L’arribada de l’estiu i les altes temperatures sempre ens porten a la ment els incendis forestals, i en setmanes com aquesta, Ontinyent recorda el gran incendi de la primera setmana de juliol de 1994, que va assolir la pràctica totalitat del terme.
El foc, el fum i la desesperació van governar durant varios dies, que es van fer eterns. El 94% del sòl no urbanitzable del terme d’Ontinyent, és a dir, serres i barrancs, va quedar destruït per les flames, segons el balanç oficial recollit per la revista Crònica aquell any. 5.998 hectàrees al terme d’Ontinyent, i 21.800 ha en tot el terme de la Vall d’Albaida i El Comtat.
Milers de persones, voluntaris sense experiència, van eixir a la serra per ajudar a l’extinció d’un foc que era incontrolable, amb el conseqüent perill de morir intoxicats pel fum o cremats per les flames a les quals ni tan sols els operaris van ser capaços de fer front. I és que aquell gran barull de flames va coincidir amb altres incendis forts en la Comunitat Valenciana. Així que els mitjans estaven desbordats. “Va ser un drama molt gran. Estaven en flames en Grècia, Itàlia, el sud de França i el Mediterrani espanyol, i ens deien des de València que no podien enviar els mitjans que els demanàvem”, destaca el per aquell moment alcalde d’Ontinyent, Vicent Requena.
La ciutat es va quedar noquejada. Es van subministrar mascarilles, pics, pales, i d’altres ferraments als comerços. L’ajuntament va quedar paralitzat, sols amb el servei bàsic d’urgència, ja que es van destinar els treballadors que voluntàriament volgueren a apagar el foc, segons relata el cronista oficial de la ciutat Alfred Bernabeu, i algunes fàbriques van parar la seua activitat, o feien torns per a anar a ajudar a apagar l’incendi. “Sens dubte, els autèntics herois d’aquesta història dramàtica han estat els voluntaris”, contava la citada revista. “Els centenars de persones que van acudir a apagar el foc eren fonamentalment jóvens amb moltes ganes però poca experiència”, continuava. En molts casos molts d’ells es van trobar davant les flames sense que ningú tinguera ni idea de què calia fer. “Amb tot, el poc que es va poder fer per detindre els incendis va ser gràcies a ells”. Molta angoixa i plors recorden els testimonis d’aquell desastre, molts d’ells familiars d’aquells voluntaris valents, que van vore la seua vida pendent d’un fil.
La part més dramàtica d’aquell desastre van ser les cinc víctimes mortals, tripulants de l’avió Antonov que es va estavellar a Banyeres mentre feien treballs d’extinció. A l’hospital comarcal es van enregistrar a més casos de persones amb asfíxia per la inhalació de fum i algun ferit lleu pels efectes d’una serra elèctrica, detallava Crònica.
En les casetes alguns veïns es van vorer sorpresos per la proximitat del foc. El Crònica recull que “molts es queixaven que van ser desallotjats precipitadament, però ningú va acudir després a defendre la seua propietat. Altres van decidir fer-li front a l’incendi i quedar-se en la caseta, serrar pins i tractar d’impedir que es cremara tota la parcel·la”.
Això mateix denunciaven i denuncien els ciutadans que van viure l’incendi de prop, la falta de mitjans que es va patir en aquell incendi i el desemparament. Vicent Requena conta com ell mateix va traure un home, de nit, de la seua caseta quan estava encegat en apagar en foc amb una manguera. “A les poques hores ja no quedava caseta ni res; l’home haguera mort de no eixir abans”, recorda.
El foc va cremar els paratges del Portitxol, Sant Esteve, el Barranc de Morera, Pla de Sima, Fuset, Pla de Ponce, Barranc dels Tarongers, Barranc de Bocairent, Torrater i Barranc de Gorgorròbio, Els Cabeços (Port de Fontanars).
Els primers tres focus van sorgir a Atzeneta d’Albaida, Port d’Albaida i barranc del Teulat, a les 14:30 hores del dia 4. El foc va afectar els termes Albaida, Atzeneta d’Albaida, Beniatjar, Otos, Bèlgida, Carrícola, Benissoda i Agullent, i es van produir evacuacions en Carrícola, Atzeneta d’Albaida i a campaments d’Albaida i Enguera. Aquest incendi es va controlar el 5 de juliol, segons informacions de Crònica.
A les 16:00 hores del mateix dia, “una tronada seca produïda per les fortes ràfegues de vent de ponent”, van fer que el foc arribara al terme d’Ontinyent, Vallada, Moixent, Aielo de Malferit, Montesa, la Font de la Figuera, Fontanars dels Alforins, Bocairent i Banyeres de Mariola. Es van evacuar diverses urbanitzacions d’Ontinyent i Bocairent, es van produir talls de carretera de Bocairent a Ontinyent, talls de línies d’alta tensió d’Ontinyent i tall de la via de ferrocarril entre Ontinyent i Bocairent. Respecte a les causes de l’incendi, molts afirmen, entre ells l’alcalde d’aquell moment, Vicent Requena, que va ser intencionat. El control de l’incendi està datat del 8 de juliol, és a dir, quatre angoixosos dies va estar el foc en actiu.
La Generalitat Valenciana va posar en marxa mesures econòmiques extraordinàries amb una dotació de 1.000 milions de pessetes de l’època, i l’Ajuntament d’Ontinyent va aprovar en el ple extraordinari que es va celebrar per tractar els incendis una partida pressupostària excepcional de 5 milions de pessetes.

FOTO: Josele Castellón