Inma Llinares: “Les xarxes socials acosten la literatura i la poesia als alumnes” - loclar


- Vaig estudiar COU en l'IES l’Estació i posteriorment em vaig decantar per Lletres; no recorde molt bé per què vaig prendre aqueixa decisió. Després va haver-hi una professora que em donava classes de Literatura, Isabel Vendrell, que em va marcar. Ella va ser la que em va encaminar a estudiar Filologia Hispànica, en la Universitat de València.
- Era la docència la seua vocació des de sempre?
- Tenia clar que m'agradava la Literatura, la vocació va vindre després. Tan prompte com vaig acabar em vaig posar a treballar com a professora en el col·legi Pureza de María, i allí va ser on vaig començar a adonar-me que hi havia encertat. Va ser el meu primer contacte amb els alumnes i veia que se'm passaven les hores ràpid, que estava a gust. 


- Després de treballar uns anys en el col·legi Pureza de María vaig decidir presentar-me a oposicions, les vaig aprovar i vaig tindre la sort que em van assignar la plaça en l'IES l’Estació, on vaig estar uns anys, molt contenta amb l'experiència. Quan van construir l'IES Pou Clar van redistribuir als professors, i va ser quan vaig triar l'IES Jaume I per proximitat. Allí he estat la major part de la meua trajectòria professional. Estic molt contenta i molt feliç allí.
- Quin és la seua metodologia? Com són les seues classes?
- M'agrada molt idear, canviar les classes per a veure com em funciona, millorar... Tinc una llibreta en la qual m'apunte el que funciona, el que no... Però la veritat, no tinc cap consell que donar, ni tinc la vareta màgica de saber com es fan classes. Crec, de fet, que tinc les mateixes inseguretats que quan vaig començar. Quan arriba final de curs sempre pense en la manera de fer-ho millor i en la manera d'ensenyar les coses de manera diferent. I si no aconseguisc motivar a algun a alumne, em plantege el per què no ho he aconseguit.

- Han canviat molt des de quan jo vaig començar fins ara. El que és una classe sencera escoltant-te, una classe magistral, no ho suporten. Són incapaços d'estar quiets, no sé si és per les xarxes socials, per la societat aquesta que va tan ràpida.. A voltes estan fent diverses coses alhora, veuen la televisió, estan amb el mòbil, etc. Per tant, els professors hem hagut de canviar amb ells. Ha de ser tot molt pràctic, motivador, ja siga amb un documental, una pel·lícula... Ara crec que fer classe és més difícil.


- Truc no, crec que simplement es tracta d'anar provant, d'anar canviant durant la classe. Perquè si no, es van cansant. Treballar tant per grups com de manera individual, projectar audiovisuals... 


- Jo intent ser positiva, crec que si que lligen, però potser opten ara pel format digital. Hi ha alumnes que no lligen gens, i uns altres que molt, sobretot els que vénen ensenyats de casa. Però en l'actualitat hi ha moltes eines que serveixen per a enganxar-los, per exemple la poesia està causant furor amb els poetes de les xarxes socials, que publiquen vídeos en YouTube, com Marwan, Elvira Sastre, Defreds o Mónica Gae. Són autors que publiquen els seus recitals en YouTube i després editen el llibre en paper. No són ni Neruda, ni Lorca, però sí són una manera de despertar-los la passió per la poesia, ja que tracten molt temes que els agrada a ells, com l'amor, l'actualitat, la crítica social... Es compren els seus llibres i reciten com ells ho fan. 



- No allunya, al contrari, acosta. Encara que siguen autors més ‘facilets’, també utilitzen metàfores, jocs de paraules i altres figures. En entendre a aquests poetes, ja no els sona tan estrany grans autors com García Lorca o Vicente Aleixandre. Hi ha qui critica molt aquesta tendència de les xarxes socials, però jo pense que és una etapa de formació. De la mateixa manera que comencen llegint novel·les juvenils per a donar un salt a la novel·la d'adult, açò és el mateix. Els clàssics són fonamentals, i els poetes de les xarxes són com el sucre per a atraure'ls cap a ells.

- Un poc complicada per la inexperiencia. Ara crec que preparen més per a ser professors. Durant les pràctiques encara vaig tenir la sort de tenir a un professor, Eduardo Alonso, en l'IES Benlliure, que em va impressionar. Però els professors de la meua generació hem sigut autodidactes, entropessant i tornant-nos a alçar. Ara estem en continu reciclatge, amb noves metodologies. Quan vaig començar la veritat, no vivia, arribava a casa i passava hores preparant el temari, sense saber si estava aplicant el nivell adequat o no. I si ara ja em resulta poc difícil posar les notes, imagina't en aquells primers anys... Sobretot en el cas de 2º de Batxillerat, ja que a molts d'ells la nota els suposa poder entrar o no en la carrera que desitgen. M'afecta molt, li done moltes voltes. Tracte de ser justa amb tots i de vegades és difícil.

