“Estic preocupat per la situació tan dramàtica que estem vivint” - loclar

- Estic bé, tranquil, però molt preocupat per la situació tan dramàtica que estem vivint al Perú i especialment en la selva. Ens arribaven les notícies que amb la calor aquest virus no ens anava a afectar, i, al contrari, el virus ha entrat amb violència, en un lloc on no hi ha mitjans sanitaris suficients per a atacar aquesta situació. 

- Contamana és la capital de la província i comprén més de 80 caserius (poblats), i uns 10 o 12 caserius d'indígenes, en concret els que hi ha ací són els Shipibo. El virus ha agafat desprevinguda a la gent i moltíssim més en la selva. Amb un sistema sanitari molt deficient, no hi ha oxigen ni medicaments. En Contamana, gràcies a l'Església, a l'Associació Amics de la Missió d'Espanya, hem col·laborat amb la compra de medicaments. L'alcalde també s'està preocupant molt, i ha disposat una brigada per a anar a les cases, amb un infectòlec de la ciutat de Pucallpa, i amb això estem parant una mica la pandèmia. 

- En març va començar al Perú, amb 156 infectats, i als dies es va declarar el confinament per a tot l'estat. Però clar, molta gent que estava en la capital, Lima, es va quedar sense treball, i va tornar als llocs d'origen. Els de la selva volien tornar allí per a no morir-se de fam, i van tornar amb el virus, la qual cosa va fer que començara ací, que estàvem en un índex zero. Ara hi ha moltíssims contagiats. Hi ha menys contagi en les zones rurals, en els caserius, on realment no han permés que entre ningú. Si el virus entra allí, morim tots. 

- Hi ha un centre de salut, amb uns quants metges i infermers, però està molt desabastit generalment de medicaments; i hi ha un altre centre de salut per als assegurats, els mestres. Per a qualsevol operació o emergència cal desplaçar-se a Iquitos o Pucallpa via avioneta, ja que no hi ha carreteres, ens comuniquem per riu. No obstant això, ara aquestes dues ciutats estan col·lapsades pel covid-19, estan vivint una situació realment dramàtica. Han mort molts metges. 

- Clar que sí. Ha mort gent molt coneguda i tenim a l'hospital a gent de la parròquia. Ha mort fins a un jove de 17 anys. La gent té molta por. El gran problema no és la por sola, sinó la fam dels que viuen a la ciutat. Molts es guanyen la vida ‘motocarrejant’ que es diu ací, amb motocarros que són taxis, però ara ningú s'atreveix a gastar-los. 

- Hi ha hagut confinament des de meitat de març, abril i 24 de maig, i s'ha prolongat fins a finals de juny. Només podem eixir tres vegades a la setmana, a unes hores determinades, hi ha toc de queda. Ja escassegen els aliments, les cues són immenses. Ací les màscares també són obligatòries, no hi havia, però ara ja tenim més accés, i també hi ha gent que les ha fabricades. Se'ns ha ajuntat una època amb quatre problemes: el dengue, la grip, el covid-19 i l'ansietat. Des de l'Església hem volgut ser un dels primers a dir que això va en serio i que hem de protegir-nos. 

- Sabem d'ella a través de la nostra família i amics a Ontinyent, també tinc amics a Madrid que han estat infectats, i un alumne de 40 i tants anys que ha mort. He vist el desastre i la incapacitat del nostre Govern. Espanya no és exemple per al Perú, en altres anys ho ha sigut, però ara no. Més bé ens han cridat preguntant com està la nostra família. Hem patit i plorat molt amb Espanya. Ens dol molt aquesta situació. D'altra banda, sé de la bona gestió que ha fet l'alcalde d'Ontinyent, estime el meu poble i seguisc molt de prop el seu progrés, i em felicite per ser d'Ontinyent.

-Com deixar aquesta situació ara? No podem abandonar. Donem testimoniatge amb la presència. Saben que poden comptar amb tu, que poden vindre a conversar, a parlar amb nosaltres. Jo passe tot el matí rebent a gent, que ve en la seua situació de dificultat, a demanar medicines. La gent necessita ser escoltada en els seus problemes.