L’ontinyentí Sergio Ramiro Cairols, llicenciat en Dret, Màster en Diplomàcia i Relacions Internacionals i professor de la Universitat Catòlica de València, assegura que les ONGDs “estan en un període de subsistència” que deixa encara “més a la intempèrie” als més desfavorits.
- Com està afectant la pandèmia a la cooperació internacional?
- Com és, en certa manera, lògica la duresa dels efectes de la pandèmia ha fet que els recursos i les energies socials es desplacen cap a programes i projectes que busquen la contenció d'esta. L'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible que tots tenim com a horitzó han hagut de veure's postergats. De totes maneres, no hem d'oblidar que “el més urgent no pot fer desplaçar el necessari” i que els recursos que ara es destinen ajudaran en un futur a millorar esta Agenda marcada abans de la pandèmia.
- A quins països està afectant més?
- Com molts altres sectors, el de les ONGDs està en un període de subsistència en el qual es fa el possible per a que els projectes que tenim compromesos no es tanquen, deixant encara més “a la intempèrie” a qui més sofrixen els efectes devastadors de la pandèmia. Més de 60 milions de persones han tornat als índexs d'extrema pobresa dels quals havien aconseguit eixir, sent-los quasi impossible obtindre serveis bàsics com aigua, menjar o accedir als serveis de salut. O que en estos moments hi ha 86 milions més de xiquets pobres, amb major exposició a la violència, l'explotació o el matrimoni infantil (per exemple, a Àfrica només el 16% de xiquets tenen protecció social). Però, no hem de parlar únicament dels països anomenats en vies de desenvolupament, ja que a Europa la pobresa infantil pot augmentar fins a un 44% més a finals d'enguany.
En una situació tan compromesa és difícil pensar més enllà de les nostres ciutats, on un nombre molt considerable de famílies tampoc pot aconseguir nivells raonables de subsistència. Però, com deia abans, devem també ser empàtics amb els milions de persones que no poden ni accedir a l'aigua per a una cosa tan prioritària com rentar-se les mans.
- Les accions s'han hagut de paralitzar?
- En els mesos més durs moltes de les accions que fem es van paralitzar per complet, ja que als països en els quals els treballem també va haver un confinament total. A poc a poc s'ha anat intentant seguir amb els projectes, però no sabem si en poques setmanes haurem de tornar a parar. Per sort, en el continent africà, els índexs de contagi i mortalitat estan sent més baixos del que es podia esperar al principi de la pandèmia.
- Quin és l'objectiu del Màster en Ciències del Desenvolupament Sostenible que Vostè dirigeix?
- Este Màster naix del convenciment que la universitat és un dels motors principals per a la cerca d'estratègies que ens facen enfrontar-nos als reptes més importants del nostre temps. Sens dubte, la pandèmia és un repte prioritari, però també és essencial la reducció de la pobresa i les desigualtats, la protecció del medi ambient, uns sistemes forts i eficaços de salut, una educació de qualitat per a tots... A causa de la situació actual hem decidit ajornar durant uns mesos el Màster perquè la presencialitat, que ens sembla imprescindible, estiga garantida. I perquè, com a aspecte principal i obligatori, oferim una beca per a que cada alumne puga realitzar pràctiques internacionals. En estos moments creiem que no és aconsellable ni prudent realitzar unes pràctiques d'este tipus i entenem que és millor esperar que la situació canvie.
- Ontinyent realitza alguna acció en matèria de Cooperació?
- Ontinyent, des de fa anys, té un “Consell de Solidaritat i Cooperació” i convoca ajudes perquè les ONGs de Desenvolupament puguem presentar projectes de Cooperació Internacional i Sensibilització. Valorem l'esforç que realitza la ciutadania, i els diferents governs del nostre Ajuntament, per a tindre esta convocatòria. La nostra localitat té necessitats socials importants, però entenem que també hem de col·laborar (encara que el muntant econòmic no siga molt elevat) amb els quals més el necessiten en altres països.
