"Ontinyent necessita un bon pla estratègic on concentrar els diners” - loclar

- Era l’hora de canviar la Junta, ja que els estatuts així ho diuen. Algú havia de fer-se càrrec i em van proposar fer-me càrrec de la presidència, i després de 30 anys de professió i de vore coses que es poden millorar, vaig pensar en ser protagonista i sentir eixa responsabilitat de millorar el que puga. Els companys em van mostrar el suport i vaig acceptar.

- Açò són coses que sempre s’han de pensar perquè necessita una dedicació i has de tindre uns objectius que, a pesar que hages estat preparan-te tota la vida, al final has de ficar negre sobre blanc i tractar que els teus companys els compartisquen i fer-los realitat.

- Pel meu cap no passava. Pense que hi ha moments als que la gent més major que està des de l’inici ha de deixar pas, però com la gent més jove no fa eixe pas endavant, ja li arribarà el moment, pel que no queda més remei que acceptar.

-Els integrants som Francisco Galiana com a president, Alberto Bonastre com a secretari, Daniel Sevilla com a tresorer i Baldo Molinero com a vocal.

- Els grans objectius marcats són tres. El primer el vaig dir ja al moment de presentar-me a president, pense que després de quasi 30 anys des de la creació de la junta, hi ha que donar més protagonisme a la gent jove, que arriba amb noves inquietuts i formes de treballar, ja que la nova carrera d’arquitectura dóna pas a diversos treballs. És per això que pense que hi ha que modernitzar i actualitzar els estatuts per fer-ho possible. Hi ha que adaptar-los per millorar aspectes que fa 30 anys no es comentaven, aspectes com la igualtat de gènere o la sostenibilitat, i tot això hauríem d’anclar-ho a l’Associació per adaptar-nos al moment històric que estem vivint.

El segon dels objectius és el de fer canviar a la societat la percepció del treball d’arquitecte. Pensen que som una despesa i no una inversió. Nosaltres volem fer-los saber que no som sols les quatre ratlles al paper sinó que fem molt més. Necessitem que sàpien que no sols fem 4 papers perquè l’Ajuntament dóne la llicència. Volem arribar als nostres clients de manera directa, ja que moltes vegades venen amb feines que no són directament del client, són constructors que han de passar igualment per ací, per això demanem que si necessiten un projecte o assesorament per vendre immobles, els podem ajudar, ja que som la persona indicada. Moltes vegades la gent compra vivendes de segona mà sense preguntar, i acaben pagant-ho. El segon dels objectius és el de fer que la gent sàpia que els arquItectes som gent de confiança.

El tercer dels objectius és el de fer-se valdre i tindre veu a les administracions locals. Pensem que en tots estos anys no hem sabut fer-ho. A Ontinyent tenim fòrums de debat que ja voldrien ciutats molt més grans que Ontinyent. Comptem amb la ‘mesa’ de territori, que seria un fòrum fantàstic per a proposar coses sobre el futur i proposar prioritats d’actuació, i l’Ajuntament està gastant-la més com a taula d’informació que de debat. La idea és participar des de l’inici en aquest tipus de qüestions urbanístiques que transcendeixen legislatures, que hauríen de requerir un consens social o polític. Volem també millorar les relacions amb l’Ajuntament, clar.

- Jo pense que a Ontinyent no és necessari cap projecte emblemàtic. El que necessita la ciutat és un bon pla estratègic on concentrar els diners. En plans com l’ARRUR o el centre històric estan concentrant-se molts diners, però ho fan de manera dispersa. Si rehabilites una casa sí i 50 no el resultat no es veu. L’administració ha de potenciar i tirar endavant un projecte que dinamitze el que hi ha, que interesse viure, invertir o tindre un negoci en eixa zona. També som conscients que ni l’entorn social, econòmic ni polític ajuden a estes coses. Convé tindre molt clar on col·locar els diners i ser conscients de com funcionar.

- La realitat és que l’Ajuntament tira mà dels arquitectes d’Ontinyent per fer algunes coses, però no ens deixa treballar a les que considera que està fora de la nostra capacitació, fet que nosaltres posem en dubte. Ens ho posa molt difícil, ja que els plecs de condicions per a les contractacions són inasumibles per als arquitectes locals, que som els que coneguem la ciutat, la gent i la problemàtica. El que això provoca és que, per exemple, de la junta jo siga l’únic que té el despatx a Ontinyent, els demés el tenen fora. Al final quan algú necessite un arquitecte deurà anar-se’n fóra, ja que si ací no ens donen les oportunitats, les buscarem a altres llocs. A Ontinyent sols ens donen algunes demolicions per risc o xicotetes rehabilitacions, però dels grans projectes estem fora des del plec de condicions.

- Els indicadors demogràfics diuen que Ontinyent està perdent població i seguirà perdent-la, no sé la velocitat, però ho farà. Amb la crisi van ser els immigrants els primers que van deixar la ciutat, però ara són els estudiants els que ixen fora i ja no tornen, i són més dels que pensem. Si no tornen no faran família a Ontinyent, pel que la població va a menys i la localitat no necessita tanta vivenda, pel que el sector passa per reconvertir-se a rehabilitacions i sobretot els lloguers, que les promocions futures hauran de valorar si eixe ha de ser el nítxol de mercat, ja que la gent vol comprar barat, fet que anirà reduint els salaris i al final els bancs no donaran crèdits per comprar vivendes noves, pel que el mercat del lloguer és el que va en alça. Té les seues complicacions, però hem d’anar adaptant-nos.

- L’anterior crisi ens va fer molt de mal. Van caure els preus dels honoraris dels arquitectes i ja no els hem pogut recuperar. Hi ha molts arquitectes i molt poca feina i damunt ara ha parat la producció xinesa i el turisme està frenant-se. Eixa cadena anirà frenant també al sector immobiliari i de la construcció. No sabem la gravetat que tindrà, però som conscients que tot està canviant, inclosa la nostra feina. Jo pense que els que més la notaran seran els que estan en un moment de canvi, ja que aquells que ja s’han adaptat no ho viuran tan durament. Els més majors som els que ho tenim més complicat, ja que no hem parat de reconvertir-nos, del paper hem passat al primer ordenador, després al d’ara. També les normatives han anat canviant i ja no valen per a res, s’han multiplicat. Tot va tan ràpid que no ens dóna temps a actualitzar-nos.