L’ontinyentí Enrique Mollá Galiana, de 37 anys, va decidir embarcar-se fa prop d'una dècada en una aventura en terres britàniques. En l'actualitat, conserva les ganes de continuar “esprement” aquesta experiència. Resideix en Stratford (Londres) i ocupa un lloc de rellevància en la English National Opera.
- Quant temps porta fora d'Espanya i per què va decidir anar-se'n?
- Fa 9 anys, en plena crisi econòmica, vaig sentir que necessitava donar un gir a la meua vida i em vaig embarcar en aquesta aventura de la qual de moment no veig el final.
- On resideix concretament i a què es dedica?
- Després d'haver tingut diverses experiències en l'hostaleria londinenca, actualment exercisc com a gerent del departament de servei de catèring en un emblemàtic teatre de la ciutat.
- Havia estat abans vivint fora d'Espanya?
- No, aquesta era la meua primera vegada, i alguna cosa que mai m'havia plantejat fins al moment.
– Va trobar difícil adaptar-se a un nou país?
- Totalment. Vaig pensar que venia amb anglés suficient com per a començar una nova experiència, però quan vaig arribar em vaig adonar en l’“embolic” en el que m'havia ficat. Com amb tot, el temps i la perseverança finalment em van fer aprendre. A més, el clima i la gastronomia van ser un altre hàndicap als quals vaig acabar adaptant-me amb el pas dels anys.
- Què diria que és el millor d'allí?
- La multiculturalitat de Londres és una cosa que la caracteritza i del que aprens. Al cap i a la fi, tots els que hem vingut a la ciutat a viure portem part de la nostra cultura amb nosaltres, i és reconfortant conèixer històries com la teua de persones vingudes de totes les parts del món. Les oportunitats de treball són un altre punt fort; ací pots començar des de zero, però sempre tens oportunitat de créixer.
- I el que menys li agrada?
- Estar lluny dels teus es fa dur en moltes ocasions: perdre't moments importants, o no poder estar en els moments difícils. És complicat d'explicar, però és un preu que pagues quan vius en un altre país.
- El Brexit, l’ha afectat?
- No en major mesura. Com porte més de cinc anys vivint al Regne Unit, només vaig haver de sol·licitar un estatus d'Assentament que em permet continuar tenint els mateixos privilegis que fins ara. Per descomptat han canviat coses, però no m'han afectat directament en el meu dia a dia.
- Com han viscut la situació de pandèmia?
- No puc dir que ha sigut dur, perquè afortunadament els meus sers estimats no han estat afectats de salut. Quant a l'economia, la meua antiguitat en l'empresa per a la qual treballe ha fet que rebera ajudes durant tot aquest temps, i m'ha permés poder pagar el meu lloguer, factures i, en definitiva, viure amb una certa tranquil·litat (malgrat la desconcertant situació). Estar a casa tampoc es va fer molt dur, ja que som quatre persones a casa i ens hem anat recolzant.
- Quina imatge tenen allí d'Espanya i dels espanyols?
- La veritat és que, parles amb qui parles (britànic), et dirà que té una casa a Espanya, o familiars, o amics. Generalment, Espanya és una de les seues destinacions turístiques favorites, així que quan li dius que eres d'Espanya tens conversa assegurada.
- Ha pogut vindre a Ontinyent en l'últim any?
- No, no he pogut en la major part del temps i, quan he tingut l'oportunitat, potser he preferit no anar (encara que no m'han faltat ganes). Tota la situació de la pandèmia ha sigut tan caòtica i desconcertant que va arribar un moment en què no sabies si era millor visitar a la teua família i amics, o mantindre les distàncies pel que poguera passar.
- Què és el que més troba a faltar de la seua ciutat natal?
- A part de la meua família i amics, trobe a faltar acudir a les festes de la ciutat com en els vells temps, o visitar llocs com el Pou Clar a l'estiu.
- De cara al futur, té pensat tornar?
- Sempre hi ha aqueixa possibilitat, però no és una cosa que entre en els meus plans a curt o mitjà termini. Encara em queda esprémer una miqueta més aquesta experiència.
