Este dilluns, 27 de desembre, l’ontinyentí Jesús Torró Gramage deia adéu al seu treball com oficial de la Policia Local d’Ontinyent als seus 59 anys (complirà els 60 el pròxim mes d’abril). Després de 37 anys i complir uns requisits específics, deixa d’estar en actiu i comença així una nova etapa.
Encara recorda aquell 30 de juny de 1984, quan va entrar a treballar com a guàrdia municipal a Ontinyent, la seua ciutat natal, una nomenclatura que va canviar a partir de la Llei 2/1986 a dir-se policia municipal. De fet, és el penúltim ‘guàrdia municipal’ que hi ha en la comissaria d’Ontinyent.
Per accedir al lloc va haver de fer una oposició, com ara, amb “la gran diferència que en aquell moment l’oposició durava un dia, i hui dura mesos o anys”, comenta. Pel que fa a la quantitat de gent que es presentava, no era tant com ara. En concret, fins l’any 82 més o menys, als policies els havien de buscar, no hi havia gent; perquè la funció pública estava mal vista, no es guanyava prou”, explica.
Jesús és a més monitor de temps lliure i Scout des del 73, i ha pogut aplicar la seua tasca d’educador a la seua faena de policia, ja que ha sigut l’encarregat d’impartir d’educació vial en els col·legis d’Ontinyent des de 2005.
La idea de l’educació vial en la ciutat va sorgir en 1998, amb un projecte en l’IES L’Estació, però no es va consolidar fins 2005. Jesús calcula que haurà ensenyat educació vial a prop de 8.000 xiquets. Més tard, en 2010, es va aplicar també a 3er d’ESO.
La nit del Bou, la “pitjor” per a treballar
Tants anys han donat pas a bons moments, però també a actuacions complicades, que han sigut “unes quantes”, comenta. Ha realitzat molts controls d’alcoholèmia, ha tingut enfrontaments físics... Entrar en fàbriques quan hi ha un avís de robatori, sobretot de nit, quan “no saps qui estarà esperant-te”, han sigut moments de “por”, comenta, i més recordant el que li va passar a un company en el 78, quan uns xiquets van entrar a furtar a una papereria i un d’ells va matar un agent d’un tir i va deixar un altre ferit, segons conta.  
La nit del Bou considera que és “la pitjor per a treballar” que té la Policia Local, “amb diferència”, assegura, en ser una nit d’alcohol i altres substàncies on la gent “normal” eixe dia es fica “insuportable”, comenta. Una vegada, recorda, es va lliurar d’una batalla campal gràcies al vincle amb el ciutadà que per a ell és tan important. “La clau va ser que a molta d’eixa gent jo la coneixia”, explica.
Els robatoris, un problema
Del que ha canviat d’abans a ara, explica la “falta de civisme és un problema”. Per exemple, en el cas de la brutícia que deixen alguns joves que mengen i beuen en els espais públics. “Açò, abans no es coneixia”. I no sols la gent jove, “tant joves com alguns majors”, afig recordant una de les vigilàncies que va fer al Pou Clar abans que es contractaren vigilants en estiu.
En general, considera que Ontinyent és una ciutat segura, però admet que els robatoris, tant en el casc urbà com el disseminat, “són un problema”. Una de les mesures que proposa és augmentar la vigilància. “L’administració no pot dir que no es pot fer res. Sí que es pot fer, dedicant més recursos”, comenta. “Qui ha de fer açò? La Guàrdia Civil, però, quin és el problema? Que no hi ha suficients agents, afig. En este sentit, comenta que “l’alcalde ha de donar una resposta. O bé anar a Delegació de Govern i demanar més vigilància, o procurar potenciar la Policia Local, amb els recursos que tinga”.
Ell per a este fet aplica una teoria pròpia, la ‘teoria del tèxtil’, “La policia en general és com una manta”, explica, “quan tens una manta curta i vols que cobrisca més, o bé lleves fil i lleves trama, amb la qual cosa no calfarà, o bé fas més manta. No hi ha més. Fa falta més gent”, assegura.
Entre les seues aficions, continuarà estant vinculat als Scouts, i li dedicarà més temps a eixir amb un grup d’amics a caminar. A més, li agraden les manualitats i és aficionat a fer Betlems. Els seus dos fills no han seguit la vocació de son pare, però ell està igual de content. “Tots els treballs deuen ser vocacionals”, comenta. I assegura que se’n va tranquil i amb la sensació d’haver fet tot el que ha pogut.