Les vicepresidentes Natàlia Enguix i Reme Mazzolari han exposat a Brussel·les la gestió de la Diputació de València després de la dana, en el marc de la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats 2025. Enguix i Mazzolari han insistit en la proposta que les diputacions provincials, com a governs intermedis, siguen "receptores directes dels Fons de Cohesió de la UE i puguen gestionar-los sense necessitat de la intermediació del Govern estatal". La reivindicació ja va ser exposada per les responsables provincials davant la presidenta del Comité de les Regions, Kata Tutto.
La Diputació ha acompanyat en tot moment als municipis afectats per la dana, participant activament tant en la resposta immediata davant l'emergència com en la fase més llarga i complexa, que és la reconstrucció. En esta línia d'acompanyament, la institució va estar present en el Parlament Europeu, al costat de les víctimes de la dana, per a exposar la delicada situació davant la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen. També allí es va posar de manifest "la necessitat d'agilitzar la tramitació de les ajudes per a ser més eficaços a l'hora d'invertir els recursos europeus on més falta fan, a través de la Diputació i els ajuntaments", ha recordat Enguix.
Natàlia Enguix i Reme Mazzolari han estat acompanyades a Brussel·les pel diputat de Fons Europeus i alcalde d'Alfafar, Juan Ramón Adsuara, i l'alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, que han participat junt amb les vicepresidentes en la ponència 'Resiliència local i governs intermedis enfront de les catàstrofes', en la qual han exposat el cas d'Alfafar com a exemple de reacció davant una tragèdia sense precedents, i el d'Ontinyent en convertir el barri de la Cantereria en un parc inundable que hui disfruten les veïnes i veïns del municipi, eliminant el risc per a les persones. "Les desgràcies poden succeir, però la clau està en convertir les crisis en oportunitats", ha apuntat Rodríguez.
El desafiament del canvi climàtic
La vicepresidenta segona de la Diputació i responsable d'Infraestructures, Reme Mazzolari, ha deixat clar que les danes “ja no són fenòmens excepcionals, sinó una mostra evident que el canvi climàtic és un desafiament seriós i real que forma part de les nostres vides”. La vicepresidenta, que ha destacat la importància de la col·laboració públic-privada per a fer front a les catàstrofes, ha puntualitzat que la resiliència “no és un concepte abstracte, sinó una pràctica molt necessària que combina la cooperació i la inversió pública”.
Per part seua, Natàlia Enguix ha instat a prendre “decisions valentes enfront del canvi climàtic, com vam fer a Ontinyent reubicant a 45 famílies per a evitar que estigueren en risc, guanyant una zona d'oci i convivència i un nou col·lector en condicions”. Respecte a la dana de 2024, “el més important en estos moments és que les administracions no s'obliden dels afectats i que hi haja justícia per a les víctimes, respostes per als familiars i recursos per a totes i tots els que encara patixen les terribles conseqüències de la riuada".
En eixe context, "institucions com la Diputació i els ajuntaments són fonamentals per la seua proximitat amb les persones i la capacitat de gestió que hem demostrat enfront de desastres, com la dana d'Ontinyent en 2019 o la del passat any que va afectar més d'un centenar de municipis valencians", ha assenyalat Enguix, qui ha insistit en oferir la Diputació com a ens canalitzador dels fons europeus.
La Cantereria d'Ontinyent
L'alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, ha sigut l'encarregat d'explicar a Brussel·les la regeneració del barri de la Cantereria d'Ontinyent, convertit hui en el parc inundable de les Mamàs Belgues, “una intervenció mediambiental i urbanística pionera per a protegir la ciutat enfront del canvi climàtic i les crescudes del riu Clariano”. "La clau és aprendre de situacions que ens mostren el perill per a evitar-lo en un futur", conclou Rodríguez. "Les obres són importants, però ho són encara més les decisions polítiques", afig Natàlia Enguix, primera tinent d'alcalde a Ontinyent.
