El Campus d’Ontinyent de la Universitat de València ha celebrat esta vesprada l’acte oficial d’inauguració del Curs Acadèmic 2025-2026. La sessió ha comptat amb la lliçó inaugural titulada «Els fils del tèxtil i els fils de la vida: arrels, ciència i agraïment», que ha impartit el científic José Rafael Penadés Casanova.
El conferenciant reconeixia que la del dilluns a Ontinyent era la conferència "més complicada", una conferència que va començar amb unes emotives paraules dedicades als seus pares, presents en la sala d'actes, i dels quals destacava el seu sacrifici i esforç perquè els seus fills pogueren estudiar, un esforç sense el qual "res haguera sigut igual". José Rafael Penadés també agraïa públicament el premi 9 d'Octubre rebut l'any 2024, que encara que no va poder arreplegar personalment, sí que va suposar per a ell i especialment la seua família, una gran alegria, destacava.
En l'apartat d'agraïments, l'investigador també reconeixia el paper del col·legi Carmelo Ripoll, "amb mestres amb molta vocació", als quals va agrair "la seua paciència i la seua exigència".
Al llarg de la seua dissertació, Penadés evocava el dur treball a les fàbriques tèxtils de dècades arrere, cosa que coneixia molt bé perquè era al que es va dedicar son pare. Així, la precisió dels telers ell també la intenta aplicar en el seu treball diari en el laboratori. Penadés recordava com son pare 30 minuts abans que acabara el seu torn, parava els telers per a fer els treballs necessaris de neteja i reposició perquè el següent torn poguera començar a ple rendiment, tot i que això comportava renunciar a l'última mig hora de producció, en una etapa en la qual es cobrava per peça. Este exemple de pensar en els altres també l'intenta aplicar ell en el seu àmbit de treball, explicava.
El tercer símil entre el tèxtil i la investigació científica que explicava en la seua conferència era la capacitat de reinvenció. José Rafael Penadés recordava com la crisi va afectar greument el tèxtil i per extensió a la ciutat, la qual cosa va obligar a Ontinyent a reinventar-se, amb la presència de la Universitat de València com la millor prova d'eixa reinvenció.
En definitiva, explicava "no hauria arribat on estic sense ser d'Ontinyent i sense totes les persones que han format part de la meua vida", explicava emocionat l'investigador.
La universitat que canvia vides
En el tercer apartat de la seua conferència, el professor Penadés destacava la importància del paper de la universitat "que va canviar la meua vida" i defensava que la sanitat i la universitat son dos pilars amb el que es defineix la qualitat d'un país i recordava que fa dècades, era "impensable" que Ontinyent comptara amb una seu universitària. Ara bé, José R. Penadés també exposava que l'aproximació de la universitat al territori "no pot ser a costa de la qualitat". Per això, no dubtava a reconéixer que implantar Veterinària a Ontinyent "és un repte molt gran".
Estudi dels bacteris
En l'últim tram de la seua conferència, José Rafael Penadés Casanova va explicar el seu àmbit d'estudi, els bacteris. En este sentit destacava que el cos humà té més bacteris que cèl·lules. El seu treball se centra en estudiar com els bacteris s'adapten i per què són resistents als virus. L'investigador reconeixia sentir-se molt afortunat per poder dedicar-se al que ha sigut la seua passió i animava als joves a "perdre el temps" que faça falta fins a trobar la seua passió, "perquè trobar eixe alguna cosa no té preu". "Que somien i que busquen", concloïa.
Finalment, el científic *ontinyentí es posava a la disposició de la ciutat per a col·laborar en qualsevol iniciativa educativa i científica d'Ontinyent en la qual la seua presència puga ser interessant, perquè el seu desig és "retornar a la societat un poc del molt que he rebut".
José Rafael Penadés: un referent internacional
Nascut a Agullent i vinculat durant gran part de la seua vida a Ontinyent, José Rafael Penadés és doctor en Veterinària i un dels científics valencians amb major projecció internacional. Actualment dirigeix el Center for Bacterial Resistance Biology de l’Imperial College London i és professor investigador de la Universitat CEU Cardenal Herrera, on va iniciar la seua trajectòria acadèmica i científica. La seua carrera inclou aportacions destacades en l’àmbit de la microbiologia, entre les quals sobresurt la descripció, l’any 2018, d’una nova via de transferència d’informació genètica entre bacteris, anomenada “transducció lateral”.
La seua excel·lència científica va estar reconeguda en 2024 amb la seua elecció com a fellow de la Royal Society britànica, la societat científica més antiga del món, així com amb el Premi 9 d’Octubre de l’Ajuntament d’Ontinyent 2024. A més, ha desenvolupat una extensa activitat investigadora com a professor de Microbiologia a la Universitat de Glasgow, dirigint múltiples projectes internacionals, tretze tesis doctorals i més de seixanta articles de recerca.
