El Consell ha autoritzat un conveni de col·laboració entre la Vicepresidència i Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda i l’Ajuntament d’Ontinyent per a la regeneració arquitectònica de la zona de La Cantereria mitjançant l’adquisició, la demolició de les vivendes amb alt risc d’inundació, el reallotjament de famílies que les ocupen i la creació d’espai verd.
Es tracta de l’anualitat de 2024 d’un conveni singular signat entre l'Ajuntament d'Ontinyent i la Generalitat Valenciana, qui acumula ja més de 3 milions d’euros d’inversió en esta actuació des de 2020.
El regidor de Territori de l’Ajuntament d’Ontinyent, Óscar Borrell, explicava que "es tracta d'un conveni que s'ha renovat anualment, que ha rebut des de la Conselleria el suport de responsables polítics de diferents signes com Héctor Illueca, Rubén Martínez-Dalmau i ara la Vicepresidenta del Consell Susana Camarero, i que juntament amb els fons europeus, estatals i fons propis han configurat una inversió total de més de 7 milions d’euros en la zona, que ha experimentat una absoluta transformació que no sols elimina riscos per a les persones sinó que a més recupera aquest entorn com a espai verd, habilitant-lo per al seu gaudi per part de la ciutadania”.
El conveni, que va comptar amb l’aprovació del Ple de l'Ajuntament en la seua última sessió, permet destinar els fons d'esta ampliació del conveni a finançar les tasques d’urbanització del parc inundable en el marge esquerre del riu Clariano amb vegetació i arbres autòctons, en una actuació repartida en dues parts: obra civil i instal·lacions, per una banda, i jardineria, per altra.
El conveni entre Ajuntament i Generalitat es va subscriure el 20 d’abril de 2021 per a la regeneració arquitectònica de la zona de la Cantereria mitjançant l’adquisició, demolició de les vivendes amb alt risc d’inundació, reallotjament de famílies que les ocupaven i creació d’espai verd. La intervenció va requerir la modificació prèvia del Pla general, de tal manera que la part edificada en risc d’inundació (edificacions realitzades a partir dels anys seixanta sense valor arquitectònic substancial) poguera ser demolida, plantejant la creació d’una zona verda de 6.774 m².