- El títol del seu llibre és de per si mateix tot un advertiment, un avís del perill que penja sobre la nostra justícia. Quina seria la més greu d'eixes amenaces i quines conseqüències ja ha provocat en la pròpia Justícia i la societat espanyola?
- Jo crec que podríem parlar de molts factors que són expressius d'eixa amenaça. La permanent desqualificació del treball dels jutges pel poder polític, la crisi del Consell General del Poder Judicial, afortunadament ja en vies de superació, i l'ús patològic de l'acció popular són només alguns dels elements que contribueixen a eixa percepció. Si a tot això li afegim la referència al lawfare en un pacte polític, la tempesta perfecta està ja servida
- Fins a quin punt pot veure's pertorbada la Justícia si el Govern consuma el seu propòsit d'ampliar en mil el nombre de jutges per l'anomenat quart torn?
- Fixe's, jo crec que el major mal d'eixa reforma li'l farà als jutges que ja han entrat pel quart torn i que estan exercint un treball impecable. He format part de diversos tribunals d'ingrés a través d'eixa via d'accés i puc assegurar-li que els que van aprovar van demostrar ser juristes d'una excel·lent trajectòria. A part d'això, crec que tot el que siga modificar el sistema d'ingrés a la carrera judicial en eixe nombre de places i en el moment actual, serà interpretat, amb tota la raó, com un desig de control de la justícia pel poder polític.
- Quin procediment considera més just per a accedir a la condició de jutge a Espanya? Quina fórmula li sembla més convenient i en quins països es duu a terme?
- El sistema d'oposicions fa descansar en l'esforç i en la capacitat de sacrifici d'un jove el mèrit per a ingressar en la carrera judicial. I això no és poc. Permet, a més, a juristes sense cap vincle familiar amb la judicatura, fer realitat el seu ideal professional. Però torne a insistir, estem travessant un moment d'una crisi inèdita en l'administració de justícia. Qualsevol reforma desprendrà l'aroma de l'intent de controlar al poder judicial.
- Com poden defensar-se els jutges de les intromissions quan no desqualificacions que venen patint en els últims anys per part del poder polític?
- La llei atribueix al Consell General del Poder Judicial i al ministeri fiscal la defensa de la independència dels jutges i la integritat de la jurisdicció. Les circumstàncies especials per les quals travessa el ministeri fiscal i la polarització del CGPJ poden fer explicable que en alguns casos eixa defensa no siga especialment encesa.
- Montesquieu en el seu llibre L'esperit de les lleis va formular la teoria que el poder de l'Estat s'ha de dividir en tres branques independents: poder legislatiu, poder executiu i poder judicial. Anys més tard Juan Vallet de Goytisolo va considerar que no hauria de parlar-se de separació sinó de contrapesos. En la situació actual, i més concretament sobre Espanya podria dir-se que Montesquieu està molt malalt o fins i tot que ha mort?
- Jo crec que hui més que mai, les teories de Montesquieu haurien de continuar vigents. La utilització d'eufemismes no deixa de tancar un cert perill. No oblide que les lleis de Franco es van referir al principi de “unitat de poder i coordinació de funcions”. No deixem morir a Montesquieu.
- Com es pot i deu fer front a l'assalt que el poder polític ha perpetrat fins a aconseguir colonitzar el Tribunal Constitucional com l'ha fet?
- No em demane opinió sobre el funcionament del Tribunal Constitucional. Estic segur que vosté entén la meua resposta.
- Serà recurrible a la Justícia Europea la setència del Tribunal Constitucional donant suport a l'amnistia, la qual cosa suposarà deixar sense efecte les condemnes del Tribunal Suprem pel procés independentista de Catalunya?
- El Tribunal Suprem té un espai funcional que no pot desbordar. Ens va correspondre investigar i enjudiciar els fets que es van reflectir en una querella signada per que era en aquell moment fiscal general de l'Estat. La constitucionalitat o no de la llei li incumbeix el Tribunal Constitucional. Una vegada coneguem l'abast de la seua decisió, valorarem la possibilitat de plantejar una qüestió prejudicial. Aquesta consulta a Europa si fora viable, hauria de ser adoptada per set magistrats.
- Amb la legislació espanyola a la mà, el Constitucional no és una última instància. El seu àmbit d'actuació és comprovar la constitucionalitat de les lleis i no revisar resolucions del Suprem posant l'excusa que la resolució pot ser anticonstitucional. Com es pot resoldre aquesta disfunció i com es pot revertir la situació?
- Si es fixa, el problema al qual vosté es refereix té una solució constitucional. El Tribunal Suprem, d'acord amb la Constitució, culmina l'organització judicial espanyola, sense perjudici del que puga declarar el Tribunal Constitucional en matèria de drets fonamentals. Per consegüent, el que el Tribunal Constitucional atorgue una empara perquè considere que una sentència del Tribunal Suprem ha vulnerat un dret fonamental és una cosa que entra en la més absoluta normalitat. És fins i tot saludable. No obstant això, el que ja no és acceptable és que l'òrgan encarregat de valorar el respecte als drets fonamentals s'endinse en consideracions sobre com ha d'interpretar-se una norma penal. Seria suficient que es donara compliment al mandat constitucional perquè el problema quedara resolt.