- Jo crec que motivar als alumnes. Si el grup et segueix des del principi, pots arribar on vulgues amb ells. Però si és al contrari, cosa que es veu més en l'ESO, costa molt canalitzar-los. I després, el fet que cada vegada hàgem tingut menys inversions per part de les administracions, hi ha hagut una reducció de plantilla, ens han augmentat les hores als professors, la ràtio és elevada, tot açò dificulta el poder invertir més o menys temps en la preparació i en els alumnes. Jo tinc per exemple més de 30 alumnes per grup, i açò a l'hora de corregir o fer seguiment dels alumnes, és més complicat. I el millor per a mi, els alumnes. És el que ens omple a nosaltres. Sobretot veure que al principi no et seguien, i que de sobte s'enganxen a la teua assignatura, trauen bones notes, es posen a llegir... Sobretot en aquests alumnes que donen aquest salt i aquesta evolució... És molt satisfactori.


- Per res. Em tocava guàrdia de biblioteca i em van cridar des de la Universitat Politècnica. Em vaig quedar molt sorpresa, pensava que era una broma. Em van comentar que m'havien seleccionat sobre la base de les enquestes fetes als alumnes de primer curs de carrera i em vaig emocionar molt. El més curiós és que les enquestes les van realitzar alumnes de Ciències. No m'ho puc explicar, si jo sóc de Lletres! De fet, la majoria dels professors premiats eren d'assignatures com a Matemàtiques o Química. En el diploma, van posar una frase d'una alumna que van seleccionar que deia així: “És la millor. Va aconseguir que una classe de quasi 40 alumnes de batxillerat científic atenguera i s'interessara per l'assignatura, amb molt bon nivell de la matèria”. Pense que, en realitat, no som ni de Ciències ni de Lletres. En el fons la sensibilitat per a la Literatura la tenim tots.
- Com diria que és la seua relació amb els alumnes?
- Diria que em porte bé, ens apreciem molt. Però no arribe a tenir una relació d'amics. Són molt educats i saben guardar les formes. Tinc una proximitat amb ells perquè em pregunten tot el que vulguen, però jo no sóc la seua amiga, sóc la seua professora. En classe jo vull aqueixa distància, aqueix respecte, però que no hi haja un ‘amigueo’.


- Crec que era bona xica. És veritat que vaig tindre un període més absent, per la defunció del meu pare quan jo tenia 10 anys. Però després em vaig reenganxar, i crec que era bona alumna. El més curiós és que quan vaig començar a treballar, em vaig trobar amb professores que m'havien donat a mi classes, i ara, m'estic trobant jo a antigues alumnes meues.
- Com és Inma Llinares en la intimitat?
- Doncs m'encanta llegir, novel·la, assaig... No entre mai en Facebook, però estic en grups de sintaxis i literatura. D'un temps a ara m'estic aficionant a l'òpera. També m'agrada molt viatjar, eixir a caminar per la muntanya i anar al cinema. Vaig totes les setmanes a veure pel·lícules que projecta el Cinema Club Utiye. I, per descomptat, el més important per a mi és la meua família, sobretot les meues dues filles.



- Veig una deterioració del sistema educatiu, parlant sobretot del públic. Es necessita un pacte d'Estat. El que no pot ser és que canvie el partit polític en el Govern i canvien les lleis. Açò significa que ens maregen a tots, tant a professors com a alumnes. Crec que en aqueix aspecte, els que perden són sobretot els alumnes. També crec que s'hauria d'invertir molt més en ells, són el nostre futur.


- Jo crec que periodista. Utilitzem molt la Llengua i ens relacionem amb els altres. Ho vaig estar pensant en el seu moment, i per a fer Periodisme m'havia d'anar a Madrid o Barcelona. Però em vaig decidir a fer Filologia perquè em vaig alçar un dia, i així m'ho vaig dir.


- És una part molt important de la meua vida. És una forma de veure la vida, perquè moltes vegades la visc a través dels meus alumnes, pensant en ells. De vegades vaig per ací, i veig coses que em podrien servir per a classe. No desconnecte. És veritat que a voltes t'emportes disgustos, però les satisfaccions han sigut majors. Mai m'he penedit de la decisió que vaig prendre. Done sobretot les gràcies als meus companys de treball i als meus alumnes, no solament els que m'han atorgat el premi, sinó també a la resta. Em sent molt orgullosa i molt contenta d'haver-los conegut.