Ontinyent va situar a les persones en el centre del seu model de ciutat de futur en un espai de debat i reflexió col·lectiva celebrat ahir a la Sala Gomis. L'acte va reunir a ontinyentins de diversos àmbits, com Carlos Revert, músic i fisioterapeuta; Marina Gironés, experta en màrqueting digital; Miguel Lurbel i Núria Pomar, empresaris; Carlos Salvador, professor universitari; Sílvia Pàrraga, arquitecta; Fina Úbeda, ex treballadora del sector tèxtil jubilada; o Isaak Gracia, actor. Tots ells van coincidir que, davant els reptes futurs d'Ontinyent, les persones han de situar-se en el centre de les polítiques públiques.

En l'àmbit cultural, Revert i Gracia van subratllar l'ampliació de l'oferta en els últims anys; no obstant això, consideren que encara és necessari “donar majors facilitats a la ciutadania” i reflexionar sobre com atraure al públic jove a estos espais. Precisament en este aspecte va incidir Revert, qui va destacar que “el potencial està a arribar a tot tipus de públic”, però especialment “als més jóvens”.

D'altra banda, i en relació amb la població juvenil, Salvador —gràcies al seu contacte directe amb l'àmbit universitari— va explicar que dos dels principals reptes als quals s'enfronta Ontinyent en la franja d'edat de 18 a 23 anys són l'accés a la vivenda, a causa de l'elevat preu del lloguer, i l'escassetat d'espais d'oci. Així mateix, va coincidir amb la seua companya Pàrraga a posar en valor les borses d'aparcament existents a la ciutat, ja que Ontinyent oferix una àmplia gamma de servicis sense necessitat d'utilitzar el cotxe i, en paraules de l'arquitecta, constituïx “un exemple perfecte de ciutat de 15 minuts”. En esta línia, Pàrraga va valorar positivament les polítiques executades en els últims anys per a avançar cap a un model urbà més sostenible, encara que va assenyalar que és necessari aprofundir encara més en estes iniciatives per a aconseguir que “l'espai públic siga més agradable per a la ciutadania”.

D'igual forma es va expressar Pomar, qui va destacar especialment la imatge “renovada, moderna i amb una visió clara d'un futur sostenible” que projecta Ontinyent. Una ciutat que, segons la pròpia Pomar i també els seus companys Gracia i Gironés, oferix una alta qualitat de vida i una sòlida xarxa social i familiar, exemplificada en el seu comerç local. Precisament, este últim aspecte va ser defés amb èmfasi per Gràcia i Gironés, els qui van coincidir que “cal protegir el comerç de proximitat, coste el que coste”.

Finalment, Úbeda va agrair l'àmplia oferta d'activitats impulsada per l'Ajuntament d'Ontinyent i va afirmar sentir-se “realitzada i activa, ja que existixen moltes oportunitats”. Per part seua, Lurbe va posar el focus en les empreses “que encara fabriquen ací, de proximitat i de quilòmetre zero”, al mateix temps que va subratllar la labor d'Ontinyent en la formació de persones que puguen incorporar-se al sector tèxtil, ja que, tot i totes les innovacions tecnològiques, el treball no és el mateix sense eixa dimensió humana.

Així mateix, Jorge Rodríguez, alcalde d'Ontinyent, va assenyalar que algunes de les qüestions abordades durant el debat són de caràcter “endèmic”, encara que va reconéixer que “hi ha unes altres que s'estan fent i que, potser, no s'estan comunicant adequadament”. En este sentit, va subratllar la importància d'aprofitar este tipus de fòrums per a traçar un pla estratègic per a la ciutat, ja que “tot és millorable”. No obstant això, va destacar que Ontinyent partix d'un elevat nivell de fidelitat residencial, un factor que, segons va afirmar, ha de servir per a “mirar a llarg termini i projectar la ciutat que volem en el futur”.