Guillermo Úbeda Ferri: “Sempre és molt especial tocar a casa” - loclar

- Quan tenia nou anys vaig començar amb el violoncel. La música ha sigut algo que des de xicotet sempre m'ha cridat l'atenció. Els meus pares em contaven que quan hi havia un poc de música a casa em quedava paralitzat enfront dels altaveus, escoltant com si estiguera hipnotitzat. Quan vaig començar amb el violoncel als nou anys, encara no sabia que m'anava a dedicar a la música, però si que sabia que hi havia algo especial. Vaig començar en Ad libitum i l'Orquestra Caixa Ontinyent, de la qual encara forme part. Després vaig cursar estudis professionals a Alacant i el superior el vaig començar a Múrcia. Després de dos cursos, vaig fer una audició per a entrar en el Conservatori de París on he estat aquests tres últims anys per a cursar la llicenciatura d'interpretació de violoncel junt a grans mestres. A més, també he acabat Musicologia en la Sorbona.

- Sí, sí que és veritat que estem en una zona on hi ha molta banda de música. Crec que l'estar envoltat d'aquest ambient de música, com és la música de banda, les festes, les marxes de processó... tot això sempre m'ha alimentat molt el que és el gust musical. El violoncel des de xicotet em va cridar l'atenció. Es diu, i crec que és cert, que el violoncel té una tessitura molt semblant a la de la veu humana, i amb un timbre molt bell, i crec que de xicotet em va cridar l'atenció la sonoritat que tenia, la delicadesa, la bellesa que té del so del violoncel.

- Encara que estic fora del poble des de fa ja uns quants anys, mai se m'ha oblidat on vaig créixer, on em van ensenyar, les oportunitats que em van donar, i sí, sempre que he pogut, i que l'agenda m'ho ha permés, he intentat tornar per a intentar participar amb l'orquestra Caixa Ontinyent. Almenys, un programa a l'any intente fer sempre, perquè, és l'orquestra on em vaig criar i l'orquestra que m'ha ensenyat tantes coses i que m'ha obert tants camins. De fet, en el concert de desembre vaig tocar com a solista.

- És una orquestra de cordes, fruit de la inquietud de Jacobo Cristensen, violinista valencià, que és un músic d'un talent immensurable, que no es pot mesurar i d'una qualitat humana excepcional. Ell sentia una inquietud enorme de poder crear un projecte d'una orquestra que arriscara, una orquestra que portara les seues interpretacions fins al màxim de qualitat possible, i atraguera també al públic, tant al qual entén música clàssica com públic nou, i així intentar acostar a la música un poc a tot tipus de públic.

Nostrum Mare Camerata va començar els assajos en l'hivern de 2020 i va tindre el seu debut en el Teatre Olympia de València al juliol de 2021 i des d'eixe moment ha format part de prestigiosos festivals a Espanya i també ha tingut recorregut a l'estranger. Fa molt poquet, aquest estiu, van estar a Itàlia.

Venim de gravar el nostre primer disc també, que estic segur que serà un èxit absolut. Destacaria que és un grup de gent seleccionada per Jacobo, amb les mateixes inquietuds, aspiracions i exigències, on crec que el resultat és d'una qualitat excepcional, i sobretot, i el més important, som una família i un grup humà bo, excepcional, que funciona només, bàsicament. És un plaer sempre estar ací.

- Sempre és molt especial tocar a casa, perquè moltes vegades hi ha moltes coses que s'han de fer fora, els estudis, molts concerts... i poques vegades es presenten aquest tipus d'oportunitats. Em fa moltíssima il·lusió el poder tocar al costat de tota aquesta gent meravellosa en un concert ací a Ontinyent. Segur que serà un concert espectacular. La gent que vinga eixirà encantadíssima del concert per la qualitat i per la bellesa del programa, que està format per peces de diferents caràcters i diferents formacions. En el meu cas, seré el solista amb “Peça en forma d'havanera” de Ravel i “El Cant dels Ocells” de Pau Casals.