Jorge Rodríguez fa balanç dels seus deu anys com a alcalde - loclar

El dia 1 de juliol, es van complir deu anys des que Jorge Rodríguez va ser investit alcalde d'Ontinyent per primera vegada. Arrere queden, després d'eixa primera legislatura en coalició, dues noves victòries electorals amb una àmplia majoria absoluta. Rodríguez avança que el seu partit està tramitant una simplificació del nom per a poder-se presentar fora de la Vall d'Albaida

- El millor, per descomptat, l'aprenentatge i l'afecte de la gent. Sóc un alcalde molt afortunat, perquè la ciutadania sempre m'ha fet sentir molt a prop. El pitjor, sens dubte, l'any 2018, que si poguera, l'esborraria. Va ser un any molt dur a nivell personal i polític.

- La primera, il·lusió; la segona, consolidació del projecte; i aquesta tercera està sent bonica però complicada, amb reptes com els de la DANA, les nevades, la pandèmia... Malgrat això, la gota freda va ser una oportunitat, perquè el col·lector sense la DANA hauria sigut molt difícil canviar-lo, encara que era una cosa necessària fins i tot sense aquelles pluges torrencials; una cosa similar va passar amb la Cantereria. Amb la pandèmia, la nostra obsessió ha sigut que la gent no quedara abandonada i donar el màxim suport a les empreses... Per això, aquesta tercera, la definiria com una legislatura de reptes.

- Crec que Ontinyent ha aconseguit situar-se en el mapa, una de les qüestions que tots reivindicàvem, el tindre veu i vot i que això acabara repercutint sobre les inversions de la ciutat. En aquests deu anys hem donat resposta a les demandes històriques de la ciutat, com l'hospital, el Museu del Tèxtil, el Palau de Justícia, el repte de reformar la Vila i recuperar la muralla... Hem aconseguit que les administracions que tradicionalment ens donaven l'esquena, miraren cap a Ontinyent i això es transformara en inversions directes.

- Vam tindre una reunió la setmana passada. S'està treballant en dos camins paral·lels. D'una banda, el plec de condicions per a la remodelació de l'antiga fàbrica i d'altra banda, també estem tramitant una modificació del Pla General d'Ordenació Urbana que permeta l'ampliació dels futurs jutjats. La idea de la conselleria és traure el projecte bàsic de l'ampliació i de la remodelació. Si nosaltres ja tenim aprovada la modificació del PGOU, faran el projecte d'execució de les dues coses. Si no estiguera, farien el projecte d'execució només de la remodelació. Tenen clar que els agradaria abordar les dues coses alhora. Com a govern, pensem que és el millor, perquè el treball és el mateix i així es fa d'una vegada. A més, amb la normativa covid, fa falta més espai.

L'objectiu seria que es quedara contractada l'obra abans de 2023. Cal acabar la contractació de la redacció, nou mesos per a la redacció del projecte i uns 6 mesos per a la contractació de l'obra... Per tant, un bon escenari és que quedara contractada abans que acabara la legislatura.

- La idea és poder-lo obrir en octubre. S'està treballant en la museïtzació, però també en el projecte de rehabilitació de la segona fase, que anirà acompanyat d'una ampliació per a un centre de formació. És un projecte d’1’6 milions. Esperem poder tindre el projecte en setembre i a partir d'ací, iniciar la contractació, perquè comence l'obra en el primer trimestre de 2022. És una obra finançada amb el programa EDUSI i ha d'estar acabada al voltant de març 2023.

- La veritat és que eixa reconversió va partir de les pròpies empreses, perquè generalment, la iniciativa privada sempre sol anar per davant. Hi havia un gran desproveïment i van ser les pròpies empreses les que van començar a fabricar material i cedir-lo. A partir d'ací, des d’ATEVAL ens van traslladar que veien en el tèxtil sanitari una oportunitat. Nosaltres els preguntem en què podíem ajudar. Amb tot això, redactem un conveni entre totes dues entitats.

Per a nosaltres, tot això demostra que el sector té un gran potencial i capacitat d'adaptació. En segon lloc, deixa clar que en aspectes tan important no hem de dependre únicament de mercats exteriors. En tercer lloc, la importància que les empreses cooperen. Moltes d'elles han canviat de mentalitat: de competència amb el veí a la cooperació. Els que més contractes han aconseguit han sigut els que s'han presentat amb UTEs. És un canvi de mentalitat important per al sector i per a altres àmbits. Ara esperem que la demanda sostinguda del sector recaiga sobre empreses espanyoles.

- Sempre deia dues coses: si el tema del color és essencial perquè arriben les inversions, llavors amb unes úniques eleccions no farien falta més. Ací ha governat el PSOE amb governs del PP a València i Madrid i viceversa... Al final, uns han aconseguit inversions i altres no. En el nostre cas, crec que s'han aconseguit perquè tenim molts contactes. El 90% de la gent normal del PSOE és conscient del mal que el partit es va portar amb nosaltres. Una cosa és el que diguen els grans dirigents i una altra el que diu i fa la gent normal. Aquesta última gent continua obrint-nos les portes.

