques, quan ens juguem molt als Ajuntaments i en la Generalitat, perquè és on es gestiona realment la vida de les persones. Assumptes com la sanitat, dependència, educació... forma part de l'àmbit autonòmic i conjuntament amb els ajuntaments. Per a mi, el més important és que les eleccions es decidisquen en funció del criteri dels valencians i valencianes, per al desenvolupament del seu autogovern.

 

- Per descomptat, el finançament no és un problema sol de la reivindicació valenciana, és una qüestió que afecta la pròpia estructura de l'Estat i a la igualtat entre espanyols. En estos moments, el problema és la falta de suficiència financera per al desenvolupament de l'estat autonòmic. Si tenim la sanitat, educació i serveis socials, hem d'augmentar la part global del pastís per a així que la part autonòmica tinga més recursos i també el que cal fer és estos recursos, repartir-los bé. Almenys, estos anys hem aconseguit que hi haja una certa unanimitat a reconéixer que la Comunitat Valenciana és la pitjor finançada al costat de Múrcia. Ara del que es tracta és que sobre este diagnòstic, se li pose remei.

Encara que en estos anys no s'ha canviat el sistema de finançament, hem aconseguit tindre més recursos per part del Govern d'Espanya, concretament, un 40% més, la qual cosa ens ha permés anar convergint amb la despesa mitjana d'Espanya. Ara mateix, gastem més en sanitat que la mitjana espanyola i també més en educació.

La millora del finançament és irrenunciable si volem una Espanya ben articulada i en la qual no hi haja espanyols de primera, segona, tercera i quarta.

 

- El Corredor és una infraestructura espanyola i europea, per tant, és una via fonamental que vertebra Europa. En el cas espanyol, no s'ha desenvolupat com es devia. Històricament, el sistema radial de comunicacions que tenim a Espanya, crec que ha estat perjudicial. Ara bé, durant els últims s'ha avançat. En estos moments, estan totes les obres en marxa. En el 2025 esperem que estiga resolt el tram València-Alacant i posteriorment la connexió Alacant-Barcelona. Actualment, el problema està en la connexió amb Catalunya; de fet, l'Euromed va pitjor que anava. És a dir, cal agilitzar al màxim possible les obres. Hi ha hagut retards que són difícils d'entendre. Per exemple, en el 2011, la doble plataforma València-Castelló estava adjudicada, però quan va arribar Rajoy la va parar i va caldre pagar una indemnització a l'empresa. Ara, quan s'ha représ el projecte, ha estat necessari tornar la Declaració d'Impacte Ambiental, que ara és més difícil, perquè hi ha més gent que s'oposa. D'altra banda, la finalització de la connexió en La Encina serà molt important.

 

- És fonamental la comunicació de proximitat. Crec que el nostre territori, a més, la necessita. Crec que hem fet avanços, i farem més passos endavant, perquè estem absolutament convençuts que és necessari enfortir la comunicació per a tindre una societat formada i informada, en tots els àmbits, no sols en les grans ciutats. Des de la perspectiva valenciana, hi ha un problema afegit i és que la jerarquització dels problemes està vinculada a la jerarquització informativa de les grans cadenes. Ací en la Comunitat passen coses, però si no passen en el moment en el qual este assumpte mana en l'agenda nacional, ja no eix en els mitjans. Això es pot veure cada dia.

Crec que hem de fer un esforç per a solidificar tot el teixit comunicatiu valencià, que és feble, i aconseguir que els mitjans de comunicació comarcals, en molts casos microempreses, tinguen més potència.

 

- Sí, crec que sí. Es tracta de trobar l'espai adequat. Hi ha un problema, que no sols afecta la premsa comarcal, sinó a tota en general. I és que la normativa que actualment s'aplica és absolutament nefasta, perquè al final, el que es queda els diners és la central de mitjans, amb la qual cosa, és un contrasentit que l'intermediari siga el que guanye. Es va fer per a evitar l'arbitrarietat i que hi haguera més professionalitat, però al final qui decideix és la central de mitjans, que té uns interessos que, normalment, no coincideixen. Jo he insistit, per activa i per passiva, que els mitjans comarcals han de ser inclosos en les campanyes. Cal continuar creant un espai de diàleg en este àmbit, per a veure quines iniciatives tenen suport legal per a poder aplicar-les.

 

- Respecte a este assumpte, ara hi ha una política, cosa que abans no hi havia. Per a molta gent, la Comunitat Valenciana no té un problema de despoblació, però la veritat és que sí que n'hi ha. Hem volgut posar en l'agenda el problema, amb la Llei antidespoblació i amb moltes accions conjunturals, per exemple, hem instal·lat 144 caixers en altres tantes localitats que no tenien accés a este servei. Hem aplicat una sèrie de programes per a acostar determinats serveis públics a localitats que no disposen d'ells, uns serveis que es presten amb caràcter itinerant.

També hem aconseguit que no es tanquen més escoles. A més, també hem acostat al màxim els serveis sanitaris i socials, perquè això dona garantia de major estabilitat a la població. Això ho hem de complementar amb altres programes, per exemple, amb el programa de lluita contra els incendis, perquè siguen els agricultors els que puguen revaloritzar els terrenys abandonats i que siguen els agricultors els que es beneficien d'això, al mateix temps que fan una funció de prevenció, que és molt millor que invertir en l'extinció. És un programa del qual posarem un pla pilot en l'Alt Palància i la Vall d'Ebo i que volem estendre a tot el territori, i incloure també la ramaderia.

En definitiva, cal canviar la mentalitat en molts aspectes, especialment, en matèria de normativa urbanística i funcionament de l'administració. Cal desburocratitzar el funcionament de l'administració, perquè no és el mateix un pla general d'ordenació per a un ajuntament petit que per a un gran. Hi ha ocasions, en els quals hi ha projectes molt interessants per a esta localitat, però que els mecanismes urbanístics els coarten.

- La nostra resposta no és un sí a totes, però tampoc un no al fet que puguen existir. Hi ha llocs on podran situades sense perjudici mediambiental i altres en els quals sí que ho causarien, per tant, fins ara, de les sol·licituds, s'han autoritzat la meitat. No es pot prendre una decisió generalitzada, sinó que cal veure quan es compleixen els requisits i quan no. La nostra és una política de conciliació d'interessos entre el punt de vista del medi ambient i el de la necessitat d'estes energies. Cal recordar que hi ha un acord per a tancar la central de Cofrents... Hem de ser conscients tots. Hi ha moltes vies, no sols les grans macroplantes, per exemple, l'autoconsum s'ha disparat. Així i tot, necessitem major capacitat de generació energètica, però això no volen dir que es puguen instal·lar macroplantes en tots els llocs. A més, ha d'haver-hi un retorn per al territori.