La resistència bacteriana és un problema de salut pública que preocupa en tot el món. La comunitat científica és conscient que les bacteries són cada vegada més fortes, però un ontinyentí ha descobert que poden ser encara més resistents del que es creia.
José Rafael Penadés Casanova i l'equip que dirigeix a la Universitat de Glasgow (Escocia) han descobert l'existència d'un mecanisme de transferència d'informació genètica entre bactèries que funciona entre 1.000 i 10.000 vegades més ràpid que els mecanismes coneguts fins ara. A major velocitat de transmissió, més resistent pot ser una bactèria. A mode d'exemple, i com ell mateix explica, "abans pensavem que les bactèries es comunicaven per carta, però ara ens hem adonat que es comuniquen de forma més ràpida, per e-mail", senyala. Aquest nou mecanisme de transducció, que ells han batejat com transducció lateral, és suma als altres dos mecanismes ja coneguts: la transducció general i la transducció especialitzada.
El descobriment, que va ser publicat la darrera setmana en la prestigiosa revista Science, és tota una revolució per a la salut pública, ja que permetrà comprendre millor perquè les bactèries són cada vegada més resistents als antibiòtics i poder avançar-se o bloquejar amb major eficàcia les malalties.
La investigació ha durat prop de quatre anys. "En un principi va ser casual. Ens vam adonar que la informació entre bactèries es propagava molt més ràpid del que coneixíem i començarem a investigar", indica. El descobriment s'ha realitzat en Staphylococcus Aureus, un tipus de bactèria de gran importància clínica que poden causar malalties de tot tipus i que tenen una elevada tasa de mortalitat i mortalitat dins dels hospitals. Ara queda per determinar si aquesta major velocitat de transmissió succeïx sols en aquest tipus de bactèries o també en altres
