Nacho Valls Mollá: “És molt fàcil integrar-se al Canadà” - loclar

- Porte a Canadà un poc més de quatre anys. Abans, havia estat a la Xina sis anys. És a dir, fa ja 10 anys que vaig eixir d'Espanya. Inicialment, me'n vaig anar a la Xina per a un any, per a aprendre l'idioma, però vaig començar a treballar i vaig conéixer a la meua dona allí a la Xina, per la qual cosa l'estada es va allargar més del que jo pensava inicialment. Després de sis anys allí, vam decidir canviar i Canadà era un dels llocs que ens oferia poder tindre la residència permanent, després de passar per un procés de molts documents. Així que vam decidir deixar el treball a la Xina i vindre'ns ací sense haver de preocupar-nos de visats i coses d'eixes.

- Jo vaig estudiar Informàtica i al mateix temps també havia començat a estudiar un poc de xinés a Espanya. Volia anar un any per a millorar l'idioma i viatjar pel país, perquè sempre m'havia cridat l'atenció. Eixa va ser la idea d'anar per a un temps d'un any... però les coses van canviar.

- Vaig començar a treballar en Màrqueting digital, he fet alguna cosa de disseny web... però estic dedicat més al màrqueting digital des de fa 8 anys.

- En el cas de passar de la Xina al Canadà, com ací al Canadà la majoria de gent no és d'ací sinó que hi ha molts immigrants, quan vens al Canadà et trobes a gent procedent de molts països, escoltes molts idiomes diferents, pots provar tot tipus de menjar... Per això, va ser prou fàcil adaptar-se a aquest país, en el qual no et sents immigrant, sinó un més.

- Quan ens vam mudar a Canadà vam optar per Toronto, on vam estar fins a setembre de l'any passat, quan ens traslladem a Vancouver, és a dir, portem uns 9 mesos ací. Estàvem els dos treballant des de casa, perquè els nostres treballs els podem fer des de casa. Esta zona del Canadà té més naturalesa, ens agradava més perquè està prop de les muntanyes i de la mar. Va ser una decisió prou fàcil.

- Canadà té gent procedent de tot el món. És molt fàcil integrar-se. I en segon lloc, és un país molt gran, té molt a veure, té molts paisatges, una varietat cultural molt gran.

- És difícil explicar-ho perquè, igual que passa als Estats Units, ací molta gent no té el concepte d'Espanya i l'associen més a Sud-amèrica... Les persones que conec que han viatjat a Espanya totes destaquen que és dels millors llocs d'Europa, els agrada la platja, el menjar, el sol... Donat que el Canadà és molt fred... normalment busquen llocs amb sol, com el Carib; i si van a Europa, opten per Espanya, Itàlia, Grècia... En general, Espanya agrada molt.

- Crec que són països visualment similars, també quant a economia i negocis... però hi ha molta diferència entre els dos en altres aspectes, per exemple, en la regulació de les armes i en la sanitat, que ací al Canadà és pública. Ací la gent crec que és més amable i encara que els dos països tenen molta immigració, ací hi ha més acceptació a aquest fet. Diria que en termes socials i sanitaris sí que hi ha diferències. Si et vas a la zona francòfona, a Mont-real, Quebec... les similituds amb Europa encara són majors.

- Per la diferència horària és complicat. Ara estem a 9 hores de diferència respecte a Espanya... Entre setmana, quan acabe de treballar, a Espanya són ja les 2 o les 3 de la matinada... però parle amb els meus pares totes les setmanes, normalment per Skype. Quan estava a la Xina tornava a Ontinyent tots els estius. Amb la pandèmia ha sigut tot més complicat. La meua família enguany ve de visita i jo intentaré també anar... però tenim també família a la Xina per part de la meua dona...

- Estava més implantat que a Europa en general... De fet, la meua dona ja teletreballava abans de la pandèmia. Però en general, sí, ha ajudat al fet que moltes empreses siguen més flexibles perquè els seus empleats puguen treballar des de casa.

- La família i els amics. I també l'oratge. Ací hi ha platges però són diferents. El menjar, un poc també, encara que és cert que ací pots trobar de tot.

- No ho descartem, però ara de moment, no. Tenim els dos la nacionalitat canadenca, perquè com vam arribar amb el permís permanent, als tres anys pots sol·licitar-la, així que tenim els dues doble nacionalitat. No se sap el futur...

- El mercat de la vivenda a Vancouver està quasi al nivell de ciutats com Nova York, Los Angeles... I encara que els salaris són molt alts, el cost de la vida és car, especialment, l'habitatge. Ací hi ha hagut molta immigració, han arribat els últims anys moltes persones que van a les ciutats més grans, com Toronto, Vancouver... el que provoca una demanda molt alta.

- Sí, conec a espanyols que han vingut al Canadà sense titulació, que han començat a treballar de cambrers i que s'ha quedat i han acabat estudiant o treballant en llocs més qualificats. Ací, en aquest sentit, es comparteix eixa idea amb els Estats Units.

- Treballem des de casa, per la qual cosa els horaris són molt flexibles. No tinc un horari marcat... Mentre faça el meu treball, puc organitzar-me com vullga. Normalment, procurem treballar i a les vesprades eixir a caminar o fer rutes per la zona.