El perill de la processionària arriba enguany amb avançament, apunten veterinaris consultats per LOCLAR. Encara que el gruix d’animals atesos pels perillosos efectes d’estes erugues sol concentrar-se un poc més avant, des de Mi Vet Ontinyent confirmen que enguany estan atenent casos abans del que és habitual. De fet, la setmana passada van atendre cinc gossos i esta setmana, el dimarts, ja en portaven dos més pel mateix motiu.
La processionària del pi, lepidòpter característic dels boscos mediterranis, no sols afecta les coníferes, sinó que suposa un perill real per als gossos i altres animals que passegen o juguen prop de zones arbrades.
La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és una eruga que, en fase larvària, forma fileres molt visibles tant en terra com en les branques dels pins. Encara que el seu aspecte pot semblar inofensiu, estos cucs estan coberts de pèls urticants que contenen una toxina potent. Si entren en contacte amb la pell, la boca o el morro d’un animal, poden provocar des d’irritacions fins a lesions greus.
Els gossos, per la seua naturalesa curiosa i exploradora, estan especialment exposats: olorar, llepar o mossegar un d’estos exemplars pot desencadenar una urgència veterinària en qüestió de minuts.
Acudir com més prompte millor al veterinari
Rubén Vila, de Mi Vet Ontinyent, explica que en estos casos és fonamental actuar amb la màxima rapidesa, ja que els efectes dels pèls urticants poden tindre conseqüències molt greus. Com a recomanació inicial, indica que es pot llavar la zona de contacte amb aigua (si pot ser tèbia o calenta) barrejada amb vinagre o amb bicarbonat, amb l’objectiu de neutralitzar els efectes urticants. Ara bé, sempre amb molta precaució, perquè la processionària també afecta les persones.
A més, s’ha d’acudir immediatament al veterinari, fins i tot encara que no es tinga la certesa absoluta que l’animal haja estat en contacte amb la processionària. És més, afegix Rubén Vila que, si en el moment de decidir anar a la clínica es telefona per avisar, des del centre poden començar a preparar el tractament segons el pes del gos, guanyant així un temps que pot ser vital per evitar conseqüències greus.
En ocasions, expliquen des de Mi Vet, quan els gossos arriben al veterinari ja és massa tard, perquè els efectes —inflamació intensa de la llengua i dels llavis, salivació excessiva, dificultat per a empassar— no sempre són immediats i el retard pot agreujar el quadre clínic. D’ací la importància d’evitar zones amb molts pins i inspeccionar bé el terreny abans de deixar jugar el gos, especialment en àrees amb abundant vegetació.
