Ontinyent viu la seua primera Entrada com Festa Internacional - loclar

Ontinyent ha viscut divendres 22 d’agost una Entrada de Moros i Cristians inoblidable, la primera des que les festes han sigut reconegudes amb la declaració d’Interés Turístic Internacional. Tot i registrar-se una inesperada i forta tempesta amb granís poques hores abans de l’Entrada, l’acte es va desenvolupar amb normalitat, amb tota la seua intensitat i reunint milers de participants i espectadors en una de les nits més esperades de l’any. Un espectacle que s’allargava des de les 18:00 hores, hora de l’inici de la desfilada cristiana, fins passades les 3:00 hores a la fi de l’Entrada Mora.

Milers de persones, entre entre festers i festers de les 24 comparses, bandes de música i músics, ballets, extres o equip d'assistència a les carrosses i espectacles, participaven en una intensa desfilada que recorria les avingudes Almaig i Daniel Gil. L’alcalde de la ciutat, Jorge Rodríguez, acompanyat per la vicepresidenta de la Diputació de València i 1ª tinent d’alcalde Natàlia Enguix, i els regidors i regidores de la corporació, actuava com amfitrió en la tribuna d’autoritats per a les personalitats polítiques de les diferents administracions que acudien a gaudir de l’acte, entre les quals es trobaven la Ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, la Vicepresidenta de la Generalitat i Consellera de Serveis Socials, Susana Camarero o el President de la Diputació de València Vicent Mompó. L’entrada va estar retransmesa en directe per la tv pública valenciana À Punt, i es pot revisualitzar a través de la  seua web.

L’Entrada començava amb el boato de la comparsa Bucaneros, encarregada enguany de la capitania cristiana. La proposta va transportar Ontinyent al segle XVII, quan una epidèmia de pesta va afectar la ciutat i una creu amagada a Panamà seria l’element redemptor. S’escenificaren imatges de gran impacte visual com les guadanyes i els genets de l’Apocalipsi, la travessia marina representada pel ballet Masters, i la selva amb les seues formes salvatges de la mà del ballet Ópera. Un moment destacat era la recreació de la batalla entre Bucaneros i Berberiscos, amb una posada en escena de coreografies i una carrossa en forma de vaixell. El retorn victoriós quedava simbolitzat en una porta oberta i una carrossa amb el Campanar de la Vila, pas previ a l’aparició del capità cristià, Javier Ureña Beneyto, escoltat per la seua esposa, Loli del Amo, i amb la presència dels seus tres fills, César, Mario i Javier.

Pel que fa a l’ambaixada cristiana, la comparsa Fontanos evocava la història del nom d’Ontinyent, des dels seus primers vestigis visigòtics fins a la declaració oficial de 1982. A través d’un recorregut històric i simbòlic, es mostraren les etapes visigoda, musulmana i cristiana, amb espectacles com la llegenda del gegant de gel del riu Clariano, la fortalesa islàmica representada per les covetes dels Moros, i la conquesta de la ciutat per Jaume I. Un ballet d’Iván Gómez escenificava la llegenda de Sant Jordi i el retorn de la corona. L’ambaixada es completava amb l’escolta de la Gamba Salá i l’entrada de l’ambaixador cristià Enrique Montesinos i el banderer Ximo Revert.

L’Entrada Mora arrancava amb la capitania dels Moros Berberiscos, que aquest any s’inspirava en Barbaria i en la conxa de cauri, utilitzada com a moneda en temps ancestrals. El capità, Sisco Beneyto, en el paper d’Hizzir Bin Yakubm, apareixia acompanyat per la seua mà dreta, Sayyida al Hurra, i escortes amb maquillatges de gran espectacularitat. Des de torres de vigilància fins a escenes de batalla amb guàrdies i guerreres, la desfilada combinava l’exotisme amb la força escènica de ballets com la “Dansa del mar i la tempesta” de Masters o “El poder del cauri” d’Ópera. Una cova daurada simbolitzava el tresor acumulat en les incursions, abans de l’entrada del capità i la seua favorita, envoltats d’escortes i soldats.

La desfilada es tancava amb l’ambaixada mora, a càrrec enguany de la comparsa Kábilas. En ella, els personatges Khaymy al-Tartuši Atarfe i Rubirt ibn Bilda, representats per l’ambaixador Santiago Tortosa i el banderer Roberto Belda, eren cridats pel rei Abdalá per a conquerir nous territoris. 

L’escenografia combinava la força de les tropes enemigues amb el contrast amb una llacuna on una xiqueta vestida de blanc mostrava el camí de la pau mitjançant la paraula, destacant també el ballet de masters “Sara Noor”, amb música composada per Saül Gómez per a l’ocasió. Santiago Tortosa y Roberto Belda, que desfilaven per separat, comptaven amb la participació dels seus fills, Roberto Belda Reig, Teresa Belda Reig, Blanca Tortosa Valiente y Lola Tortosa Valiente.