L’ exposició ‘Joan Martí. Estructures del temps’, una selecció de pintures i escultures del catedràtic i doctor en Belles Arts ontinyentí, va ser inaugurada el passat dissabte en el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVim) de València, de la mà del president de la Diputació i alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez.
Rodríguez, acompanyat pel diputat Pablo Seguí, va destacar la importància que té per a Ontinyent que el treball de Joan Martí, que va morir en 2004 als 57 anys d'edat, puga exposar-se en “el museu de referència de la modernitat valenciana, un bon contenidor que ara s'ompli amb una obra de magnitud que ens deixa un gran llegat”, entre el qual ha citat els guardians del Pont del Regne de València i l'escultura del Salt del Bou, “una icona d'Ontinyent”. L’exposició podrà visitar-se fins al 10 de setembre.
Inconformista, perfeccionista, honest i exigent
Els fills de Joan Martí van ser els encarregats de presentar la figura del pare, el marit, l'artista, el professor… El que fora professor de l’IES l’Estació d’Ontinyent, i integrant del col·lectiu artístic Font d’Art i del grup La Vila era “un home perfeccionista, inconformista, honest i exigent amb sí mateix”, segons va manifestar Joan Martí fill, que visiblement emocionat va confessar que “en aquestes últimes setmanes hem tingut la sensació de que estava viu”.
El fill de l'artista va destacar la passió del seu pare per “cercar sempre noves formes de creació, des de la solitud del seu estudi en el qual li vèiem passar hores i hores dibuixant esbossos”. Per la seua banda, Eva Martí, filla de l'artista, va explicar les tres etapes en les quals es divideix la seua obra, i que estan representades en la mostra que ja pot veure's en el MuVIM.
La primera d'aquestes etapes és la de la simplificació de la figura del cos femení, després de la qual va arribar la geometrització i abstracció, passant de l'ocupació de materials com la pedra i el marbre a l'ús del ferro. L'última etapa de Joan Martí, en la qual va crear els guardians del Pont del Regne, “probablement la seua obra més emblemàtica”, està caracteritzada per la bidimensionalitat i les corbes, un temps en què l'artista va quedar atrapat pel cercle.
Per la seua banda, la subdirectora del MuVIM, Carmen Ninet, va destacar que les seues obres les “hem de cercar en el carrer, en els llocs pels quals discorren les nostres vides. Els artistes es consagren quan les seues obres passen a formar part de l'imaginari col·lectiu i Joan Martí forma part d'aquest imaginari”, va afegir Ninet.
El MuVIM planteja una visió panoràmica de les diferents etapes artístiques de Joan Martí, tractant que “les escultures isquen a la trobada del visitant de manera molt atraient”. La subdirectora del museu i el president de la Diputació van agrair a la família de l'artista el “gran treball realitzat, des de la convicció que tenen una joia que mostrar al món”, i Rodríguez es va dirigir a la dona i els fills de Joan Martí al final de la seua intervenció: “diuen que un no mor si no se li oblida, per açò podem garantir que Joan no morirà mai”.
