Fa quasi 10 anys que Laura Cebrián Such va estudiar Educació Infantil, i ja tenia des de feia temps pensat contar les vivències amb el seu fill Ángel, que patix una malaltia rara que s’anomena citrulinemia
I així va ser com, una matinada, amb un colp d’inspiració, Laura va plasmar la història que volia contar amb ‘La Llave mágica de Ángel’, un conte infantil que narra “la nostra història real, amb xicotetes vivències del dia a dia, on hem aprés situacions de superació”, explica Laura. 
És un relat on Laura vol transmetre valors de respecte i empatia, en un context màgic. “La passió d’Ángel és tindre claus en les mans; es passa el dia obrint portes”, comenta sa mare. D’ací la ideal del títol de relat. “He ficat un poc de màgia en una història on el narrador és el meu altre fill Marc, de 5 anys, en la qual disfruten obrint portes a llocs fantàstics on descobrixen que hi ha molta diversitat en altres mons”, afig. 
Encaren la malaltia amb un somriure
La citrulinemia és una malaltia congènita del cicle de la urea. Els pares són portadors sans, però no saben de l’existència de la malaltia fins que el xiquet naix. 
Ángel té ara 15 anys i és un lluitador. Al tercer dia del seu naixement va entrar en coma. A conseqüència de la seua malaltia, les seues parts motora i neurològica es van vore greument afectades. Ángel necessita una cadira de rodes per a desplaçar-se i entén, però no parla. Els metges no li van donar “ni dos minuts de vida”, afig Laura, però Ángel es va aferrar a la vida amb molta força i, 15 anys després, ha donat a tots una lliçó i seguix sent el somriure que il·lumina la seua família.
Té una gran força de voluntat. Amb el seu andador realitza 4 quilòmetres tots els dies i és un xic molt viu i alegre. “El dia que va despertar del coma hi havia 7 metges amb ell i va començar a pedalejar”, explica sa mare. “Ningú apostava perquè poguera eixir endavant, i des del minut 1, la primera lliçó que em va donar es que, si lluites, per aconseguir alguna cosa, tot és possible”. 
Aquell primer coma no va ser el primer. Al llarg de la seua vida Ángel n'ha patit 4, i és que la seua malaltia és “molt inestable”, amb períodes millor i altres pitjor. “Fa uns dos anys, els metges em van tornar a dir coses un poc dures, però Ángel ha tornat a demostrar que està ací”, assenyala.
Laura és natural de L’Olleria i el seu home, Julián Pérez Cabanes, de Bocairent. Van decidir donar un canvi d’aires a la seua vida i apostar pel camp, pels espais oberts on Ángel poguera ser més lliure, i van prendre la decisió, per sort, just abans del covid-19. “Ara Ángel té ales, se li ha obert un món”. Els metges “estan al·lucinant”, comenta sa mare. Ell ara es més lliure que en un pis; obri la clau de la porta i se’n va al carrer. El canvi “ha sigut magnífic”.  
Passió pel seu germà
La relació amb el seu germà és sinònim d’amor sense límits. Marc, amb tan sols 5 anys, entén i cuida Ángel com si fora el seu germà major. Quan tenia tan sols 4 anys, va començar a adonar-se’n que alguna cosa li passava a Ángel, però des que sa mare li ho va explicar de la millor manera, no ha tornat a preguntar i té clar quin és el seu paper. Sempre va amb molta cura, fixant-se en si hi ha obstacles per al seu germà, en què estiga bé, a pesar que en cap moment els seus pares li han passat tal responsabilitat. Viu la discapacitat amb naturalitat, amb estima, molt atent i tranquil, fins el punt que li agradaria ser doctor. “Fan un conjunt molt bo”, assegura Laura. 
Ángel va al col·legi d’Educació Especial, però abans rebia educació combinada: pels matins anava al col·legi especial i per la vesprada, a l’ordinari. “Ens haguera agradat que haguera seguit així, però no va poder ser”, comenta Laura. “Creem que fa molt l’entorn. Els altres xiquets aprenen valors que no estan als llibres i, al revés, Ángel també aprén molt de compartir amb els demés”, afig. No obstant, a pesar dels intents, no ha pogut ser, assenyala. 
En el seu temps lliure, a més de la seu passió per les claus, a Ángel li agrada molt la música, de fet, està en un grup de batucada i també li agraden molt les motos, muntar en elles i el seu soroll, inclús van anar a vore Marc Márquez, i és que a Ángel li agrada l’acció. “La malaltia és complicada, però ell és fantàstic”, assegura Laura. 
La prevenda, un èxit
L’autora vol donar les gràcies al seu equip: Juan Angla (il·lustrador), Natalia Revert (maquetació) i Jorge Gisbert (web), “gràcies al qual este conte ha eixit a la llum”, destaca. Un part dels beneficis de la venda del conte anirà a la Fundació Trévol, on Ángel també acudix, ja que “el que fa el Trévol és creure en ells”. 
La prevenda va ser tot un èxit, i el passat 23 de juliol Laura va presentar el llibre en la Casa Santonja de L’Olleria. Es pot aconseguir el llibre en la web: lallavemagicadeangel.es i presencialment en la Tenda Solidària Trèvol, les oficines del Centre comercial El Teler, Estanc Pío XII i Papereria La Nova (L’Olleria)
L’autora convida a les famílies i els docents a educar en “grans valors”, fixant-se en la part positiva de cadascú. “Cadascú és diferent i té una habilitats que fan que siguem únics”, conclou l’autora.