Raúl Martí: "L'acolliment ha sigut molt bo per part de la gent" - loclar

- Castelló de Rugat és el poble gran, els altres dos són més xicotets, i són pobles que són completament diferents l'u de l'altre. Han sigut 9 anys de treball, esforç i dedicació a cada una de les parròquies i cada una completament diferent. 

- El poc temps que jo porte ací, sí que és veritat que tinc una parròquia més gran i un poble més gran. Tingues en compte que jo passe de pobles xicotets, que el més gran era Castelló amb 2.400 habitants, a un Ontinyent amb 40.000 habitants, un poble molt més gran on la meua parròquia no és l'única. Jo estic al costat de 3 parròquies més. Estic en una parròquia de referència, que és la Real Parròquia de Sant Carles d'Ontinyent, però no soc diguem l'únic sacerdot. Hi ha 3 sacerdots més. Llavors, el canvi és eixe.

- Porte 9 dies, l'acolliment ha sigut molt bo per part de la gent, crec que tenen ganes, veig que tenen ganes de treballar i d'implicar-se amb la parròquia que això és el que jo vull també. Treballar en comunitat parroquial, treballar en parròquia i, sobretot, que la gent s'implique en el que és la parròquia, la comunitat cristiana. 

- Vaig coincidir en el seminari amb Antonio Ferrando. Si no m'equivoque, ell anava quatre cursos davant de mi. Tenim molt bona relació i hem estat en el mateix arxiprestat anteriorment perquè ell estava a Albaida i jo a Castelló de Rugat que és el mateix arxiprestat. Llavors, allí ja teníem molt bona relació i ara passem a ser una altra vegada del mateix arxiprestat ací, a Ontinyent. Continua havent-hi la mateixa bona relació i unió entre els dos. Quan hi ha un canvi d'un sacerdot a un altre, es compta, més o menys, tot el que hi ha en la parròquia, encara que això no s'experimenta fins que vaja passant el temps. 

- En la meua entrada estaven convidats totes les associacions que hi ha vinculades ací a la parròquia com són la Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia, juntament amb les associacions dels Llumeners i dels Anderos. Estos són els que estan vinculats a la parròquia i a les festes de Moros i Cristians i que estaven convidats. Vaig tindre un primer contacte el dia de la meua entrada i pròximament tindré més reunions amb ells i amb tots els altres grups. 

- La presa de possessió d'un sacerdot és una celebració molt bonica i una miqueta especial on, per norma general, presidix el vicari episcopal. L'acolliment va ser molt bo, la gent tenia ganes de sacerdot i tenen ganes de treballar. Jo els vaig dir en les meues primeres paraules que no anava, que no venia ací a ser més que ells. És a dir, ni estar per damunt ni ser jo el protagonista. Jo vinc a acompanyar-los en la fe, jo vull ser un més, un cristià més i, per a ells, el sacerdot. Però també necessite d'ells, que s'impliquen i que es comprometen per a fer de Sant Carles una comunitat cristiana on a poc a poc, no de seguida, anem sent una comunitat que anem transmetent la fe, eixa fe cristiana. No és qüestió d'un mes ni d'un any, sinó que, a poc a poc, anem caminant tots junts. 

- En tindre Sant Carles un capellà independent, i no tindre tant de treball, perquè ja no és Santa María i Sant Carles, ja que Santa María porta moltes més ermites, llavors, jo puc perfectament ocupar-me de la parròquia i de l'ermita de Santa Ana. Del meu depén tot el que és això del Crist. Es quedarà la missa dels diumenges a les 9 del matí i a les 11 ací en Sant Carles. 

- De moment seguirà tot com l'any passat. Farem un tridu, com es va fer l'anterior any, i ja veurem.

- Són unes festes que m'agraden perquè al meu poble, que és el poble del costat, Agullent, la de Moros i Cristians és la festa gran. Jo he nascut, des de ben xicotet, amb eixa festa. En la meua família hi ha membres que ixen a les festes de Moros i Cristians a Agullent. A casa de la meua mare, davant, hi ha una comparsa de Moros i Cristians. Llavors, jo m'he criat amb les festes de Moros i Cristians i sentint les marxes i a mi, eixa festa m'encanta. Fins i tot de xicotet, alguns anys eixia en una comparsa i llavors, jo eixa festa l'he viscuda de sempre. A mi m'agrada escoltar les bandes de música, les cercaviles, les marxes mores i cristianes, i és una festa que entenc perfectament perquè, ja et dic, des de xicotet l'he viscut. Jo soc d'eixos, de Moros i Cristians, quan vinguen, encantat.