L’Ajuntament d’Ontinyent ha iniciat la tramitació d’una modificació puntual del Pla General de la ciutat amb l’objectiu d’actualitzar la normativa municipal i adaptar-la a noves formes d’habitar, com ara les residències d’estudiants i els habitatges col·laboratius o compartits, amb la vista posada en l’impacte que tindrà en la ciutat l’arribada de la Facultat de Veterinària. El ple de l’ajuntament aprovava aquest dijous el dictamen per a sotmetre a informació pública esta modificació puntual, la número 26 del Pla General ontinyentí, que arriba després d’haver obtingut la necessària resolució ambiental favorable el passat 16 d’octubre de 2025.

Aquesta actualització respon a la necessitat d’ajustar el planejament vigent (aprovat fa més de vint anys) a una realitat social que ha evolucionat en aquest temps. En aquest sentit, el regidor de Territori, Óscar Borrell ha destacat que “fa dues dècades, fórmules com el cohabitatge tenien un caràcter residual; hui són una realitat creixent que necessita una regulació, així com també les residències universitàries, i més a una ciutat amb un Campus propi que no para de crèixer i que fins i tot va a incorporar una nova facultat”. 

Borrell ha remarcat que la modificació “no incrementa l’edificabilitat global ni l’aprofitament urbanístic del sòl urbà, sinó que ordena millor els usos i millora els estàndards dotacionals”, alhora que permet donar resposta a futures inversions estratègiques per a la ciutat, com precisament la construcció de la futura Facultat de Veterinària, amb una inversió prevista de 75 milions d’euros. La modificació concreta els criteris en tretze articles que aborden aspectes com els usos generals i terciaris, els usos dotacionals, els paràmetres urbanístics, aparcaments, reculades, segregacions i condicions d’ús.

Pel que fa a les residències d’estudiants, la nova regulació s’adapta a la Llei 3/2023 de la Generalitat Valenciana sobre habitatges col·laboratius i compartits. S’estableix una capacitat mínima de 20 estudiants, amb habitacions dobles de, com a mínim, 14 m2, i l’obligació de disposar d’espais comuns a raó de 2,5 m2 per estudiant, destinats a sala d’estudi, sala d’estar, biblioteca o zones de jocs. El regidor explica que “el que busquem és garantir unes condicions dignes i de qualitat, tant en els espais privats com en els comuns, ja que és important assegurar que es desenvolupen amb criteris d’habitabilitat i confort”, afegia.

Altre dels punts destacats és la regulació detallada dels habitatges en planta baixa, un àmbit que fins ara no comptava amb una normativa específica en el PG. La nova ordenació fixa condicions concretes com una façana mínima, possibilitat d’edificació en la profunditat de la parcel·la respectant els patis interiors i garantint una adequada il·luminació i ventilació, accés directe des de l’espai públic, un màxim de cinc habitacions per habitatge, una superfície màxima construïda de 150 m2 i una mínima de 45 m2. Segons el regidor de Territori, “establim un marc que assegura habitatges en planta baixa amb estàndards òptims d’habitabilitat i de confort per a les persones”, concloïa el regidor.