Josep Mª Ferrero: "Ser fester major suposa tornar als meus orígens” - loclar

- Estic apuntat des de menut. Vivia molt propet i a més, el meu aniversari és el 26 de gener. Per això, en ma casa era tradició celebrar l’aniversari amb la família i amics i després anar a participar dels actes de la festa, el porrat, la retreta amb el iaio...

- Va ser una gran sorpresa eixir fester major. Van començar a enviar-me vídeos per whatsapp on eixia el meu nom... Després Sílvia, la secretària, i Vicent, el president, van contactar amb mi i també Conchín, una dona molt vinculada a la festa a la que aprecie molt... Tots em van animar a acceptar. Vaig acceptar perquè ho vaig entendre com una oportunitat de tornar a casa, no sols per Nadal. Per a mi, suposa tornar als meus orígens, poder tornar a celebrar el meu aniversari al poble, participar en tots els actes en els quals durant de tant de temps no he pogut participar.

- Sí, poder tornar-la la viure-la i damunt, des de dins, em permet conéixer tot el que hi ha darrere. Quan era menut, participava a molts actes, portava els periquitos a beneir... però enguany, m’estic adonant de tota la faena que hi ha darrere, de l’esforç i la voluntat de molta gent perquè la festa vaja avant. 

Per sort, la festa de Sant Antoni té molta bona gent que permet que la festa continue,  perquè és gent que s’implica molt.

-Sí, això m’ha passat, per exemple, en els porquets. Quan vaig arribar i vaig preguntar per eixe dia... em van ensenyar els de cartró-pedra. També la estètica del carrer ha canviat molt, ara és peatonal. Crec que el punt exacte de les fogueres també ha canviat un poc, i també el porrat, que ara està a l’altre costat.

També viuré de manera diferent la missa de diumenge, que jo l’havia viscut amb la coral, altre any la vaig viure de monesillo... Ara la viuré des de primera fila.

- A alguns els coneixia de vista, altres em coneixien a mi del col·legi. Curiosament, amb Vicent, el president, vaig coincidir en Sant Josep i ara coincidim a Sant Antoni. Això em va alegrar.

- Estic molt content, crec que si haguera dit que no, me n’haguera penedit. De fet, ho recomane perquè si haguera dit que no, esta experiència i tot el que estic coneixent sobre la festa de Sant Antoni no ho haguera pogut viure. És una festa que crea la gent del barri i això té molt de valor viure-ho des de dins. Enguany, he tingut l’oportunitat de vore-ho, disfrutar-ho i ajudar activament. Tot i viure fora, hem fet reunions online i en tot el que he pogut, he ajudat. He intentat no estar absent. Hi ha hagut actes en els quals no he pogut estar, però als actes principals he agarrat avió i he estat ací per a participar. Esta setmana, me l’he agarrada de vacances per estar al poble i ajudar, ha sigut una setmana de no parar.

Per últim, m’agradaria llançar un missatge: hi ha molts ontinyentins que estan fora i que es desvinculen de les festes o tal volta sols participen en les festes a les que poden estar, com les de Moros i Cristians perquè són en estiu. Jo els animaria a que participen i s’apunten a les festes de Sant Antoni, perquè poden tindre l’oportunitat de viure-les des de dins. Tan Sílvia, la secretària, com Vicent, el president, han procurat d’ajustar algun acte perquè jo poguera participar de tot.