La seu d'Ad Libitum a Ontinyent és seu oficial de l'estendard o bandera de l'antiga Banda de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia, d'Ontinyent, banda de música que va tindre una curta vida, ja que va ser fundada al juny de 1911 i es va fusionar, per imperatiu municipal, en 1915 per a, junt a la Lira, crear la Banda Municipal Unió Musical.
La creadora de l'ensenya va ser Virtudes Delgado de Molina Vidal, besàvia de la família Rovira-Sanz, que l'any 2013 va decidir donar-la a Ad-Libitum per al seu manteniment i exposició, entitat a la qual la família està vinculada a través d'Àngels Muñoz Rovira, neta de Rafael Rovira.
Rafael Rovira Sanz, en nom de la seua família, explicava que ell va arribar a conéixer a la seua besàvia, creadora de la bandera. Per vicissituds familiars, l'ensenya va passar a les mans d'Amparo Sanz Iranzo, mare de la família Sanz Rovira, qui es va encarregar de la seua conservació i manteniment.
Una vegada es va decidir la donació, l'Institut de Restauració del Patrimoni de la UPV es va encarregar del procés de restauració, que va ser llarg, no per l'estat de la peça, que era molt bo, sinó perquè durant diversos cursos acadèmics ha servit per a formar a diferents promocions d'alumnat de l'Institut de Restauració del Patrimoni, explicava Ignasi Gironés. La supervisora de la restauració ha sigut Sofía Vicente, responsable del taller de tèxtils històrics.
Ignasi Gironés, secretari de l'Institut de Restauració del Patrimoni de la UPV, detallava que es tracta d'una peça de molt de valor artístic, pel laboriós procés de brodat, per la qualitat de les matèries primeres, per l'extraordinari nivell pictòric, pel virtuosisme en l'execució del brodat, el joc de les diferents puntades del brodat, pel relleu del castell i altres detalls que el porten a assegurar que aconseguir una obra així “requeria molta experiència”. L'obra, a més, deixa testimoni d'un dels escuts de la ciutat de principis de segle XX millor conservats que existeixen.
Tant el regidor de Cultura, Álex Borrell, com Lluís Muñoz en nom d'Ad libitum, animaven a la ciutadania a acostar-se a la seu d'Ad libitum a conéixer l'obra.
Per a la seua perfecta conservació, l'estendard s'exposa en una urna construïda amb materials innocus, amb control de la temperatura i humitat i sense radiació ultraviolada, entre altres característiques.