La resolució publicada pel Ministeri de Justícia el passat 17 de juliol li ha canviat la vida a Fernando Molinero Revert. L'ontinyentí s'ha convertit en un dels 20 opositors en tota Espanya que ha aconseguit ingressar en el cos d'Advocats de l'Estat.
Encara que prenent consciència del que suposa haver aconseguit aquesta plaça, Fernando Molinero assegura sentir-se molt content. Explica que el procés selectiu va començar en setembre, però que es va retardar per la pandèmia, la qual cosa li ha afegit encara més pressió per la incertesa, ja que es van suspendre els últims exàmens sense data.
Fernando Molinero sempre havia tingut clar que volia estudiar Dret. Un expedient en Batxillerat de 10 en el col·legi Pureza de María li va fer entrar el número 1 a la Universitat de València. Quan va començar la carrera desconeixia què era allò de l'Advocacia de l'Estat, un cos que és “relativament xicotet”, tal com explica l'ontinyentí, però la seua estada en el Col·legi Major Sant Joan de Ribera, al qual s'accedeix per mèrits acadèmics, li va permetre informar-se sobre el món de les oposicions.
L'Advocacia de l'Estat va ser el cos que més li va cridar l'atenció, per la diversitat de branques del Dret que s'estudien i perquè ofereix la possibilitat de treballar tant en la defensa i assessorament de l'Estat com en l'àmbit privat, on aquesta professió està “molt ben valorada”, destaca. Serveix d'exemple Pablo Isla, advocat de l'Estat i actual president d'Inditex.
Seguint la línia de l'excel·lència, Fernando va acabar la carrera amb el Premi Extraordinari i va rebre en 2018 el Premi Nacional de Fi de Carrera de Dret. Després de realitzar les pràctiques en el despatx d'Advocats Cuatrecasas, firma hispà-portuguesa, l'ontinyentí va decidir embarcar-se de ple en la preparació dels 465 temes. “Era conscient que era molt difícil, però el repte em va atraure”, assegura.
Encara que la gran majoria d'acadèmies estan a Madrid, Fernando va trobar a València un equip de preparadors que li va donar confiança, la qual cosa li va vindre bé, ja que volia estar prop de casa, on té el seu major suport. “Sense la meua família, no hauria estat possible”, remarca.
A la pregunta de si es poden d'alguna manera “capejar” alguns temes, l'ontinyentí explica que no és possible. “No pots fer càbales per a descartar temes, perquè és totalment aleatori. Seria suficient amb deixar-te un per a llançar-hp tot per la borda”, afig.
Després de cinc anys d'estudi, ha aconseguit aprovar en la segona convocatòria a la qual es presenta, després de superar cinc exercicis, que inclouen no sols “cantar” oralment els temes, sinó també realitzar una prova d'idiomes i exàmens escrits i defenses de 10 hores. “Si la tens mala sort de caure en alguna de les fases, has de tornar a començar des del principi”, explica.
Les seues rutines en aquests últims cinc anys han tingut com a base la constància, la responsabilitat i l'esforç, amb 8 hores d'estudi diàries que després van passar a 12, que deixaven poc temps per al temps lliure i l'oci, només diumenge. “Per a mi el més complicat ha sigut estar sol. En els últims anys he estat, de cada 24 hores, 22 a la meua habitació, entre dormir i estudiar”, assenyala. Uns hàbits quasi titànics que haurà de deixar arrere per a afrontar una nova etapa en la capital de província que li adjudiquen. Respecte a la politització de l'Advocacia, Fernando prefereix desmarcar-se, ja que, en la seua opinió, han de ser estaments totalment separats.
D'ara en avant té pensat reprendre el futbol. Va militar en les files del Sant Rafael com a porter, però ho va haver de deixar per l'oposició. A més, li agradaria estudiar un segon grau. S'ha plantejat realitzar una tesi doctoral en Filosofia del Dret, que és el que li agrada, i tampoc descarta l'Economia, ja que pensa que és “quasi necessària” per a complementar la seua carrera. No obstant això, de moment, el seu futur més immediat serà descansar, esperar destí i assaborir la gran fita obtinguda.