El cap de setmana del 31 de maig i l’1 de juny va concentrar els actes principals de la festa que cada any, des de fa més de cent vint anys, se celebra en honor a Sant Esteve, en Ontinyent. El dia de la vespra, dissabte 31 de maig, es va celebrar la tradicional cercavila, encapçalada per la llumenera major Tere Seguí Gramage, la pregonera Alba Seguí Tortosa i la Reina i Dames de les festes de 2025, que partint des de la parròquia de Sant Rafel va recorre els carrers del barri fins a arribar a l’esplanada ubicada davant el C.E.I.P. la Solana on es van disparar uns focs d’artifici per, a continuació, encendre la tradicional foguera que antigament s’encenia a les portes de l’ermita cada dia a boqueta de nit.
Com que, per raons de seguretat, no està permesa l’encesa de foc a l’ermita en fer-se fosc es van encendre uns potents focus per tal de recordar, a tots els veïns d’Ontinyent, que Sant Esteve està de festa.
La desfilada va continuar fins al pati de la parròquia on l’associació de llumeners va convidar als seus membres, familiars, amics i veïns del barri a la tradicional cacauà en la que van poder refrescar-se, per les altes temperatures que es van donar, compartir una estona de conversació en els amics i preparar-se pels actes del dia gran de la festa.
El diumenge 1 de juny, de bon matí, un important nombre de caminants es van reunir a la urbanització El Pilar per, després de prendre forces en un timonet acompanyat d’herbero, a les 7:30, iniciar la pujada a peu a l’ermita en romeria. És de ressaltar que, any rere any, augmenta la quantitat de festers que s’animen a pujar a peu. Una vegada a l’ermita es va celebrar la missa de campanya que, com és costum, va estar seguida de la benedicció del terme.
A continuació els quasi tres-cents cinquanta assistents van donar bon compte de l’esmorzar de germanor en les taules que els llumeners van preparar per a tots els assistents.
Després de reprendre forces i un temps per la conversació, va arribar el moment més esperat pels més menuts, les tradicionals cucanyes i les carreres de sacs que, des de fa moltíssims anys caracteritzen la nostra festa.
Una vegada acabats els actes i quan la forta calor ja apretava, superant els 35 o en un primer de juny, es van donar per finalitzats els actes i, en un tres i no res, es va desmuntar tota la infraestructura instal·lada per la festa i, com diu la dita... “Cada u en sa casa i Déu en la de tots”.