- Com acabarà afectant la imatge de la Justícia a ulls dels espanyols amb tot el que ve publicant-se sobre el fiscal general de l'Estat? Podria seguir l'actual fiscal general de l'Estat en el seu lloc si es decretara l'obertura de judici oral, que ja s'ha anunciat?
- Com vosté comprendrà, soc l'últim que hauria d'opinar sobre què ha de fer el fiscal General de l'Estat per a defensar-se innocència.
- Les conegudes com a Llei de si és sí, i la de l'amnistia pateixen de notables malapteses que, en el primer dels casos ha possibilitat la posada al carrer de violadors o reducció de les seues condemnes; mentre que la de l'amnistia els flaqueja als seus propis inspiradors per la malversació. Són ambdues reflex de la pèrdua de qualitat de l'actual poder legislatiu a Espanya?
- No tinga cap dubte. La falta de tècnica legislativa està llastrant el nostre treball cada dia. Quan es prescindeix del dictamen dels òrgans consultius i es menysprea el paper de la Comissió General de Codificació, el resultat està a la vista. Les presses són incompatibles amb la bona faena legislativa.
- El seu llibre té una clara vocació didàctica i està escrit amb pedagògica voluntat que la Justícia, els seus modes i maneres no resulten abstruses per al lector no jurista sinó tot el contrari. Què li va motivar a publicar-ho?
- Simplement el desig de compartir amb el lector una reflexió sobre problemes que formen part del dia a dia del debat nacional. Porte més de quaranta anys en l'administració de justícia i em va semblar d'interés tractar de transmetre, amb un llenguatge clar i sense referències legals, la meua visió sobre alguns d'aquests problemes i les seues possibles solucions.
- Hi ha els qui veuen en la intel·ligència artificial la panacea capaç de donar solucions, o agilitzar-les, en tots els camps de l'activitat humana. Quins pots ser les aportacions de la IA a la Justícia i, també, els seus inconvenients?
- La intel·ligència artificial formarà part en el futur immediat del treball de tots els jutges. No obstant això, la justícia mai hauria de perdre el seu rostre humà. Els jutges som una algo més que màquines expenedores de sentències. El poder judicial no es pot deixar en mans d'algorismes. El jutge robòtic sol pot aportar una veritat matemàtica, estadística. Només això.
- Com a periodista no em resistisc a preguntar-li pel paper dels mitjans de comunicació. Fins a quin punt són pertorbadors per a jutges i la pròpia justícia els judicis previs o paral·lels, així com la divulgació de sumaris?
- En el llibre em referisc precisament a aquest fenomen. La “publicitat”, que va ser una conquesta del constitucionalisme liberal, s'ha convertit en la “publicació” del procés. No és el mateix. No obstant això, li assegure que no és un fenomen nou. El meu paisà Pérez Galdós en els articles que va escriure com a periodista sobre el crim del carrer Fuencarral, allà per l'any 1888, ja es queixava del mal immens dels judicis paral·lels.
- Podrà impedir el govern l'acció popular? Quins perjudicis s'ocasionarien a la Justícia si arribara a aconseguir-ho?
- No pot impedir-ho. És un mandat constitucional. L'acció popular forma part de la història jurídica espanyola. Qüestió distinta és que fixe els límits. Jo m'he mostrat en nombroses ocasions partidari d'impedir que l'acció popular puga ser exercida per partits polítics o sindicats. L'exercici de l'acció popular per partits polítics suposa traslladar al procés penal el llenguatge propi de la controvèrsia política.
- Tenint en compte la seua àmplia experiència tant com fiscal com magistrat, qui creu que està en millors condicions d'instruir? Li preocupa que la reforma per a donar a la Fiscalia la instrucció penal es convertisca en una manera d'evitar investigacions incòmodes per al poder polític?
- Hi ha una dada que és incontrovertible. Tots els països europeus, amb l'excepció matisada de França, atribueixen al fiscal la investigació dels delictes. No obstant això, com ja he comentat amb anterioritat, no són temps de reformes legislatives. La seua entrada en vigor sempre estaria sota sospita. Voler atribuir ara, en l'insòlit moment de crisi històrica que està vivint el ministeri fiscal, la instrucció als fiscals seria un gran error.
- El 2 de gener va entrar en vigor la Llei orgànica 1/2025, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia. Aquesta llei imposa l'obligatorietat, com a requisit per a admetre una demanda, acreditar que s'ha intentat una mediació, conciliació. Quin és el resultat pràctic d'aquesta llei? Ha contribuït a una major eficiència de la Justícia o, pel contrari, a un major retard?
- Crec que a Espanya la mediació té encara un ampli marge d'actuació en el procés civil i eixe marge és infinitament major que en el procés penal. Com vosté comprendrà, la víctima d'un delicte no se li pot demanar que concilie amb el seu agressor. El que sí que és cert és que els detalls d'eixa mediació i la seua obligatorietat convindria que hagueren sigut objecte d'un debat més profund i amb intervenció dels òrgans consultius.
