‘Memòria Oral del Tèxtil’ és un projecte que naix de la mà dels ontinyentins Marta Berlanga Micó, historiadora de l'Art i Màster en Patrimoni encarregada de la labor de recerca i xarxes socials, i Jordi Torró Torró (Summit Productions), encarregat de la part audiovisual, tècnica i d'edició de vídeos. Per a ells és “molt gratificant” poder “donar-li visibilitat” a un sector que ha estat i és tan important per a Ontinyent com el tèxtil.
Encara que el projecte va sorgir fa uns quatre anys amb l'objectiu de “donar-li visibilitat a les persones que havien treballat en aquest sector”, el confinament li ha donat una nova empenta. Amb prop de quatre testimoniatges recollits, van decidir reprendre-ho i ja porten quasi una quinzena d'entrevistes, contingut que editen i divulguen a través de la pàgina de Facebook ‘Memòria Oral del Tèxtil’.
Testimoniatges de persones des de 60 anys fins a passats els 90, homes i dones. Tot en primera persona. Des d'empresaris com José Gandia Blasco, fundador de Gandia Blasco, S. a., que va morir poc temps després de l'entrevista; fins a treballadors de conegudes fàbriques que han donat treball a moltes famílies d'Ontinyent com Tortosa i Delgado, Manterol, Colortex, Indústries Reunides Jordà, la fàbrica del Punt i un llarg etcètera. Algunes ja no estan, i altres continuen en funcionament o s'han transformat.
Al cap i a la fi, comenten, “pràcticament tots tenim familiars que han treballat en el sector tèxtil”, expliquen els autors, i afegeixen que “és molt interessant veure com va començar el tèxtil i com ha evolucionat amb el pas dels anys”, expliquen. I és que la indústria ha passat de fabricar mantes a la creació de material sanitari, un pas de gegant amb passos intermedis sobre el qual alguns dels testimoniatges més majors donen el seu punt de vista.
Estan portant endavant aquest treball amb recursos propis i el seu propòsit seria poder donar-li visibilitat dins del futur Museu Tèxtil d'Ontinyent per a d'aquesta manera “humanitzar-lo”. Els objectes “et donen una idea de la història, del que ha passat”, però fer les entrevistes suposa “una memòria oral, una identitat, i una eina de recerca i estudi per al futur molt valuosa”, ja que moltes d'aquestes persones després ja no estaran.
No s'han fixat una data límit per a la seva finalització i assenyalen que és “un treball obert”. A més de les entrevistes, també estan recopilant nombrós material gràfic amb el qual els agradaria, en un futur, poder fer realitat un documental. Continuen buscant nous testimoniatges i animen a qui vullga participar a contactar amb ells a través del correu: memoria.oral.textil@gmail.com.