Al setembre de 2019, una dana va obligar a desallotjar el barri, que per sort no va registrar víctimes mortals, però sí fortes pèrdues materials. Quatre mesos després, la borrasca Gloria va agreujar la vulnerabilitat de la zona, que es va tornar a evacuar per precaució. Davant el risc per a les persones, l'ajuntament va decidir comprar els habitatges i demolir les situades en àrees d'alt risc per a crear un parc inundable. En paraules de Jorge Rodríguez, “va ser un projecte reconegut per totes les administracions, que han acabat participant d'una inversió global pròxima als cinc milions d'euros, d'una inversió que pot salvar vides".
Per la seua banda, Natàlia Enguix ha destacat el paper clau de la Conselleria de Medi Ambient en la reconstrucció del col·lector general d’aigües, que travessava el riu Clariano i es va trencar durant la DANA. “Es va actuar amb rapidesa, construint un nou col·lector fora del llit del riu amb una inversió de 9 milions d’euros, executada per una empresa pública participada per la Diputació de València i Global Omnium”, ha explicat. Enguix ha subratllat que aquesta actuació “ha permés reduir un 60% el cànon de vessaments, passant de 132.000 euros anuals el 2021 a 52.000 euros en 2023, i ha millorat notablement la sostenibilitat del sistema”. A més, s’han instal·lat cinc aliviadors intel·ligents per a garantir la correcta evacuació de les aigües pluvials en cas de futurs episodis extrems.
“La DANA ens va obligar a prendre decisions valentes. Traslladar i reubicar 45 famílies no va ser fàcil, però era necessari. Convertírem una catàstrofe en una oportunitat per a protegir el futur d’Ontinyent”, ha conclòs.
Una Europa que mire al territori
Reme Mazzolari ha repassat les dramàtiques xifres d'una dana que va afectar més de 306.000 persones, moltes d'elles pertanyents a col·lectius vulnerables. "Lamentablement, 229 persones van perdre la vida, i tres seguixen desaparegudes, amb uns danys materials que van arribar a més de 1.500 quilòmetres de carreteres, 138.000 vehicles, 11.242 habitatges i 10.000 ascensors". En global, Mazzolari ha xifrat els danys "entre 17.800 i 18.000 milions d'euros, afectant greument el teixit empresarial i agrícola".
Mazzolari ha assenyalat que l'impacte de la dana "ha sigut transversal, des d'infraestructures fins a habitatges; des del sector agrícola fins a l'ocupació, amb més de 275.000 treballadors afectats i 64.000 empreses que van patir danys directes". Esta situació "exigix una resposta institucional coordinada, ràpida i eficaç", considera la titular provincial de Carreteres.
La responsable provincial ha posat en valor “la immediatesa amb la qual va actuar la Diputació davant l'emergència, mobilitzant 200 milions d'euros per a destinar-los a la neteja de garatges i soterranis, assistència tècnica, la restitució de ponts, carreteres i comunicacions danyades per la riuada, i un fons de contingència per a ajuntaments afectats”. “L'ajuda que hem prestat als municipis també ha servit per a restablir el servici d'aigua potable, arreglar depuradores i reposar material informàtic, entre altres actuacions", ha afegit.
La corporació provincial també ha exercit d'intermediària amb administracions superiors per a coordinar la resposta als municipis afectats, la qual cosa ha permés “la rehabilitació de més de 1.500 quilòmetres de carreteres, la posada en marxa d'un pla de reconstrucció d'habitatges, i una aportació de 1.000 milions d'euros en ajudes al sector agrícola i empresarial”. Esta resposta “ha sigut possible gràcies a la proximitat territorial de les diputacions, que ens permet conéixer de primera mà les necessitats dels municipis”.
En el procés de reconstrucció que continua en marxa, Reme Mazzolari no s'oblida del suport d'Europa. “Els fons europeus han sigut claus per a iniciar la reconstrucció. Per això, demanem que es reconega el paper dels governs intermedis en la gestió d'estos fons, perquè necessitem una Europa que mire al territori, que confie en les administracions locals i provincials i que ens dote de ferramentes per a construir resiliència enfront de futures crisis climàtiques”. Per a Mazzolari, “esta dramàtica experiència també ens ha deixat un aprenentatge, que forma part del concepte de resiliència que abordem en esta ponència, amb exemples molt clars com els d'Alfafar i Ontinyent”.
