Raquel Navarro: "Em quede amb ganes de seguir coneixent món" (Ontinyentins pel món) - loclar

- És una experiència que sempre m'havia cridat l'atenció; tinc cosins que ho han fet, i sempre he escoltat parlar molt bé de l’Erasmus, per això no m'ho podia perdre. També, per vore món, conéixer gent de fora, eixir de casa, viure una vida diferent de la que tenia ací...

- Jo vaig triar Itàlia perquè era el que més s'adaptava al que tenia. Ací em demanaven un mínim d'italià i vaig haver d'estudiar-lo abans d'anar-me'n, i vaig vindre sabent el bàsic. Em van donar l'opció de fer els exàmens en anglés o italià, però vaig triar l'italià perquè crec que l'anglés en qualsevol moment puc ficar-me a aprendre’l'. Costa, però poc a poc vas adaptant-te. Des que vaig arribar fins ara he millorat molt l'italià.

- Crec que l'idioma, i el fet d'estar soles, perquè vaig vindre sense conéixer ningú, i el moment de vore'm sense ningú, es va fer complicat. A dia de hui, he conegut molta gent, tinc amics... Però quan vaig arribar, vore'm soles ací va ser complicat.

- Estic prou contenta. El resultat ha sigut bo. Això que diuen que si te'n vas d'Erasmus t'ho regalen, és mentida, al menys en la meua universitat no ha sigut així. A més, casualment, en España estudie Periodisme i esta universitat no té el grau com a tal, sinó alguna cosa pareguda que s'anomena 'Psicologia social de la Comunicació' més o menys. No està sent exactament la meua carrera, i ha sigut complicat per eixa part, però ho he tret. Parles amb els professors i quan els dius que eres Erasmus, tenen comprensió, però no regalen res.

- Visc en un edifici d'apartament on quasi tots són estudiants de fora, i hi ha pocs italians. En el meu pis som ara mateixa 15 persones, i vivim en un pis gran, amb gent de tot el món, belgues, holandesos, turcs, etc. En el meu pis sóc l'única espanyola, però en el pis de baix viuen un muntó d'espanyols. La convivència és molt bona, està tot adaptat, hi ha quatre o cinc neveres, tinc la meua pròpia habitació... És com una residència, però sense recepció.

- Sí, vaig decidir que me n'anava a principis del segon curs, i ara estic en tercer. Quasi un any abans de vindre ja estava firmant papers, però no vaig realitzar més tràmits del normal ni res amb motiu de la pandèmia.

- Partint de la base que estic d'Erasmus i estic vivint com una realitat paral·lela, el que més m'agrada és que cada dia em passen coses noves i és totalment diferent. Coneixes gent nova tots els dies, etc. 

- El que menys m'agrada és que no tinc la comoditat d'estar a casa. En Espanya, entresetmana tampoc estic en casa, però és tot fàcil. Vas al supermercat i entens a la perfecció el que et diu el caixer, o vas a recollir un paquet i ho entens tot... Si tens un problema és fàcil de resoldre. Ací és tot diferent, per a les coses bones i roïnes. Coneixes coses noves, però els problemes també són més grans.

- No tinc cap com a tal, però estic viatjant molt per tota Itàlia i la resta d'Europa. He estat a Cerdenya, Cinque Terre, La Toscana, Nàpols, Romania, Alemanya, Croàcia, Eslovènia, etc. 

- Hi ha molts estereotips d'Itàlia, com que tot és pizza, pasta, gelats... I és veritat, i m'agrada. A més, crec que són pareguts als espanyols i que els italiano són prou oberts, molt simpàtics i que tenen bon caràcter. No tinc queixa d'ells. A més, els italians amb els quals he parlat tenen bona visió dels espanyols també. 

- He anat prou voltes. Un cap de setmana en novembre, en Nadal, en març i dins de dos o tres setmanes torne també, perquè he de fer un examen. 

- M'agradaria seguir estudiant en llocs diferents, però la carrera crec que el millor és acabar-la a casa. Encara que sí em quede amb ganes de seguir coneixent món, perquè, en contrast amb el que passa ací, que cada dia és nou i el ritme és frenètic, les primeres voltes que tornava a casa, a Ontinyent, estava tot igual, res havia canviat, i clar, em vaig adonar que el que estic vivant és totalment diferent al que viuria a Ontinyent.