“Ontinyent ha sigut una de les ciutats més castigades pel covid-19” - loclar

Natural de Xàtiva, Iván Santiago Arroyo porta 16 anys exercint l'especialitat de Pneumologia. Als seus 40 anys li ha tocat enfrontar-se a una “guerra”, en la qual ha lluitat per salvar la vida a pacients afectats per coronavirus, molts d'ells d'Ontinyent

- Hi ha hagut entorn a 150 casos de covid-19 ingressats. D'Ontinyent, va haver molts pacients. De fet, ens va cridar l'atenció que en cada guàrdia, ens arribaven en proporció molts casos d'Ontinyent. Si al dia entraven 8 casos, 5 eren d'Ontinyent, per exemple. Morts d'aquesta ciutat hi va haver 6, tots majors de 80 anys.

- Per a mi Ontinyent ha estat castigada, en proporció i comparant-la amb la resta de municipis del departament Xàtiva-Ontinyent, encara que després les dades indiquen que només hi ha hagut uns 41 casos confirmats. Crec que els companys de Primària han treballat molt bé i que potser no es van fer més PCR perquè no hi havia disponibles, o desconec els motius, però Ontinyent ha estat castigada, hi ha hagut molts casos. Una gran majoria de casos que baixaven al Alcanyís eren d'Ontinyent, i altres municipis com Bèlgida o l'Olleria, que també han sigut poblacions tocades.

- No, per a nosaltres tot això era una cosa desconeguda. Créiem que ens anàvem a enfrontar a una grip comuna i ens trobem que això era una grip molt més forta, de manera que afectava de forma molt important als pulmons, amb pneumònies molt greus, que porten als pacients a l'UCI en poques hores. No sols va hi haver afectacions pulmonars, sinó també a nivell intestinal, neurològic, a nivell cardíac, etc. Per posar un exemple, vaig tindre un cas en el qual el motiu de la consulta era una deterioració cognitiva brusca, i realment era una afectació pel coronavirus.

- Amb una sensació d'incertesa tremenda, i amb angoixa i por, perquè no sabíem al que ens enfrontàvem. D'alguna forma, vam deixar tot aparcat, i ens vam dedicar en cos i ànima a atendre eixes setmanes crítiques, de finals del mes de març i principis d'abril, a malalts de covid-19. Alhora continuem atenent de manera telefònica als pacients crònics.

- No, això no es pot dir en cap moment. Sí que podem dir que, amb els mitjans humans que tenim hem arribat a donar un servei com correspon, però que si la cosa haguera anat a més, sí que s'haguera desbordat. L'UCI va estar plena però en cap moment es va haver de rebutjar a pacients, ni han passat drames que en altres llocs sí han succeït.

- Ens hem portat la sorpresa que els pacients amb perfil pneumològic no són els que més han ingressat per covid-19, sinó amb perfil cardiovascular, i més homes que dones. Els pacients respiratoris, com es cuiden més, crec que han pres moltes més mesures de precaució i porten tractaments que pot ser que els hagen protegit, o si ho han desenvolupat ha sigut amb menor intensitat. Aquest és un concepte molt nou. En el referit a l'edat, la mitjana d'afectació ha sigut de 79 anys, i la mitjana de defunció entorn a 83-84 anys, aproximadament.

- El cas més difícil va ser el d'un pacient, d'uns 40 anys, al qual les PCR li eixien negatives i inicialment es pensava que no tenia coronavirus. En una època quasi de guerra, amb molta incertesa, créiem que eixa arma diagnòstica era or, i no era així. Malgrat eixir negatiu, el sentit comú em deia que amb un afectació tan greu com la que tenia, no era una pneumònia normal, era un covid-19. Posteriorment, el test serològic va confirmar que havia estat afectat per coronavirus.

Un altre cas, de complex tractament i que ens va fer dilucidar que aquesta malaltia no és una grip ni una pneumònia simple, sinó una malaltia complexa que afecta de manera dispersa a l'organisme, va ser el d'una dona, d'Ontinyent d'uns 60 anys. Va començar amb tos, i en pocs dies abruptament va tindre una reacció inflamatòria tremenda, desproporcionada. Ens va posar en escac a tots, i vam aplicar els nous tractaments, que s'havien aplicat en altres hospitals, però nosaltres mai, i va tindre èxit.

- No és cert que el virus estiga perdent virulència, nosaltres ens estem adaptant al virus i sobretot estem extremant les mesures: les mascaretes, la distància social i la rentada de mà, juntament amb el confinament, que ha sigut la mesura que ha evitat que moriren quasi mig milió de persones, i que hi haguera dos o tres milions d'afectats. Si tots universalment som capaços d'usar-les, segons la ciència, possiblement evitem un segon rebrot o que aquest siga molt més lleu.

- Hi ha una vacuna en assaig clínic a Oxford que està en fase 3, que prompte eixirà, i té resultats molt prometedors, i hi ha altres 10 vacunes que estan en primera línia, en fase 2. Pot tardar entre un any i any i mig, com a mínim, però hi haurà tractaments abans que vacunes efectives. Crec que hi haurà vacunes però que no tindran una efectivitat al 100%, però fins que arribem a la perfecció de la vacuna tardarà temps. També dir que la ciència va avançant a un nivell exponencial.