Miguel Benavent ('El Ray'): "Amb este negoci disfrute, soc molt afortunat" - loclar

Miguel Benavent Pastor és el fundador de 'El Ray', mítica drogueria-basar-perfumeria, que va obrir les seues portes a Ontinyent en 1986, per la qual cosa complix enguany 39 anys. 

Natural de Quatretonda, Miguel es va dedicar des de menut, junt a son pare, a vendre als mercats dels voltants productes de plàstic i drogueria. Quan tenia 16 anys va conèixer la que seria la seua dona, Isabel, que tenia 13 anys i era natural de Cuevas de Almanzora (Almeria). Miguel explica que els pares d'ella van vindre a Ontinyent a treballar per una temporada i que va ser així com la va conèixer. Miguel afig que passava per Ontinyent per anar a festejar i que, en un d'eixos viatges, abans de casar-se, va descobrir un local que es venia al carrer Dos de Maig d'Ontinyent. Va tindre la idea de muntar una tenda per a que la portara la seua dona, mentre que ell seguia dedicant-se a la venda ambulant. "El mercat és molt dur. T'alces a les 4:00 del matí i tornes a les 16:00 de la vesprada", afig. "No volia que la meua dona fera això. Per eixe motiu, vaig pensar en muntar una tenda", explica. I així ho van fer. 

El pare de Miguel anava amb carro venent productes per les localitats dels voltants de Quatretonda. Quan Miguel va complir 18 anys, va comprar una furgoneta i va començar a fer mercats més lluny. Primer tenien productes com drogueria i plàstic, com poals, o safes. Anaven a localitats com Piles, Benitatxell, Alcántara del Xúquer, Càrcer, Aielo de Rugat, Terrateig, Beniatjar i La Granja de la Costera, fins que va arribar un moment en el qual "no podia amb tot", explica. 

Va aprofitar la clientela que tenia per aquella zona i va obrir una tenda a Càrcer. "Vaig optar per les tendes, és molt més còmode", afig. A més, a Ontinyent va obrir tres: al carrer Dos de Maig 54, a Pare Fullana 11 i a Músic Casanova 16.

(En la imatge, amb el seu fill Miguel Enrique)

Els seus germans, Carlos i Isaías, es dediquen també al negoci, i tenen les seues pròpies tendes. El primer, principalment a la comarca de La Safor i, el segon, entre La Costera i la Vall d'Albaida. "Cadascú té tendes en una zona. Ens duem molt bé, però preferim separar els negocis", assenyala Miguel. 

Encara que considera que son pare va ser qui va iniciar tot, la marca 'El Ray' sí que va ser idea de Miguel. Explica que va agafar este nom d'un mot familiar que "encara que no hi sabem cert, tenim la teoria que a un rebesavi nostre li deien Raimundo. Com este nom era tan llarg, li deien 'Ray', i, al final, deien: el fill de Ray, el nét de Ray... I d'ahí es va quedar. Tenim eixa teoria", relata.

A Miguel li apassiona el tracte amb la gent. Comenta que el canvi en els hàbits de consum i els productes ha sigut molt gran en estes quatre dècades. En els inicis, la drogueria era un producte que es venia molt. Un "producte estrela" de l'època era la laca de la marca Nelly. Poc a poc, la drogueria i el plàstic no van ser suficients, i van haver d'ampliar productes. "Hi havia més competència, molta més, i vam decidir tindre més gènere". En l'actualitat inclouen altres productes com roba, mantes, llençols o alimentació. 

Miguel comenta que en els anys 90 va haver un gran canvi, amb l'arribada de les multinacionals i les grans superfícies, "una cosa que va fer molt de mal al xicotet comerç. És una llàstima que el mercat tradicional s'haja perdut, perquè el tracte de tu a tu el veig molt gelat. Per a mi, la majoria de clientes, són amigues". 

Quan se li pregunta sobre quin és el secret per a mantindre's, Miguel comenta que ha sigut "fer moltes hores" i no decaure. "Si traus números, haguera tancat més d'una vegada, com va fer la majoria. Quan, en lloc de guanyar 5, en guanyes 2, penses que és una ruïna, però jo mai he pensat això. Jo amb això disfrute. Soc molt afortunat. He treballat tota la vida en el que m'agrada, de cara a la gent. He vist que he guanyat 2, així m'he conformat: he vist que he pogut pagar a la gent, per tant, avant", relata Miguel. 

El seu fill, Miguel Enrique, de 40 anys, treballa en el negoci familiar, però la seua filla Lidia, de 35, és professora d'Educació Especial. Per a Miguel, el millor s'emporta de tots els anys treballats al front del negoci és que disfruta. "M'agrada estar de cara a la gent, parlar i assessorar-los, perquè quan els clients em demanen alguna cosa, els dic la veritat, tant per a bé com per a mal", afirma. Tanta és la passió pel seu treball, que Miguel, als seus 61 anys, no pensa en jubilar-se. "Si puc, seguiré treballant quan falte", conclou.