A més, en la Generalitat el govern és tripartit. Guardem bona relació amb companys amb els quals vam governar en la Diputació, com Rosa Pérez, i amb responsables polítics com Mónica Oltra, Marzá... A això s'afig un canvi de cultura política, que per a mi és el més important que vam fer en la Diputació: acabar amb el clientelisme. Llevem les subvencions que s'atorgaven a dit per a passar a un sistema segons criteris objectius. A més, moltes ajudes de la Generalitat eixien amb línia nominativa, però ara el 90% són per concurrència competitiva. En el nostre cas, tenim un cos tècnic molt potent i molts projectes redactats, la qual cosa ens permet presentar-nos i obtindre normalment molt bons resultats. Ens presentem a l’1’5% Cultural amb Ábalos i ens ho han donat o al segon ARRU amb Podemos en la conselleria i ens l'han donat.

Per tant, eixa simplificació que moltes vegades feien s'ha demostrat que no és certa. Si veus la relació que hi ha en la Federació Espanyola de Municipis i Províncies o en la Valenciana, t'adones que quan gent de l'àmbit municipal s'asseu en una taula, siga del color que siga, comparteix els mateixos problemes, com el finançament, la sobrecàrrega de treballs que havia de fer l'administració autonòmica, etc.

- És important que incloga l'atenció al dany cerebral, perquè el convertirà en hospital diferencial. En el seu moment demanem una reunió amb la consellera per a tractar aquest tema, però va arribar la pandèmia i vam entendre que no era el moment. Hem tornat a repetir la petició, per a abordar com va la finalització de l'obra, l'equipament i el destí de l'actual hospital... Estem a un any vista del final de l'obra i cal començar a parlar d'equipament i cartera de serveis. Hi ha dos punts importants: la diàlisi, que en principi està confirmada i la quimioteràpia. En el seu moment, demanem que el tipus de campana on es preparen els medicaments fóra compatible amb la quimioteràpia, una petició que van acceptar.

- Ara mateix, l'única cosa que em plantege és tornar-me a presentar a l'alcaldia. Tinc moltes ganes de continuar i espere que la Justícia faça justícia i ens absolga, perquè el despropòsit és de aúpa.

- Hui per hui, el mal personal està ahí. Ja no és una qüestió política, sinó personal. Una altra cosa és el que poguera fer La Vall Ens Uneix. Ara mateix, en el que estem treballant és en la consolidació i presentació de candidatures en els municipis.

- Volem presentar-nos en tots els pobles de la comarca o en quasi tots. Ara bé, també tenim clar que si ens presentem, ho farem amb solvència, no amb gent de fora dels pobles. El segon repte és eixir de la comarca. De fet, estem ja treballant en un canvi de nom que ens permeta presentar-nos fora de la comarca. Així, passarà a ser “Ens Uneix”.

Volem contactar amb persones i partits que s'han presentat de manera independent, com per exemple, va ocórrer a Benicolet, on un partit independent ens va buscar. Tenim una estructura gràcies a les tres alcaldies, la presència en altres dues localitats (Benissoda i Benicolet) i un diputat provincial i hi ha molts pobles governats per partits independents que veuen amb bons ull unir-se a una marca que els pot donar més força, que entroncament amb el municipalisme.

- En aquestes coses, sempre m'ha molestat que no es tracte igual el que és igual. A mi, del meu anterior partit em va molestar que no actuara de la mateixa manera amb mi que amb altres persones que estaven en una situació calcada. En aquest cas, jo espere no haver de demanar cap indult perquè crec que podrem demostrar la veritat i tot acabarà bé, però si acabara en condemna, em sentiria frustrat en veure com als polítics catalans, que han anat contra la Constitució i que han malversat fons no els passa res i contractar 7 persones és pitjor que matar a Kennedy.

- Jo crec que no arribarà la sang al riu. Som una comunitat molt consolidada, amb unes senyes d'identitat molt clares. No ho veig com un perill. Si que veig un perill en obrir la porta a concessions pel simple fet de mantindre's en el poder, que és el que està fent Sánchez. Em preocupa molt, perquè l'ambició d'una persona fa que no tinga escrúpols: pot fer això, l'altre o això de més enllà. A mi, al final, m'agraden més les persones que potser pensen diferent, però saps per on van. En canvi, em preocupa la gent que va zigzaguejant i no saps per on agafar-la. Fins ara, Sánchez m'ha demostrat que el mateix un dia és blanc que un altre negre, que roig, sempre que ell estiga en el poder. Això em preocupa molt. En el tema de Catalunya i els indults Sánchez ha canviat de criteri en tan sols 3 anys. És el que sempre m'ha preocupat molt d'ell i per això mai ho he votat, ni com a candidat del partit. Sempre em va semblar una persona que l'única cosa que volia era arribar al poder a qualsevol preu. Aqueix tipus de gent em causa rebuig.

- Jo per descomptat no el veig. Jo tinc la sensació que quan s'és capaç de sacrificar a gent ras i curt per un titular de premsa el projecte és molt feble. Si no eres capaç de defensar determinades postures davant l'adversitat, és evident que cada tres per quatre estaràs fent girs sobre tu mateix. No tinc la percepció que l'actual siga el PSOE al qual jo em vaig afiliar.