Presidenta en 2012, secretària els últims anys, enguany Fanny suma un nou càrrec amb el de pregonera de les Festes de Sant Rafael. Nascuda i criada al barri, el coneix a la perfecció. Fanny explica com viu les hores prèvies al pregó.
- Dir que no a una germana i a la festa del barri era pràcticament impossible...
- La presidenta de cada any és l’encarregada de nomenar al pregoner. En el meu cas, m’ho va proposar la presidenta, que és la meua germana.
Vaig estar dos nits sense dormir, però clar que li vaig dir que sí. Sincerament, a una cosa d’estes no es pot dir que no, perquè una persona que diga que no a fer un pregó, després s’arrepentiria. Jo sé que no m’arrepentiré del pregó que faré ni la meua germana tampoc. Com en tot, hi haurà gent a la que li agradarà més i altra a la que li agradarà menyes, pero espere no decebre a ningú.
- Alguna idea general sobre el pregó?
- Ho he portat amb prou de secret. Sols puc dir que parlaré sobre la festa en si, no sobre el barri ni la seua gent, sols la festa.
- Com van els nervis?
- Cada dia que passa, més, però fins ara he estat prou tranquil·la. Supose que el divendres estaré més nerviosa. L’he llegit moltes vegades. La familia i els amics m’han ajudat molt. La meua parella l’ha escoltat moltes vegades i m’ha donat sempre la seua opinió cada vegada que l’he llegit en veu alta en casa.
L'entrevista completa, en l'edició d'esta setmana, ja als seus kioscos
