De ser una persona esportista, que menjava de tot i que gaudia de poder menjar una tomaca en el bancal familiar, a veure reduïda la seua dieta a carn i peix a la planxa, lactis i ous. Això és el que li ha ocorregut a l'ontinyentina Vanessa Ferri López, qui fa uns mesos va posar nom i cognom a una al·lèrgia que els últims anys ha anat a més: és al·lèrgica a la LTP, proteïnes transportadores de lípids. Aquesta proteïna forma part d'un grup de proteïnes de defensa del regne animal. Concretament, són les proteïnes que les plantes utilitzen com a sistema de protecció enfront de patògens i plagues.
Vanessa explica que fins als 18 anys feia una vida completament normal i menjava de tot. A eixa edat, va patir el seu primer episodi seriós: arítmies, inflor, ofec... Ací va començar un calvari que s'ha anat aguditzant cada dia més. Després de moltes proves al·lèrgiques, va aconseguir que li realitzaren en La Fe una prova que va ser la que va donar el seu diagnòstic exacte: al·lèrgica a la LTP. Com a conseqüència, no pot menjar cap mena de fruita i verdura ni tampoc fruita seca. A més, explica, molts medicaments causen una reacció creuada, per la qual cosa tampoc els pot consumir i fins i tot també ha de vigilar la composició dels cosmètics.
Una al·lèrgia d'aquest tipus, explica Vanessa, “condiciona tot” en el dia a dia, ja que el fer la compra per a ella s'ha transformat en una constant comprovació dels ingredients dels productes que vol comprar. En aquest sentit, tant ella com la resta de persones al·lèrgiques, que comparteixen els seus problemes en grups de Facebook i en dues associacions, demanen que es millore l'etiquetatge dels productes, per a aportar la major informació possible. Si escau, davant el dubte, directament l'opció més segura és no adquirir el producte. 
Encara que en cada persona l'afectació pot ser d'una manera diferent, al seu cas, fa sis mesos va menjar peix arrebossat, la qual cosa li va provocar una forta reacció al·lèrgica a nivell digestiu. El resultat de les noves proves va ampliar la llarga llista de productes que no pot menjar: el pa ni res que porte cereals, cosa que tira molt de menys.
Tot això porta a unes rutines diàries molt estrictes, com, per exemple, quan a casa algú de la família talla una tomaca amb un ganivet, tant aquest utensili com la taula sobre la qual l'haja tallat deu ser llavat immediatament per a no portar a la confusió i que ella ho utilitze… O quan prepara el menjar a casa per a la resta de família, ha d'utilitzar guants per a no tocar les fruites ni verdures, i en el cas de la ceba, utilitzar una màscara.
A tot això, s'afig que és un tipus d'al·lèrgia en la qual s'ha observat que la realització d'exercici físic intens, el consum d'alcohol o la presa d'antiinflamatoris actuen com a coadjuvants. 
Vanessa s'ha animat a explicar públicament el seu cas perquè vol demanar, tant per a ella com per a la resta de persones afectades, una major conscienciació social, així com un major compromís polític i sanitari a investigar per a trobar una vacuna o tractament a aquesta malaltia. En el seu cas, han sigut diverses les ocasions en les quals ha acabat a l'hospital com conseqüència d'aquesta al·lèrgia. En una d'elles, va advertir al restaurant on menjava que la carn que havia demanat devia simplement estar cuinada a la planxa. Quan va començar a notar els efectes de l'al·lèrgia, va preguntar i li van reconéixer que, al costat de la carn, que prèviament havia sigut macerada, havien cuit unes carxofes. Vanessa vol conscienciar que el patir una al·lèrgia no és simplement passar una mala estona en forma de faves en la cara, irritació d'ulls o alguna afectació més, sinó que en casos com el d'ella i la resta de pacients amb aquest tipus d'al·lèrgia, els pot costar la vida.
Actualment, poden ser a Espanya entre 1.000 i 2.000 afectats, cosa que fa que no hi haja cap programa d'investigació i que a vegades, denúncia, ni els propis facultatius tinguen clar com tractar-los, atés que alguns medicaments són adjuvants i no poden ser-los administrats. Actualment, ella està sent tractada amb una vacuna que, malgrat portar 10 anys, encara està en fase experimental. A la incertesa de no saber si serà realment efectiva s'uneix l'alt cost del medicament.
Mentre la investigació no avanc, ella i la resta de pacients amb aquest tipus d'al·lèrgia han de conviure amb el problema, amb un tractament d'adrenalina sempre en la bossa preparada per a un cas d'urgència.