Pablo Sanchis: "Ha sigut un regal que m'hagen enviat a Ontinyent” - loclar

- Comença amb els meus pares, hem estat sempre vinculats a la parròquia del Carmen de Xàtiva. Amb 16 anys, en acabar 4t d'ESO, era responsable del grup de xiquets d'aquesta parròquia; havia guanyat un premi extraordinari de la Fundació per a la Qualitat de l'Ensenyament i estava començant a eixir amb una xica. Aparentment ho tenia tot, però eixe estiu, em vaig donar compte que per a tots era una persona amb èxit però que en el fons jo em sentia molt buit. Va ser quan vaig començar una recerca molt forta del Senyor,  que em va portar a un convent en La Aguilera (Burgos). Em va marcar trobar-me amb 180 monges, la majoria joves, que havien entregat la seua vida al Senyor i que tenien una alegria que jo no havia vist en cap lloc. I jo vaig voler tindre eixa alegria. 

- Vaig acabar el Batxillerat Científic, i durant el primer curs vaig començar a acudir a tot el relacionat amb el Senyor. El que realment em va marcar va ser, en la beatificació del Papa Juan Pablo II, llegir una frase seua: ‘No tingueu por, obriu de bat a bat les portes a Jesucrist’. Em vaig adonar que no aconseguia eixa alegria perquè tenia moltíssima por d'equivocar-me en la vida. Vaig veure que el Senyor m'estava mostrant el camí, que era entrar en el Seminari. Encara que la meua idea per eixe temps era casar-me i estudiar Matemàtiques o Magisteri, vaig anar veient com el meu cor vibrava amb la vocació sacerdotal. En 2012 vaig entrar en el Seminari Major de València per a estudiar Teologia i després vaig cursar un Màster en Teologia Bíblica.

- Estic molt content, l'acollida de la gent ha sigut molt bona. Per a mi ha sigut un regal que m'hagen enviat ací i amb el rector, don Rafael Sala. 

- L'obertura de l'Església a tots, també al col·lectiu immigrant, que sàpia que tenim les portes obertes. El territori de la parròquia són unes 18.000 persones i en les activitats parroquials participen unes 3.000. 

A més, també m'agradaria oferir acompanyament personal i formació als joves de 18 a 30 anys, on hem detectat que existix un buit en este sentit, i a totes les persones que el necessiten. 

- Pot ser un punt a favor, ja que el llenguatge i els coneixements del que passa en el món són més semblants. Els nous canvis socials són una realitat; l'Evangeli no canvia però sí la manera de transmetre'l. No obstant, això no significa que un capellà jove siga millor que un de més edat. A l'inrevés, perquè l'experiència dels anys fa saber afrontar les situacions molt millor. Jo tot ho consulte amb don Rafael. Pense que la combinació d'un capellà jove amb un rector amb experiència és un privilegi. 

- Jo he descobert a l'Església la vertadera llibertat. Se'ns ven molt en esta societat el ser lliures i et dones compte que quan vius com el corrent, acabes sent esclau de moltes coses: de la imatge, del consum, de drogues, sexe, alcohol, festa, etc. Aquesta societat és com moltes bombolles de sabó amb llums, que quan et dones compte, han explotat. Després de la borratxera ve la ressaca, continues estant sol, et sents buit. He experimentat que Déu no ve a llevar-te les coses bones de la vida, sinó que te les fa vore d'una manera completament diferent. Jo als joves els diria que no es deixen portar pels mitjans de comunicació i les xarxes socials, sinó que busquen la veritat per ells mateixos. 

- Que qui necessite qualsevol cosa de la parròquia que no dubte a buscar-ho. L'Església està al servei de tots en qualsevol necessitat, material, espiritual, psicològica, personal...Un missatge no sols per als que ja estan en aquesta Església, sinó per al que viuen en estes barri i en esta ciutat.