No es compleixen cent anys tots els dies. A la Sociedad de Cazadores La Fontana estan de celebració i, de la mà de Javier Pérez, actual president, defensen amb orgull la labor i l'esforç que han fet les diferents juntes directives (amb la participació dels seus socis) en la conservació de les espècies i en la protecció i cura de l'entorn durant tot este temps. I és que, com assenyalen, preservar el medi natural a Ontinyent ha estat una premissa des de la seua fundació a través de José Simó Marín.
En esta línia, el control de poblacions, com és el cas de la problemàtica amb els javalís, la repoblació d'espècies en regressió, com és el cas de la perdiu i del conill, la neteja i ompliment de tolles, la construcció de menjadores i abeuradors i el desbrossament, són algunes de les activitats que continuen realitzant. Sobre el control de poblacions, el javalí i la seua sobrepoblació és una problemàtica que concerneix no sols a la comarca de la Vall d'Albaida sinó també a molts territoris que conformen la Comunitat Valenciana. Apunten que, anualment, s'abatrien uns 400/500 ací a Ontinyent i que treballen conjuntament amb els agricultors per a solucionar les destrosses que puguen ocasionar en els cultius.
Respecte a la repoblació d'espècies, com la perdiu o el conill, destaquen el treball que s'ha realitzat perquè aquestes puguen veure's més. Encara que, si bé és cert que indiquen que el conill és un animal amb major facilitat per a poder repoblar, recalquen que hi ha espècies que “si no les ajudem nosaltres” no aniran cap endavant. En esta funció, per exemple, remarquen que disposen d'una persona, contractada a 40 hores a la setmana, únicament per a posar menjar i aigua per a la manutenció de les menjadores i dels abeuradors.
Si bé antigament apunten que “es caçava per obligació, ja que la gent havia de menjar”, hui expliquen que és un poc diferent. “Si no estiguérem damunt dels animals, del menjar, de l'aigua, de les repoblacions i altres, doncs, potser, algunes espècies s'haurien extingit”, suggereix un membre de la junta directiva. En conseqüència, Javier Pérez, el seu president, dona a entendre que la funció del caçador comença a partir del 6 de gener. Des d'aquest moment, indica que és quan comencen a sembrar tots els cultius que tenen en les muntanyes i comencen a ajudar els animals perquè puguen reproduir-se millor.
No obstant això, cada vegada són menys les persones disposades a realitzar este tipus d'activitats. Parlem d'una activitat que es troba en decadència i la regressió de la qual pot veure's reflectida en el nombre de socis. “El problema que tenim els caçadors en este poble és que el 70% és gent major. Enguany, han mort varis i hi ha gent que ha de donar-se de baixa perquè ja no pot caminar pels camins”, exposa Pérez.
També es mostren crítics amb l'opinió pública perquè, en moltes ocasions, hi ha un desconeixement molt gran sobre la labor que ells realitzen, tal com manifesta un altre membre de la junta. “A part del respecte que tenim per la natura, la problemàtica que tenim nosaltres és que la gent desconeix que fem conservació i després fem protecció. Tot el desbrossament que fem a la muntanya això ens costa uns quinze mil euros anuals i això ho paguem entre tots nosaltres sense cap ajuda”, revela el mateix membre.
Sobre els problemes més recents que estan havent-hi en el medi natural advertixen que la perdiu roja està desapareixent a Ontinyent. Des de la Junta Directiva creuen que hauria d'haver-hi una actuació conjunta per part de diferents administracions per la seua preservació i per això indiquen que ja han tingut xarrades amb la conselleria de Medi Ambient.
Sobre el centenari esperen informar en els pròxims dies sobre les activitats que pretenen dur a terme, però, mentrestant, continuaran recordant i defensant la labor i l'esforç dels seus fundadors i de les diferents juntes directives en una institució que, tal com declaren, és part de la història d'Ontinyent.
